Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont, sense traducció al català

Poca presència internacional en la conferència del president de la Generalitat a Brussel·les

Puigdemont, sense traducció al català

“For the Catalan referendum!?”, va cridar l’assessor d’un dels europarlamentaris catalans a les portes del Parlament Europeu. Eren les sis de la tarda, ahir dimarts, i gent de totes les edats (a partir de la vintena) esperaven per assistir a la conferència de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva. Entre l’ajudant de Ramon Tremosa i el de Josep Maria Terricabras es van repartir l’acreditació dels convidats, a qui repartien un adhesiu blau per poder entrar a les instal·lacions europees. El primer va ser qui va tenir més feina: es va encarregar dels membres de la comunitat catalana a Brussel·les; l’altre, dels d’altres nacionalitats.

En petits grups, els qui ja havien superat la prova de la llista de convidats anaven entrant a les instal·lacions de l’Eurocambra. Just a les portes, un guàrdia de seguretat, amb molta discreció, va indicar a una de les persones que coordinaven els grups que les banderes no podien entrar (almenys desplegades). Es referia a unes poques estelades (un parell o tres) que portaven alguns dels presents. Va ser així com es va evitar que a la sala hi hagués cap més bandera que no fos la de la Unió Europea i una petita senyera. Amb una excepció: la que portava un ciutadà de Malí, pertanyent al moviment independentista Azawad, convençut que el seu país s’ha d’emmirallar en el procés català.

La gent que s'esperava a fora en la fredor hivernal de Brussel·les va ser la que va permetre omplir la sala 3C050, la més gran del Parlament, amb 350 places. Molta més gent, potser prop d’un centenar, van poder seguir en directe els missatges del Govern, però drets, i sense possibilitat de fer servir el servei de traducció que ofereix la Cambra. Els qui estaven asseguts i tenien auriculars van poder sentir les paraules dels tres membres del Govern en castellà quan feien servir l’anglès o el francès. La traducció al català no hi era perquè no és oficial al Parlament Europeu, com es va encarregar de recordar Puigdemont a l’inici de la seva intervenció.

Entre la munió catalana que va assistir a l’acte va passar desapercebuda l’escassa presència dels organismes oficials del Govern i del Parlament Europeu. Fonts de la Generalitat calculen que hi van assistir una quarantena d’eurodiputats. És una estimació de màxims en una cita en què bàsicament es van poder veure membres de grups parlamentaris pròxims a tesis nacionalistes o del grup dels Verds i el president del Parlament flamenc, Jan Peumans, que va coincidir amb dos altres eurodiputats d’aquest territori (Helga Stevens), i també hi van acudir Alyn Smith, membre del Partit Nacional Escocès, independentista, o Laszlo Tockes, representant de la minoria hongaresa a Romania.

A més dels tres convocants, Ramon Tremosa (CDC), Josep Maria Terricabras i Juli Solé (representants del bloc independentista català), es van deixar caure a la Cambra el líder d’Iniciativa per Catalunya, Ernest Urtasun, membre del grup dels Verds, i Xavier Benito, de Podem. Per part catalana també hi havia l’exmembre d’Unió, Francesc Gambús, que, com a membre del grup popular, va fer cas omís de la crida de “l'amic” Esteban González Pons a boicotejar l’acte. Tampoc hi va anar cap diputat socialista.

Fonts de Junts pel Sí comentaven que també havien vist l’europarlamentària sueca Bodil Valerio i la portuguesa Ana Gomes. La gallega Ana Miranda també va assistir a l’acte. Altres fonts destacaven que hi havien anat segones línies de la diplomàcia europea present a Brussel·les, el mateix dia que el president del Parlament tenia una trobada oficial amb els ambaixadors.

“No havia vist mai una sala tan plena”, assenyalava cofoi, al final de l’acte, un dels assessors del grup de Convergència. Destacava la dificultat d’omplir una sala en un Parlament Europeu que, segons ell, viu cada dia una activitat frenètica. Potser per això, deia, alguns dels qui van assistir van treure el cap i van marxar abans que s’acabessin els discursos. En tot cas, el Govern català va aconseguir fer-se la foto a Brussel·les. Ara li falta aconseguir el més difícil i el que demanaven ahir: que Europa prengui partit en el seu full de ruta.

MÉS INFORMACIÓ