_
_
_
_
_

Pepa Plana, un àngel de la guarda marí

La pallassa aborda el drama migratori a ‘Paradís pintat’, obra en la qual col·labora amb l'ONG Proactiva Open Arms

La pallassa Pepa Plana en el seu paper d'àngel a l'obra 'Paradís pintat'.
La pallassa Pepa Plana en el seu paper d'àngel a l'obra 'Paradís pintat'.

La pallassa Pepa Plana es converteix en un àngel de la guarda dels migrants a Paradís pintat, un muntatge en el qual aborda el drama dels refugiats. L'artista, que va obtenir el 2014 el Premi Nacional de Cultura atorgat per la Generalitat, defensa que l'art no s'ha de quedar al marge del que passa fora de les sales de teatre. També sosté que no podia quedar-se callada davant la de terrible deriva del món.

La clown per a adults vol sacsejar l'espectador amb una obra vestida de poesia en què combina gestos de complicitat divertits amb la cara més tràgica de la realitat. “Com està el món que als pallassos ja no ens toca només fer riure l'espectador, sinó també fer-los plorar!”, va exclamar Plana dimarts a Barcelona.

En l'obra, que es representa a la Sala Muntaner fins al 19 de febrer, la pallassa encarna un angelet pintat en un quadre. L'espectador ho reconeixerà de seguida perquè aquest ésser sobrenatural es mou en un escenari molt quotidià: un d'aquests bufets tan comuns de casa els avis o dels familiars més grans en què sempre hi ha unes estovalles de ganxet, una capseta de música, un coixí de boles i un quadre ple d'àngels. Plana és una d'aquestes criatures celestials. Però vol més. Vol ser un superheroi. “El meu personatge vol ser un àngel de la guarda i ho intenta, encara que no pot alçar el vol. Descobreix que és més fàcil nedar”, relata Plana. La pallassa actua en solitari i intenta parlar el menys possible durant la funció. Una veu en off d'un home –“no vull dir-ne Déu”, admet l'artista– guia els espectadors.

Després d'intents infructuosos, el personatge descobrirà que la realitat i el paradís no són com se'ls havia imaginat. El director i dramaturg Ferruccio Cainero dirigeix per primera vegada la pallassa, que ha actuat a tot el món, també amb el Cirque du Soleil.

Cainero, gran coneixedor de la commedia dell'arte, diu que l'artista transmet tot el seu potencial “rebel, femení i lleuger” en l'obra per fer una abstracció poètica d'una realitat molt dura. Plana decideix deixar la seva vida plàcida i saltar del quadre per passar a l'acció. I ho fa sense desprendre's del seu característic nas vermell.

“És un àngel de la guarda del mar, d'aquest mar que acumula tants i tants ofegats. Aquest Mediterrani és un cementiri. No parlem d'un drama concret; tocant-ne una estem parlant de totes les víctimes del món. Si no fem riure, els pallassos no existim. Però alhora dono un cop de puny a l'espectador”, va defensar la protagonista. “L'obra és un crit: Què estem fent? Ens quedem pintats o sortim del quadre i fem alguna cosa? L'espectacle convida a sortir del paradís. És esperançador”, va afegir la pallassa sobre el muntatge, que es va estrenar al Festival Grec.

Les migracions són un àmbit recurrent en els treballs de Plana. El 2011 la pallassa ja va escenificar Èxode, sobre la Guerra Civil. Paradís pintat inclou recursos visuals de l'estudi Nueveojos. La clown també s'ha aliat amb l'ONG de salvament marítim Proactiva Open Arms, que té dues missions de rescat de persones refugiades al Mediterrani central i a Lesbos. La recaptació de la funció de l'1 de febrer es destinarà a l'ONG.

Totes les funcions, a més, tindran una fila zero per al projecte solidari del socorrista Òscar Camps. “És tan important intervenir com sensibilitzar. El que fem és molt dur, emotiu i dramàtic. Primer t'indignes, després t'aixeques i després passes a l'acció”, va opinar Camps.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_