Selecciona Edició
Connecta’t
POTI-POTI

Vidal, bocamoll o mentider?

Primeres reaccions a la publicació de les conferències de l’exjutge

Santiago Vidal.
Santiago Vidal.

La publicació en aquest diari del contingut de les conferències del senador, ara ex, d’ERC Santi Vidal sobre què fa el Govern català per preparar una hipotètica independència i la seva dimissió avui ja han provocat les primeres reaccions al mitjans digitals. Un bocamoll (indiscret) o un mentider?

Per a José Antich, “és obvi que les declaracions de Vidal “són un error majúscul. Segurament, també són mentida i són producte bàsicament d'un excés de lluïment a l'escenari al caliu dels aplaudiments, després d'una de les seves múltiples intervencions. No és acceptable que propagui impunement que el Govern ha obtingut de manera il·legal totes les dades fiscals dels catalans i que abordi aquestes delicades qüestions com si estigués a la tertúlia d'un cafè. La política no és això. No hauria de ser això. I els temps no estan per a excessos verbals que l'únic que aconsegueixen són distorsionar la veritat i provocar descrèdit del Govern”. Iu Forn, al mateix mitjà escriu: “I ara tenim el Youtuber indepe, en Santi Vidal. Per un clic, per una notorietat, per tenir audiència, per fer creure que ell tenia un paper diferent al real, l'ex jutge va aprofitar diverses xerrades públiques per dir unes quantes barbaritats. Tant bàrbares i inversemblants que els que volen que la cosa acabi als tribunals tindran un disgust”. I es pregunta, com és que ningú no ha dit res fins ara, quan Cristian Segura ho ha publicat.

Mònica Terribas (Catalunya Ràdio) es lamentava que “els qui reclameu un referèndum per decidir si voleu o no que Catalunya sigui una república independent, voldreu arribar-hi amb la seguretat jurídica que mereixeu. I que el procés s'hagi fet de manera escrupolosa, sense trampes. Que per això tenim un Parlament i un govern que han de vetllar perquè sigui així i garantir-ho. Per això, ahir quan vam saber aquestes declaracions del senador Santi Vidal publicades per El País, va trontollar el discurs. (...)Tractant-se d'un senador, d'un càrrec electe, la gravetat de les seves afirmacions han generat alarma, és lògic. Està en joc la seguretat jurídica del procés i l'escrupolositat amb què fins ara el govern ha defensat que s'ha de fer cadascun dels passos”.

A Rac1, Cristian Segura, l’autor de la notícia, ha participat a la tertúlia i ha expressat la seva sorpresa perquè unes conferències que feia setmanes que celebrava l’ex senador no haguessin tingut ressò als mitjans. A la mateixa emissora, Anna Gómez (Segre) semblava més sorpresa que Vidal expliqués suposades il·legalitats del Govern català de què hipotèticament es fessin. “Treure pit que el Govern té il·legalment dades fiscals” és de bocamoll o de ruc. “És important la discreció”. A la mateixa emissora, Carles Palau alcalde de Bell Lloc d’Urgell, on aquest dissabte hi havia programada una conferència de Vidal, considerava negativa la seva anul·lació. El problema per Palau era únicament la indiscreció. “Potser s’haurien de portar amb més discreció, cap problema. Si volem tenir un Estat propi, l’Estat ha de tenir determinades dades. Hem de buscar la nostra manera de fer les coses”

Pep Martí titulava el seu article de Nació Digital “Santi Vidal, de jutge avantguardista a màrtir del sobiranisme” i començava: “El paper d’avantguardista judicial i la seva sobreexposició mediàtica van confluir en el camí d’un jutge Vidal que, conscient o no, buscava coronar la seva biografia. La seva condició d’assessor del Consell Nacional per a la Transició va desfermar una ofensiva contra ell, que es va materialitzar així que va aparèixer com a impulsor i coautor d’un projecte de Constitució catalana que volia ser una eina de debat en ple procés sobiranista, però que el va posar en l’ull d’un huracà que, en més d’un moment, semblava que cercava”. Per acabar: “L’any 2013, en el pregó que li van demanar de fer per la festa major de Sant Sadurní d’Anoia, va definir la fama com una cosa efímera, que avui et puja i demà et baixa. Ben aviat ho comprovarà”.

A Twitter, el marramau és gros. Per a Pilar Rahola, “després de crear innecessàriament un greu problema al @govern Santi Vidal deixa l'escó. És un gest digne que l'honora.Llàstima de polèmica estèril”. L’editor Eduard Voltas ja demanava ahir “feu-lo plegar si us plau”. Avui, els nois de l’Autobús de campanya tiraven d’hemeroteca. I recordaven una aposta de Voltas l’any 2014: “el jutge Vidal vicepresident i Laporta president. Què podia sortir malament?”. També recullen una piulada d’Oriol Junqueras de març de 2015 de solidaritat amb el jutge Vidal : “Sempre al teu costat Santi”. La gent d’aquest autobús també escriuen: “Aquell que cregui que Segura és culpable d'alguna cosa o que el que va publicar no es notícia viu en un món irreal”.

Francesc Marc-Álvaro piula: “Embolic de Santi Vidal. No té res a veure amb la por sinó amb la intel·ligència política. Que Madrid hi suqui pa no ha d'evitar autocrítica”. El periodista Quim Torrent, director de Creació i Empreses Culturals escriu a Twitter: “En @CristianSeguraA és un gran periodista. No sé si Santiago Vidal era un bon jutge. En tot cas, ha estat un pèssim senador”. D’altres, però, o troben a faltar, context al treball de Segura, -per exemple, el filòsof i articulista Jordi Graupera diu que “no ha investigat el context. Vaja, no ho he comprovat. Penso que la feina del periodista no és publicar declaracions sinó explicar-ne la veracitat”, cosa que, per l’entitat de les declaracions, li discuteix un altre tuitaire- o van directe a l’insult. Sobta que periodistes facin el típic atac al missatger. Per exemple Pilar Carracelas, col·laboradora d’El Nacional que veu Segura com un becari del secretari d’Estat d’Interior.

A Catalunya Ràdio (Catalunya Migdia), on també hi ha participat Segura, ha tornat a sortir la perplexitat de perquè una cosa que molta gent havia escoltat no s’havia fet pública fins ahir. Empar Moliné teoritzava que “si tot va bé”, un dia les frases de Santi Vidal, per les que ara ha dimitit, “seran veritat”. Òscar Fernández, l’altre responsable del programa, ha lamentat que davant qualsevol mena de notícia tothom hi vegi intencions amagades. “Que s’insulti Segura per fer periodisme em sembla surrealista”.