Selecciona Edició
Connecta’t

Un ‘netflix’ a la catalana

El Llibre Blanc de l’Audiovisual demana una injecció de 137 per a la CCMA i la creació d’una plataforma de continguts a la carta

La protagonista de la sèrie 'Borgen'.
La protagonista de la sèrie 'Borgen'.

Calen diners, molts més diners, per posar remei a la mala salut de la televisió catalana i concentrar-se en la producció de continguts de qualitat —especialment sèries de televisió i pel·lícules— que haurien de formar una nova plataforma de produccions en català. En resum: “Un 'netflix' a la catalana”, en paraules de Roger Loppacher, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). L’explicació l’ha donat durant la presentació del Llibre Blanc de l’Audiovisual al Parlament, la institució que va encarregar al CAC aquesta radiografia i full de ruta del sector durant la legislatura passada. El resultat és un ampli estudi del panorama audiovisual i l’evolució que ha tingut en els últims anys, i una sèrie de propostes i recomanacions que, en principi, es volen complir, ja que es crearà una comissió de seguiment en què hi haurà tots els implicats: Parlament, Generalitat, el mateix CAC i el sector audiovisual.

Davant d’una evolució marcadament negativa, el CAC insta a un fort increment de l’aportació pública per als mitjans de la CCMA, que xifra en 137 milions d’euros anuals de manera progressiva en els pròxims quatre anys, per poder arribar a la mitjana que destinen altres països a les radiotelevisions públiques. Amb una població similar a la catalana dediquen 50 euros per persona i any, davant els 31,6 de Catalunya. Lluny de créixer, l’aportació pública a la CCMA ha baixat dels 334 milions d’euros del 2010 als 234 del 2015. El que no suggereix la diagnosi és si aquesta aportació ha de ser via pressupostos o mitjançant la introducció d’un cànon, un sistema que funciona en alguns països “però que també és objecte de revisió”, ha apuntat Loppacher en la presentació, flanquejat per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la consellera de Presidència, Neus Munté.

La petició del CAC de més mitjans se suma a la que va fer el sector audiovisual català la setmana passada en el manifest “Més TV3!”, en què reclamava al Parlament i el Govern més inversió per als continguts. Precisament, el Llibre del CAC insta que l’increment de recursos es dediqui íntegrament als continguts per millorar la qualitat de les sèries i els programes de televisió de producció catalana i que aquests siguin molts més. El Llibre fa una comparativa del cost de sèries per capítol: Joc de Trons costa deu milions d’euros; Marsella, un milió, i la prestigiosa Borgen, 600.000 euros. “Totes són molt lluny del cost de Merlí, que no supera els 185.000 euros”, ha destacat Loppacher, que ha afegit que cal millorar la qualitat i la formació per crear una ficció pròpia en català i, amb aquesta, una nova plataforma.

El decrement de recursos públics a què cal afegir la important baixada dels ingressos per publicitat: en el mateix període va passar de representar 100 milions d’euros a quedar-se en 65. Entre tots dos, els ingressos han caigut un 33%. El pastís de la publicitat se l’emporten els dos grans grups: Mediaset, amb un 49% del mercat, i Atresmedia, amb el 46%.

El Llibre Blanc també analitza la quota de la televisió en català, que ha baixat del 26% del 2000 al 18,5% de l’any passat, una evolució que cau més, fins al 15%, si el que es mira és la quota d’audiència dels canals de televisió. I si es mira l’audiència dels programes destinats als infants de 4 a 12 anys ha baixat fins a un 10% del 25% del 2007, una disminució de la qual s’han beneficiat els canals temàtics estatals, segons destaca el Llibre. “Es tracta d’una tempesta perfecta perquè a les males dades econòmiques i d’audiència cal sumar-los un canvi d’hàbits del consumidor d’audiovisual”, ha apuntat Loppacher. Un canvi que està estretament relacionat amb el pas de la televisió analògica a la digital i a l’explosió de les plataformes. Segons el treball del CAC, l’any 2000 hi havia dos canals analògics a Catalunya i cinc a Espanya. El panorama actual és de vuit canals digitals a Catalunya i 32 a Espanya. Les televisions de pagament han augmentat d’un 8% del 2014 a un 35% el 2016. I les inversions que fan les plataformes en la creació de continguts, com Netflix, que inverteix 1.000 milions de dòlars, són inimaginables en una institució pública.