Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya registra dos divorcis per cada tres casaments

La comunitat té la taxa més alta de separacions de l’Estat

Assistents a un casament, ballant.
Assistents a un casament, ballant.

Per cada casament i mig, Catalunya registra un divorci. El 2015, la comunitat va celebrar 26.873 enllaços i va certificar 18.898 ruptures matrimonials entre nul·litats, divorcis i separacions. La fi de la crisi torna a animar les parelles mal avingudes a afrontar els tràmits i les conseqüències econòmiques d’una separació. Catalunya té una taxa de separacions de 2,6 per cada 1.000 habitants, la més alta d’Espanya (la mitjana del país és de 2,2).

“Catalunya té una societat més laica, on hi ha menys influència de l’Església catòlica. A més, que el règim matrimonial sigui de separació de béns, fa que les parelles puguin actuar de forma més individual i que dissoldre el matrimoni faci menys por”, justifica María Ángeles Félix, catedràtica de dret eclesiàstic de l’Estat a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona. De les 101.357 ruptures matrimonials que es van registrar a Espanya el 2015 segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), 18.898 es van dictar a Catalunya.

La docent, que també és membre del Tribunal Eclesiàstic de Barcelona, assegura que la fi de la crisi econòmica també ha influït en el repunt de les separacions. De fet, l’any 2013, en plena recessió, es van notificar 18.584 ruptures matrimonials, la xifra més baixa de l’última dècada. “La crisi ha influït molt. Moltes persones no poden assumir les conseqüències d’una separació, com buscar-se un habitatge on anar o pagar la pensió en cas de tenir fills”, afirma.

Les nul·litats es dupliquen

Encara que el nombre de nul·litats eclesiàstiques continua sent anecdòtic en el conjunt de ruptures matrimonials, les sentències favorables dels tribunals eclesiàstics s’han duplicat en un any. El 2014 es van registrar 33 i el 2015 van augmentar fins a 52. “En un context de crisi econòmica, una parella amb una crisi conjugal busca el primer remei, que és el divorci. I si el tenen, no tenen pressa per demanar la nul·litat perquè suposa una altra despesa. Per això quan se surt de la crisi, hi ha un auge de nul·litats”, assenyala Félix.

A més, s’han flexibilitzat els criteris per concedir nul·litats. El papa Francesc va promulgar el 2015 una llei pontifícia (el Motu proprio Mitis Iudex Dominus Iesus) per la qual deixa de ser necessari tenir la sentència confirmatòria de la nul·litat per part de dos tribunals. Amb la sentència favorable d’un tribunal, n’hi ha prou. “La principal novetat per a tots els processos matrimonials és la supressió de la confirmació obligatòria de la primera sentència afirmativa de declaració de nul·litat de matrimoni. Abans era necessari que el Tribunal Superior confirmés aquesta sentència; actualment s’estalvien temps i costos”, conclou Félix.

MÉS INFORMACIÓ