Selecciona Edició
Connecta’t

L’acord entre els docents i el Govern augmenta la pressió sobre la CUP

El principi d'acord preveu estudiar la rebaixa d'una altra hora lectiva a partir del curs 2018-2019

La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, a la Generalitat.
La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, a la Generalitat.

El Govern va aconseguir ahir un principi d'acord amb els sindicats d'ensenyament en anunciar 5.500 mestres més el proper curs. Amb prou feines tres dies després que Junts pel Sí rebutgés la reforma fiscal que perseguien els anticapitalistes, la Generalitat ha posat sobre la taula 3.500 docents addicionals als 2.011 que ja recollien els comptes. En un intent desesperat per guanyar-se el favor de la CUP als Pressupostos, el Govern compleix la demanda de rebaixar una de les dues hores lectives que reclamen els sindicats i que la CUP va fer seva. A més, el pacte podria desconvocar la vaga del dia 9, que també va comptar amb el suport de la CUP.

El gest és un pas més de Carles Puigdemont per aconseguir que la CUP, que ahir va començar a debatre en les seves assemblees territorials el projecte de comptes, doni suport as Pressupostos. De fet, el vistiplau de la CUP és capital per al desenvolupament del procés independentista perquè Puigdemont ja va avançar que sense Pressupostos convocarà eleccions, per la qual cosa el compromís del referèndum quedarà en no-res.

Els comptes d'educació van ser un dels grans esculls entre la Generalitat i la CUP. Per començar perquè abans de començar el debat dels Pressupostos, els anticapitalistes ja van mostrar el seu suport explícit a les demandes dels sindicats d'ensenyament i a totes les mobilitzacions i vagues convocades per pressionar el Govern.

En el debat parlamentari dels Pressupostos a la comissió d'Ensenyament, la CUP va avisar que les negociacions prèvies no havien donat fruits però tenien confiança en què s'arribaria a un acord entre Govern i sindicats, amb els quals va dir que compartia totes les “demandes de mínims” que reclamaven. En el projecte de comptes, el govern català va prometre 2.011 docents més per al curs que ve, una xifra insuficient per a la CUP —que reclamava 6.000 professors més— i per als sindicats, que veien impossible complir les seves demandes amb aquest increment.

La Generalitat va claudicar a les demandes dels docents i el Departament d'Economia va intervenir en les convulses negociacions per injectar 140 milions d'euros més en els comptes d'educació per al 2017. Amb aquesta partida addicional, Ensenyament va proposar contractar 3.500 docents més a les 2.011 que recollia el projecte de pressupostos i reduir una de les dues hores lectives a la setmana que demanaven els sindicats.

Després de les negociacions d'ahir, la Generalitat va millorar lleugerament la seva última oferta i es va comprometre “a prendre en consideració” la rebaixa de la segona hora lectiva que demandaven els sindicats, encara que, això sí, a partir del curs 2018-2019. “És el primer acord en més de 10 anys. És positiu veure que ens posem d'acord en alguna cosa”, va valorar el portaveu de CCOO, Manel Pulido. Els sindicats hauran de consultar amb els afiliats la proposta d'Ensenyament i, si s'aconsegueix un acord, desconvocaran la vaga.

A l'espera que els sindicats donin oficialment el vistiplau a la proposta d'acord, la controvertida negociació en educació queda així: Ensenyament incorporarà un total de 5.511 docents el proper curs —els 2.011 que ja preveien els pressupostos i 3.500 per reduir una de les dues hores lectives (2.500 docents) i millorar les necessitats educatives (1.000 dotacions)—. A més, a partir dels pressupostos de 2018, la Generalitat s'obrirà a negociar la incorporació de 2.850 dotacions per rebaixar la segona hora lectiva que queda pendent en les reivindicacions docents.

La reducció de les dues hores lectives és una de les grans demandes dels professors, que el 2012, amb les retallades, van veure com s'augmentava la jornada a 20 hores a secundària i 25 a primària. Queden pendents, no obstant això, altres demandes dels sindicats d'ensenyament, com la reducció de dues hores lectives addicionals a majors de 55 anys o les substitucions des del primer dia —als pressupostos s'ha incorporat la substitució des del primer dia per a baixes de més de set dies.

Les carreres més cares

En el que tampoc ha cedit el Govern és en la rebaixa d'un 30% de les taxes universitàries. El preu del crèdit està congelat des de fa quatre anys, quan l'Executiu català el va pujar un 67% i així seguirà. Segons l'Observatori del Sistema Universitari (OSU), Catalunya és la comunitat amb les matrícules universitàries més cares. Una carrera de ciències de la salut costa a Catalunya 2.372 euros anuals, mentre que a Andalusia suposa 757 euros a l'any.

Malgrat els mandats del Parlament i a les demandes de la comunitat universitària de rebaixar un 30% les taxes universitàries, la Generalitat defensa el seu sistema de tarifes pel qual es paga en funció de la renda. “No farem una reducció del 30% perquè això significa menys recursos per a les universitats. Fer una reducció lineal de les taxes significa que els rics també paguin menys”, va justificar el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, durant la presentació dels pressupostos.

No obstant això, Catalunya Sí que es pot va incorporar una esmena a la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos que exigeix la rebaixa del 30% de les taxes i compta amb el suport de tota l'oposició, inclòs la CUP. L'esmena proposa que els estudiants assumeixin el 17,5% del preu per crèdit, que ara és del 25%, la qual cosa implicaria que en algunes carreres com Enginyeria s'estalviessin uns 780 euros per a cada alumne en la matrícula.

El Ceucat, l'òrgan de màxima representació estudiantil català, va alertar ahir de la por de la comunitat universitària que aquesta possible baixada de taxa vagi en detriment de les beques Equitat o d'altres aspectes relacionats amb la política universitària, i que s'agreugi l'infrafinançament que pateixen les universitats públiques.

MÉS INFORMACIÓ