Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya portarà al Congrés la despenalització de l’eutanàsia

El Parlament aprova una moció per debatre una proposta de llei que modifiqui l'article 143.4 del Codi Penal

Un sanitari injecta un líquid en un vial amb una xeringa
Un sanitari injecta un líquid en un vial amb una xeringa

El Parlament portarà al Congrés dels Diputats una proposta de llei per despenalitzar l'eutanàsia. Tots els grups de la Cambra, excepte el PP i Ciutadans, van donar suport al primer punt d'una moció de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) per proposar al Congrés una modificació del Codi Penal a través d'una proposta de llei que s'està tramitant al Parlament i que té el suport de la majoria de l'hemicicle català. Aquesta proposta per despenalitzar l'eutanàsia se suma a una altra de més àmplia que Units Podem ja va presentar al Congrés.

“Què és per a cadascú la mort digna?”, qüestionava ahir la diputada de CSQP, Marta Ribas, durant la presentació de la seva moció. El debat sobre el dret a morir dignament va entrar ahir al Parlament per reivindicar, entre altres coses, que es modifiqui el Codi Penal i deixi de ser delicte l'eutanàsia i el suïcidi assistit mèdicament. Segons el Comitè de Bioètica de Catalunya, l'eutanàsia és l'acció que, realitzada per altres persones i a petició expressa i reiterada d'un pacient que té un patiment físic o psíquic a causa d'una malaltia incurable, causa la mort de manera ràpida, eficaç i indolora. El suïcidi assistit és l'acció d'una persona que pateix una malaltia irreversible per acabar la seva vida i disposa de l'ajuda d'algú que li proporciona coneixements i mitjans per fer-ho.

El Parlament també va aprovar donar el seu “ple suport” al fet que es faciliti una mort digna a tota persona que, en situació de patiment insuportable i en plena possessió de les seves facultats per decidir, expressa el seu desig de morir i sol·licita ajuda per fer-ho. “Volem que cadascú pugui decidir sobre la seva pròpia mort. No és un luxe, és un dret”, va advertir Ribas.

Per la seva banda, el PP i Ciutadans van defensar el dret a morir dignament a través de la millora de recursos i tractaments pal·liatius i de l'acompanyament mèdic adequat, però no per mitjà de l'eutanàsia i el suïcidi assistit.

Una decisió “humana”


“La llibertat de l'ésser humà dura fins al final de la vida”, va assenyalar Isabel Alonso, presidenta de l'associació Dret a Morir Dignament (DMD), promotora de la moció. Alonso va estar present a la graderia de convidats amb altres col·laboradors de l'entitat, com el metge Marcos Ariel Hourmann, el primer facultatiu condemnat per eutanàsia a Espanya.

El 2005, el cirurgià va injectar una substància letal a una dona de 85 anys amb una malaltia incurable després que ella mateixa i la seva família li ho demanessin expressament. Encara que els familiars no ho van denunciar i fins i tot el van exculpar, la Fiscalia es va personar com a acusació i va ser condemnat a un any de presó. “No em vaig plantejar cap tipus de barrera legal que no em permetés ajudar aquesta pacient. Humanament vaig pensar que era el que havia de fer i ho vaig fer. No vaig analitzar les conseqüències i tampoc em vaig imaginar que serien d'aquesta magnitud”, apunta el facultatiu. Reconeix, no obstant això, que ha hagut de pagar un preu molt alt per la seva decisió. “Seria hipòcrita dir que no me'n penedeixo. No del fet en si, perquè mai em penediria del fet humà que va passar, però sí de les conseqüències, perquè van ser una destrucció per a mi i la meva família. Però des del punt de vista humà i mèdic, vaig fer el que havia de fer”, sosté.

L'eutanàsia és legal a Bèlgica, Holanda, Luxemburg i el Canadà. El suïcidi assistit mèdicament està regulat, a més d'aquests països, a Suïssa i alguns estats dels EUA. 

"Aquí tenim alguns drets, que de vegades no coneixem, per morir millor. Però ens falten aquests dos drets fonamentals: l'eutanàsia i el suïcidi assistit mèdicament", puntualitza Alonso. A Espanya està permesa la sedació profunda, que és l'administració de fàrmacs per aconseguir l'alleujament d'un patiment físic o psicològic, impossible d'obtenir amb altres mesures, mitjançant la disminució suficientment profunda i previsiblement irreversible de la consciència en un pacient que està a punt de morir. També es fa l'anomenada limitació de l'esforç terapèutic, que suposa acceptar que una malaltia és irreversible i la conveniència d'abandonar els tractaments que tinguin per finalitat allargar la vida. I, a més, està prevista la retirada del suport vital, que implica no començar o retirar tractaments com la ventilació mecànica, la reanimació cardiopulmonar o la nutrició artificial, entre d'altres, quan es produeix una complicació aguda al final d'una malaltia incurable.

Amb la moció acceptada ahir a la Cambra catalana, el Parlament haurà de tramitar ara la proposta de llei que demana la modificació del punt 4 de l'article 143 del Codi Penal, que penalitza l'eutanàsia. La proposta ja ha entrat a l'hemicicle i espera data per al seu debat al ple, on previsiblement s'acceptarà perquè disposa del suport de tots els grups excepte el PP i Ciutadans.