Selecciona Edició
Connecta’t

Discoteques històriques d’Eivissa declaren la guerra a la música a l’aire lliure

Privilege i Es Paradís denuncien dos alcaldes per no actuar contra els nous hotels musicals

Fotograma del vídeo d'una festa a Es Paradís, Eivissa.
Fotograma del vídeo d'una festa a Es Paradís, Eivissa.

La guerra entre les discoteques tradicionals d'Eivissa contra l'oferta dels hotels que ofereixen concerts a l'aire lliure i els beach club ha començat. Els propietaris de Privilege i Es Paradís, dues de les discoteques històriques de l’illa, en funcionament des dels anys 70, han denunciat els alcaldes dels municipis de Sant Josep i Sant Antoni, als quals acusen de permetre que la nova oferta d'oci dels grans hotels musicals i els clubs de platja superin els nivells de soroll permesos. L'alcalde de Sant Josep, Josep Marí Ribas, i el de Sant Antoni, José Tur, han prestat aquest dimarts declaració com a investigats per l'omissió del deure de perseguir un delicte, en concret contra el medi ambient, ja que no controlen el soroll i la música de diversos locals d'oci.

Els querellants denuncien que s'han gastat milions d'euros els últims anys per insonoritzar i cobrir les seves discoteques quan les administracions van obligar els establiments de festa posar sostres a les seves instal·lacions per evitar la contaminació acústica. Els ajuntaments van endurir les actuacions sobre les macrodiscoteques, controlant-ne l'aforament, els accessos i el compliment dels horaris. "Ens vam gastar uns sis milions d'euros a insonoritzar la discoteca Privilege", diu José María Etxaniz, un dels socis de l'establiment, que denuncia que uns quants companys "s'han arruïnat" en l'intent de complir amb les normatives de soroll.

Una cosa que, segons argumenten en la seva querella, no passa amb el pròsper negoci dels hotels musicals, que ofereixen concerts i sessions a l'aire lliure amb alguns dels millors DJ del panorama musical. Tampoc amb els moderns beach club, establiments a peu de platja que proliferen en la costa espanyola des de fa uns quants anys, en què també s'ofereixen maratons de música en directe per als clients. "El que uns anys abans era perseguible i perseguit, la música a l'aire lliure a tota hora i fora dels establiments específics, aflora de nou amb la passivitat de l’Administració", afirmen els denunciants.

En la seva querella, adjunten un informe d'un detectiu privat i més d'una trentena de sonometries realitzades en diversos hotels i clubs de platja, en què es registren emissions que voregen els 100 decibels, quan el màxim permès en el millor dels casos és de 65. "Els ajuntaments no fan res i la policia local, lluny d'actuar, es dedica a regular l'arribada de taxis en aquestes noves discoteques", afirma l'advocat de l'acusació pública, Joan Cerdà, que aporta un informe sonomètric encarregat pel partit polític Epic el 2013 que revela que les emissions musicals d'un d'aquests hotels arriba a zones residencials situades a més de tres quilòmetres.

Uns fets que neguen els alcaldes denunciats. L’acalde de Sant Josep ha afirmat davant la jutgessa que el seu Consistori ha obert més de 200 expedients per temes de soroll i que la Policia Local sempre ha actuat quan ha estat requerida. "No se'ns pot acusar de no haver fet res contra certs locals", va assenyalar després de finalitzar la seva compareixença. L'alcalde de Sant Antoni ha explicat davant la jutgessa que el seu Consistori ha presentat dues denúncies per la via penal contra recintes d'oci per un delicte de contaminació acústica. Els dos alcaldes es consideren víctimes del que entenen com una batalla entre discoteques, que es resoldrà en els tribunals en els propers mesos.

MÉS INFORMACIÓ