Selecciona Edició
Connecta’t

Les peticions dels Agents Rurals de disposar d’armes han estat ignorades durant anys

El cos denuncia que el reglament d’ús encara no existeix però les agressions que reben van en augment

Companys i familiars dels agents assassinats es consolen en finalitzar el funeral.
Companys i familiars dels agents assassinats es consolen en finalitzar el funeral. EL PAÍS

El Cos d'Agents Rurals (CAR) es va crear el 1986, com a cos armat, i des de llavors que reclamen armes per a la funció de policia que porten a terme i que se'n desenvolupi el reglament. L'assassinat dels dos agents a Lleida ha revifat aquesta històrica demanda, més enèrgica que mai. Entre els peticionaris hi ha una de les viudes. Al funeral, des de l'altar de l'església, va aprofitar per recordar que les víctimes no es van poder defensar i va demanar que això no torni a passar mai més. Les reiterades peticions es van concretar el 2014, quan 110 agents van demanar de forma individual a través d'un escrit registrat a la Secretaria General d'Agricultura, que els dotés de mitjans de defensa i protecció i específicament d'arma curta, per feines que comporten l'exercici de l'autoritat, com inspeccions de caça i pesca o circulació motoritzada. Encara no han tingut resposta. Una moció aprovada el 2016 en el mateix sentit, també ha quedat en paper mullat.

Els agents disposen d'unes 30 carabines, però només s'utilitzen per als serveis d'antifurtivisme. Més de 250 dels 470 agents que estan actius actualment al CAR continuen tenint llicència d'armes tipus C de carabina o revòlver. El 2015, van fer a Catalunya quasi 7.000 inspeccions de caça, 2.978 de caça menor i 3.863 de caça major. És una de les moltes funcions quotidianes i rutinàries que fan. Comporta comprovar la documentació del caçador i de l'arma, la munició i les espècies caçades. Quan es detecta una infracció, es decomissa l'arma, els animals i es posa una denúncia administrativa.

Segons l'Associació Professional d'Agents Rurals de Catalunya (ASPARC), en el 90% dels serveis d'inspecció de caça, com en la resta de serveis, els agents no duen cap arma de defensa però denuncien que "han estat nombrosíssimes les agressions i amenaces rebudes de persones armades". En l'exercici de la seva feina han rebut perdigonades lleus, han estat amenaçats a boca de canó per caçadors furtius, amb arma blanca, pedres i bastons, i encara que no es va poder demostrar, a un li van cremar la casa. Una altra reivindicació històrica del cos és que, tot i aquests fets, "el cos encara no disposa d'un registre d'amenaces i agressions, ni té un protocol de com actuar quan es produeixen". En aquest tema precisament estava treballant un dels agents assassinats.

L'any 2003, el Parlament va aprovar la Llei del CAR, i va establir, que "quan compleixen funcions que ho requereixen, poden portar l'arma que es determini per reglament". Però 14 anys després el reglament encara no existeix.

Altra vegada, el 19 de maig passat el Parlament va aprovar una moció que establia que s'havia d'"Aprovar i publicar, durant el 2016, el reglament d'ús d'armes pels membres del CAR, que ha d'incloure també altres mitjans de defensa, facilitar la formació i els elements de suport a la seguretat dels agents per a l'exercici de la part coercitiva de llur feina i adoptar un protocol en cas d'amenaces i agressions amb la supervisió i l'assessorament de tècnics externs especialitzats en seguretat en el maneig d'armament en cossos policials, amb l'objectiu principal de garantir la seguretat".

No només el Reglament segueix brillant per la seva absència, tampoc s'ha pressupostat pel 2017 ni l'adquisició de mitjans de defensa i protecció, ni la formació, ni cap de la resta de punts aprovats. Vuit mesos després, el Govern no ha fet res per treure de l'estat d'abandó un cos en què el 42% de la seva plantilla té més de 50 anys i que com que tampoc té la seva escala de comandaments desenvolupada, el seu màxim representat és en realitat un agent de base. Simplement s'han dotat els vehicles amb una pala apagafocs.

La situació ha arribat a uns extrems que el responsable de l'Agrupació d'Agents Forestals de CCOO, Manel Vidal, manté que "el debat ja no és armes sí o armes no, el debat és si creiem o no en el Cos d'Agents Rurals".

A més, unes declaracions fetes pel conseller d'Interior Jordi Jané abans del funeral demanant el traspàs de competències en intervenció d'armes i explosius de la Guàrdia Civil als Mossos, van ser durament criticades en diversos àmbits per la utilització de les morts per fer política. L'Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC), va criticar "l'oportunisme d'aprofitar políticament la mort dels dos agents" i va destacar que "una qüestió de gran transcendència no ha de ser abordada amb aquesta lleugeresa i menys estant en situació de nivell quatre d'alerta terrorista".