Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat retalla en cuidadors familiars per concertar residències

El Govern defensa que es tracta de prestacions poc utilitzades

L'augment de la despesa social dels Pressupostos que negocien in extremis el Govern i la CUP inclou un canvi de paradigma en l'atenció a la dependència, que ara prioritzarà la concertació de residències. La consellera de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa, va anunciar fa dos mesos que sufragaria 900 places privades i els comptes confirmen la seva promesa. Però les residències es finançaran, entre altres coses, amb una reducció de 46 milions d'euros en les partides per a les persones que tenen cura dels seus familiars i les ajudes per pagar un geriàtric privat a l'espera d'un de públic.

Una residència de gent gran a Sant Feliu del Llobregat.
Una residència de gent gran a Sant Feliu del Llobregat.

Al desembre, les últimes xifres disponibles, hi havia 145.965 beneficiaris de prestacions i serveis relacionats amb la dependència a Catalunya. Més de 83.000 persones tenen la prestació de cuidador no professional, és a dir, un familiar que viu al mateix domicili que el beneficiari i l'atén. Treball i Afers Socials planteja una disminució de l'11% d'aquesta partida, que passa de 256 a 229 milions justificant que “és una prestació cada vegada menys sol·licitada”. Entre el 2015 i el 2016 s'han reduït en un 4% els perceptors d'aquesta ajuda.

La Generalitat atribueix al Govern del PP el que considera el fracàs d'aquesta prestació, atès que una norma estatal va fer que les cuidadores no puguin cotitzar a la Seguretat Social. Des del 2012, l'Estat va fixar una congelació de 24 mesos en el pagament d'aquesta ajuda una vegada concedida. Catalunya, no obstant això, va reduir aquest termini en sis mesos.

Encara s'ha de veure quin és l'impacte de la retallada en la feina dels treballadors socials municipals, que són els que determinen el tipus d'ajuda necessari per a cada dependent a través del Programa individual d'atenció. Malgrat la retallada, insisteixen des de la conselleria, si la prestació es prescriu s'atorgarà.

Una cosa semblant passa amb les prestacions econòmiques vinculades (PEV), l'ajuda per pagar un geriàtric privat a l'espera d'un de públic. El 2013, la Generalitat les va suprimir, tot i ser un dret subjectiu. Les va reactivar un any i mig després però de manera molt limitada, gràcies al pacte pressupostari entre ERC i CiU. Només dos anys després d'aquest acord, reclamat pel sector de les residències privades, es redueix en una cinquena part la partida pel que fa als anteriors Pressupostos, gairebé 18 milions d'euros menys (se'n preveuen 61 milions).

Bassa defensa la retallada com un canvi en l'orientació del programa, a través de la concertació de places privades. “Volem concentrar l'esforç a reduir les llistes d'espera”, va dir. Aquest novembre, la mateixa consellera va explicar que hi havia una llista d'espera de més de 24.200 persones a Catalunya. La CUP, en teoria, rebutja aquest model. “Tenim uns nivells de concertació i uns nivells de delegació de gestió a privats que és inaudit”, va assegurar la diputada de la CUP Gabriela Serra al Parlament per després donar el seu sí als comptes del departament de Bassa.

El sector de les residències sempre havia reivindicat que hi hagués més concertació per donar sortida a les 8.000 places que actualment té buides. Des del departament calculen que el cost de cadascuna d'aquestes places és de 1.700 euros, dels quals 1.100 els paga l'Administració.

Més de la meitat dels 2.872 milions d'euros que tindrà assignats Treball i Afers Socials si els comptes superen el tràmit parlamentari està destinada a sufragar les prestacions a les quals tenen dret els dependents. La Generalitat aporta el 80% dels diners que costa l'aplicació de la llei, mentre que el Govern central només es fa càrrec del 20%. Bassa també ha hagut de destinar 34 milions d'euros addicionals enguany per fer front a les prestacions dels més de 50.000 dependents de grau I, el més lleu, que han entrat en el sistema.

MÉS INFORMACIÓ