Selecciona Edició
Connecta’t

Un exministre rebel supera Valls en les primàries de l’esquerra

El crític Benoît Hamon treu cinc punts d'avantatge a l'ex-primer ministre en la primera volta

L'ex-primer ministre Manuel Valls ha patit un dur revés a les urnes que posa en dubte el seu futur polític, si es confirmen els resultats provisionals de les primàries de l'esquerra celebrades aquest diumenge. Valls ha estat superat per l'exministre Benoît Hamon, de l'ala crítica del partit, que ha aconseguit el 36% dels vots; 31% per a Valls i 18% per a Arnaud Montebourg, segons les primeres dades de l'escrutini de les 7.350 taules.

El candidat socialista Benoît Hamon, aquest diumenge.
El candidat socialista Benoît Hamon, aquest diumenge. Getty Images

Els electors, ha dit Hamon en la seva primera intervenció com a guanyador, han donat "un missatge clar d'esperança i renovació" en votar per "un nou projecte" i "no per resignació, sinó per convicció".

Amb aquest veredicte a les urnes, els militants i simpatitzants de l'esquerra censuren el controvertit mandat de François Hollande i l'opció que Valls sigui el seu hereu. Hamon té el suport de diputats socialistes rebels que han amargat la legislatura a Hollande i Valls. El resultat, decebedor per a Valls, que sortia com a favorit, ha estat fins i tot més elevat per la baixa participació: entre 1,5 i 2 milions davant dels 4,3 milions de la dreta fa dos mesos, la qual cosa mostra la decepció i escassa mobilització de la fragmentada esquerra francesa.

Malgrat el mal resultat de l'excap del Govern, que tenia el suport de bona part de l'Executiu i de l'aparell del fragmentat Partit Socialista, Valls no tira la tovallola. Tot el contrari. "Res està jugat. Res està escrit. Comença una nova campanya", va anunciar després de conèixer el resultat, en la qual caldrà triar entre "la derrota assegurada" —la de Hamon, amb propostes "irrealitzables"— i "la victòria possible" amb projectes responsables.

Els tres més votats d’una cursa amb set aspirants

Benoît Hamon. L'exministre d'Educació té 49 anys i es va presentar com el principal rival de Manuel Valls. Expulsat del Govern per crític el 2014, es va abstenir en votar reformes del Govern, com la laboral. Propugna un salari social universal de 600 euros, començant pels joves de 18 a 25 anys.

Manuel Valls. L'ex-primer ministre, de 54 anys, es va presentar a aquestes primàries com el candidat natural una vegada que el president François Hollande va rebutjar participar-hi. A favor seu té l'experiència i la lleialtat a Hollande, però la criticada legislatura actual també ha esdevingut una llosa. Li donen suport més de la meitat dels ministres actuals i els dirigents parlamentaris. Té els crítics en contra.

Arnaud Montebourg, de 54 anys, va superar Valls en les primàries del 2011 (17% enfront de 5%). Advocat, loquaç, proteccionista, té com a companya Aurélie Filipetti, una altra exministra víctima d'Hollande i expulsada amb ell del Govern. Una vintena de diputats rebels li donen suport.

Els resultats, inesperats, si es confirmessin d'aquí una setmana, posen en risc també la gestió del futur de la centenària organització progressista. A la històrica seu parisenca dels socialistes, al carrer Solférino, s'ensuma el fi d'etapa. "Si l'esquerra es trenca –i aquest és el risc–, passarà 30 anys a l'oposició". Sota una foto del mític François Mitterrand, ho diu el primer secretari, Jean-Christophe Cambadélis.

A punt de concloure el mandat de François Hollande, el president més impopular de la V República, una esquerra desvertebrada arrenca amb aquestes primàries una cursa electoral en què serà desbancada del seu últim reducte de poder, la prefectura de l'Estat.

Les enquestes indiquen no només això, sinó que, a més, serà eliminada en la primera volta de les presidencials a l'abril. Seran la ultradreta i la dreta les que competeixin en la recta final. És el que va passar el 2002 i els socialistes encara tenen malsons en recordar-ho.

L'origen d'aquest panorama tan negre és la divisió de l'esquerra a causa de la "deriva liberal" d'Hollande i Valls, segons la permanent denúncia de Hamon i del tercer classificat en les primàries d'aquest diumenge, el també exministre crític Arnaud Montebourg (18,2% dels vots), que ha demanat ara donar suport a Hamon. Tots dos representants de l'ala esquerra del partit propugnen la derogació de la principal reforma de Hollande i Valls, la laboral.

L'altra cara del socialisme es va veure divendres a la nit en l'últim míting de campanya de Valls al teatre Trialon, a París, on es va presentar com l'únic aspirant "amb alçada d'home d'Estat". El mig miler d'assistents —"Manuel, president!", no paraven de cridar— va dedicar la salva d'aplaudiments més sonora a la ministra asseguda a la primera fila, la de Treball, Myriam el Khomri, que ha donat el seu nom a aquesta controvertida reforma laboral.

Va ser una prova més de l'existència d'aquestes dues "esquerres irreconciliables" —en paraules de l'autoanomenat "socialreformista" Valls—, que s'ha fet palesa en aquestes primàries. La segona es farà diumenge vinent. I la divisió continuarà, com ho prova el vot polaritzat i l'escassa participació, davant dels 2,6 milions de les anteriors primàries del 2011 (o els 4,3 milions de la dreta fa dos mesos).

Aquesta baixa participació posa en dubte l'autoritat de qui surti escollit per liderar el partit i per ser considerat el candidat de tota l'esquerra, com va assegurar el mateix Hamon després de dipositar el seu vot a Trappes, prop de París.

La curta i àtona campanya dels aspirants ha beneficiat Hamon, que va retallar distàncies amb l'ex-primer ministre, el favorit inicialment. Per això, mentre Valls va ser el més atacat pels seus rivals en el primer dels tres debats televisats, en l'últim la diana dels altres va ser Hamon.

Exministre d'Educació, expulsat de l'Executiu amb Montebourg el 2014 per criticar aquesta deriva liberal, va concitar les envestides dels seus oponents per defensar una ajuda social universal de 600 euros per a tots els francesos. "Costaria entre 300.000 i 400.000 milions", li van dir. "És inaplicable", li va etzibar Valls.

Ni aquestes crítiques ni el seu passat d'activista contra el seu propi Govern socialista han frenat els militants i simpatitzants, que li han donat la seva confiança malgrat les incògnites que desperta com a líder de l'esquerra. Pel seu passat recent, és molt probable que busqui una aliança amb Jean-Luc Mélenchon, candidat antisistema a qui donen suport els comunistes.

Encara quedarà un altre candidat a l'esquerra, el també exministre Emmanuel Macron. Només una aliança impossible entre ells —segons els sondejos— evitarà a l'esquerra l'històric fracàs de no estar representada en la segona volta de les presidencials al maig.