Selecciona Edició
Connecta’t

Trump veta l’entrada de refugiats i immigrants de diversos països musulmans

El president signa un decret que prohibeix durant 90 dies l'entrada des de Síria, l'Iran, Sudan, Líbia, Somàlia, el Iemen i l'Iraq

El president Donald Trump va decretar divendres el tancament temporal de les fronteres dels Estats Units per als immigrants de set països de majoria musulmana i per a refugiats de tot el món. La decisió, anunciada al Pentàgon, arriba l'endemà passat que el nou president ordenés la construcció d'un mur a la frontera amb Mèxic per frenar l'entrada d'immigrants indocumentats llatinoamericans. Ambdues mesures compleixen promeses electorals de Trump.

Trump i Mattis, en arribar aquest divendres al Pentàgon.
Trump i Mattis, en arribar aquest divendres al Pentàgon. REUTERS

El decret estableix una prohibició indefinida a l'entrada de refugiats de Síria. La guerra civil en aquest país ha deixat gairebé cinc milions de refugiats. D'aquests, els EUA n'han acollit uns 12.000, segons les últimes dades disponibles.

També prohibeix durant 90 dies l'entrada d'estrangers de diversos països. No els detalla, però el decret remet a un altre text que s'aplica a Síria, l'Iran, Sudan, Líbia, Somàlia, el Iemen i l'Iraq. El veto podria ser indefinit per a aquells països que no lliurin informació migratòria requerida pels EUA, la qual cosa pot afectar especialment l'Iran, atès que no manté relacions diplomàtiques amb Washington.

En una entrevista amb Christian Broadcasting Network, Trump va explicar que donarà prioritat a la sol·licitud de refugi a cristians sirians. La preferència per als cristians i l'exclusió dels musulmans podria interpretar-se com una mesura discriminatòria contrària als valors constitucionals, segons organitzacions de drets civils com l'ACLU. El decret només es refereix a minories religioses, sense especificar la confessió.

La prohibició a la immigració de països musulmans durarà tres mesos, i el veto als refugiats d'altres països que Síria, quatre. La restricció, que té efecte immediat, no afecta als visats diplomàtics i s'aplicarà mentre s'efectua una revisió completa dels programes migratoris. El decret rebaixa a 50.000 el màxim nombre de refugiats que s'acceptaran aquest any fiscal, gairebé la meitat que l'any anterior.

El veto és més sever que el que s'havia filtrat en un esborrany aquesta setmana, que parlava d'una prohibició d'un mes, no de tres, als visitants de determinats països.

Trump va visitar el Pentàgon per signar aquesta ordre executiva o decret i un memoràndum sobre el pressupost militar que culminen una primera setmana intensa a la presidència. Ambdues tenen a veure amb un dels temes que va centrar la seva campanya electoral: el perill —no demostrat— que l'entrada de refugiats i immigrants musulmans representa per als EUA.

La solució de Trump és, com davant la immigració, posar el forrellat fins que els EUA millori els seus sistemes de control. El president vol “mantenir a terroristes islamistes radicals” fora dels EUA, segons va dir en un acte solemne al Pentàgon en el qual el general James Mattis va jurar el càrrec com a secretari de Defensa. “Només volem a aquells que donin suport al nostre país i que vulguin profundament la nostra gent”.

A la llista de la prohibició temporal de visat no figuraria l'Aràbia Saudita, país de procedència de 15 dels 19 terroristes que van atemptar als EUA amb avions comercials l'11 de setembre del 2001. Tampoc inclouria l'Unió dels Emirats Àrabs i Egipte, el país de procedència d'altres tres dels terroristes. Els tres països són estrets aliats de seguretat de Washington al Pròxim Orient.

Trump va vincular el veto a la immigració amb la memòria als prop de 3.000 morts en els atemptats de l'11-S en les Torres Bessones a Nova York, el Pentàgon, als afores de Washington, i Pennsilvània. “Els honrarem no només amb les nostres paraules sinó també amb les nostres accions, i això és el que estem fent avui”, va dir.

L'objectiu, segons resa el text, és "protegir el poble nord-americà d'atacs d'estrangers admesos als Estats Units". El text recorda com alguns dels terroristes de l'11-S van aconseguir visats. L'ordre executiva justifica el veto en el fet que, després dels atemptats del 2001, "nombrosos" ciutadans nascuts a l'estranger han estat relacionats amb atacs terroristes als EUA. La realitat és que alguns dels últims atemptats al país els han comès ciutadans d'origen estranger però nascuts als EUA, com el tiroteig d'Orlando el juny passat.

Organitzacions progressistes i de defensa dels drets humans van criticar el decret. “Excloure la gent segons la seva nacionalitat -per aconseguir, de fet, un veto basat en la religió- va en contra del teixit moral de la nostra nació i dels nostres interessos de seguretat nacional”, va dir, en un comunicat, la presidenta del Center for American Progress, Neera Tanden.

La prohibició no és una decisió sense precedents encara que el context sigui diferent. Després de l'11-S, el Govern del republicà George W. Bush va paralitzar temporalment el programa d'acolliment de refugiats. La llei vigent permet a un president suspendre l'entrada de qualsevol immigrant quan consideri que “va en detriment dels interessos dels Estats Units”.

Trump ha repetit diverses vegades que amb l'Administració Obama era “gairebé impossible” per als cristians del Pròxim Orient entrar als EUA, mentre que els musulmans tenien les portes obertes. Es tracta d'un a mentida. Segons dades del Pew Research Center, el 2016 EUA va admetre gairebé el mateix nombre de cristians (37.521) que de musulmans (38.901).

Al principi de la seva campanya a la Casa Blanca, Trump va prometre vetar l'entrada de musulmans als EUA. En contra de les acusacions del republicà, els EUA ja sotmeten les persones que busquen refugi a controls estrictes que poden perllongar-se anys.

Registre d'estrangers ‘radicalitzats’

El decret no estableix la creació d'un registre de musulmans als Estats Units, una idea que Donald Trump havia proposat com a candidat i que podria ser il·legal per discriminar una religió. Però el decret dona passos en aquesta direcció i poden interpretar-se com a picades d'ullet islamòfobes. Ordena que d'aquí a 180 dies es faci públic un registre amb informació sobre el nombre d'estrangers als EUA acusats o sentenciats per delictes terroristes. També dels quals s'“han radicalitzat” en la ideologia terrorista després d'entrar al país o han comès atacs a dones.

MÉS INFORMACIÓ