L’operació de rescat de l’hotel soterrat a Itàlia conclou amb 29 morts i 11 supervivents

Després d’una intensa setmana excavant pam a pam amb l’ajuda de gossos i sondes, els serveis de rescat italians han donat per finalitzada la recerca de desapareguts entre les ruïnes de l’hotel Rigopiano, sepultat per una allau a la regió dels Abruços (centre d’Itàlia) dimecres passat. Els treballs han culminat aquest dimecres quan es van recuperar els dos últims cadàvers. El balanç definitiu és de 29 persones mortes i 11 rescatades amb vida (28 hostes i 12 empleats). Una xifra millor del que es podia esperar a l’inici, però dramàtica tenint en compte la cadena d’errors que, segons les primeres informacions, podrien haver agreujat l’accident. La Fiscalia de Pescara ha obert una investigació per saber els detalls de la reacció dels serveis d’emergència després de l’alarma de l’esdeveniment i esclarir si l’hotel havia estat construït en una zona de sòl inestable.

El primer ministre italià, Paolo Gentiloni, ha reconegut aquest dimecres al Senat que va haver-hi retards en l’arribada dels serveis d’emergència. Però ha defensat, al seu torn, la feina que havien fet els més de 150 homes i dones que han estat una setmana treballant a la recerca de supervivents sota la neu. Emergència va rebre la primera trucada d’alarma a les 17.08 h del dimecres 18 de gener. Era Giampero Parete, el cuiner que es va salvar de miracle de l’allau en sortir dos minuts abans a l’aparcament a buscar unes medicines per a la seva dona i la família del qual era dins l’establiment. Va veure com en un segon la neu els enterrava dins. En l’enregistrament, penjada a la web de Il Corriere de la Sera, pot sentir-se la seva veu entretallada i angoixada demanant auxili. “Hi ha hagut una allau a l’hotel… a Farindola”, crida per telèfon. L’operadora li contesta: “Esperi que li passo…”, i el deixa diversos segons en espera. Després respon una altra operadora i ell crida sense èxit. “No queda res de l’hotel, hi ha hagut una allau, ha caigut tot, només quedem dues persones…”. Aquí la connexió es talla i es perd el contacte.

Poc més tard, la propietària de la pizzeria on treballava Parete rep un WhatsApp desesperat del cuiner alertant del que ha passat i ella, aquesta vegada, truca a la delegació del Ministeri de l’Interior a Pescara. La resposta que rep és que la història de l’allau circula des del matí i no és certa. Segons la funcionària, els bombers ja han comprovat que el Rigopiano segueix en peus. “Creu que estaríem aquí si fos veritat?”, li contesta, afegint-hi a més que és la invenció d’un imbècil, referint-se al cuiner. L’operadora, investigada també per la fiscalia, acaba fent un repàs de tots els embolics que han de resoldre i acaba penjant el telèfon. “No és descortesia, però intenti parlar amb el director [de l’hotel]”.

La fiscal Tedeschini ha parlat d’“incomprensió” després d’escoltar les trucades i comprovar que fins al cap de gairebé dues hores els serveis d’emergència no es van posar en marxa. No obstant això, també ha assegurat que de les primeres sis autòpsies es desprèn que, encara que haguessin arribat abans, els serveis d’emergència tampoc haurien pogut salvar aquestes víctimes. “Concorren diverses causes en les morts: aixafament, asfíxia i hipotèrmia. No han mort per una sola causa”.

D’altra banda, les cartes regionals geomorfològiques de la zona ja advertien en els anys noranta que l’hotel estava situat en una zona de risc a causa de l’acumulació de neu. A més, el nou hotel Rigopiano es va construir sobre les restes d’un antic refugi. Un fet que, segons apunten els experts, implicava també un risc per a l’estabilitat de l’edifici. Una vegada acabada la recerca de supervivents, comença la dels culpables.