Selecciona Edició
Connecta’t

La bellesa de la quietud

El grup Lambchop va obrir el Festival de Guitarra amb un concert propi d'un orfebre

Kurt Wagner, de Lambchop, durant l'actuació a la Sala Barts.
Kurt Wagner, de Lambchop, durant l'actuació a la Sala Barts. WireImage

El so més bonic després del silenci, podríem dir parafrasejant el concepte que va definir els enregistraments del segell ECM. Aquesta vegada seria útil per ser aplicat a la música de Lambchop, el grup que va obrir amb el seu brillantíssim concert el Festival de Guitarra a la sala Barts. Kurt Wagner, líder del grup, la seva veu, ànima i compositor, aquest home amb aspecte de granger de l’Oest Mitjà que amaga rere una camisa de quadres i una gorra fins a les ulleres una sensibilitat oceànica, va encapçalar una delicadíssima actuació amb el seu trio d'acompanyament, una succinta banda que va situar la música en un terreny en què la pausa i el matís regnen, aliens al tràfec de la busca dels segons. És antiga en aquest sentit la música de Lambchop, ja que creix al marge del rellotge, transmetent una quietud i assossec balsàmics. Dues hores de temps suspès.

En el seu últim i preciós treball, Flotus, Wagner ha embolcallat la seva veu amb la joguina de moda de la música actual, els sintetitzadors de veu, i el seu concert va estar pautat per aquestes mutacions. Tot i això, però, no canvia res de Lambchop, un grup amb un vocalista que més que cantar sembla que parla, i que atorga a les seves peces durades generoses que amplien el temps perquè la història flueixi lenta, sense enrenou, aliena al temps. La gespa creix sota la nostra mirada. Aquest cantar propi d'un rondallaire, o d'un avi que coneix el pes de cada paraula, de cada gest, del to en què mussita, es manté en un disc en què l'electrònica humanitza de manera insospitadament convencional la música –l'electrònica sempre és humana, tant com la pròpia ànima–, aportant-li calor i assossec. I sobre l'escenari no va ser diferent, va ser, si és possible, encara més bonic.

I només van fer falta un baixista delicadíssim, la música de Lambchop és una música de baix melòdic, suport de les paraules, un bateria que matisava el ritme com si es tractés d'un murmuri i un teclista que posava el ganxo minimalista d'un acord inspirat, en moltes ocasions detall que fa brillar la lletania que Wagner explica en forma de cançó. Res més, per desplegar una instrumentació encaixada com peces de marqueteria o delicades filigranes d'orfebre perfilades amb programacions que eren com la decoració que corona una recepta. Amb Flotus i les seves troballes fent-se mestresses del repertori, el concert va permetre oblidar durant dues hores que la vida s'ha convertit en una cursa en què no sembla importar arribar, sinó seguir corrent sota l'angoixa. La música de Lambchop és just el contrari, descobrir la bellesa que hi ha en cada pas.