Selecciona Edició
Connecta’t

Metge de família a domicili

Els facultatius de l’atenció domiciliària de Barcelona, l’últim servei desprivatitzat per Salut, han atès gairebé 9.000 pacients a casa seva en només dos mesos

Gairebé no es veu una ànima al centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) de Casernes, al barri barceloní de Sant Andreu. En plena crisi per la saturació de les urgències hospitalàries, gairebé tots els boxs del CUAP estan buits i a la sala d’espera, una desena de persones esperen tranquil·les el seu torn. És dimarts. El sol ja fa un parell d’hores que s’ha post i l’onada de fred amenaça els termòmetres. L’epidèmia de grip està a punt d’arribar al seu pic de més incidència, però al CUAP de Casernes no es nota. Segons el Departament de Salut, sis de cada 10 casos d’urgències atesos en hospitals podrien haver-se resolt en altres centres, com els CUAP, encara semidesconeguts per al comú dels mortals.

On si que hi ha més moviment és a la planta baixa de l’ambulatori. En una mena de sala de reunions, diversos metges s’afanyen a teclejar en els seus portàtils fins que sona un mòbil. Un d’ells recull la seva tauleta, es posa una armilla blava amb lletres estampades de l’Institut Català de la Salut (ICS), i se’n va de pressa. Són els facultatius de guàrdia del servei d’atenció domiciliària continuada de Barcelona.

El servei, desprivatitzat fa un parell de mesos per Salut i assumit per l’ICS, s’encarrega d’assistir a domicili els avisos menys greus que arriben a la central del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). En una escala de l’1 al 5 –on l’1 és risc vital immediat i 5 no és urgent–, l’atenció domiciliària s’encarrega dels casos nivell 4 i 5. Són equips nocturns. De dia, els metges de família dels centres d’atenció primària (CAP) s’encarreguen, a més de la seva pròpia consulta, de visitar a domicili els pacients que ho necessitin. Els equips d’atenció domiciliària prenen el relleu de nit, durant l’interval que romanen tancats els CAP (de 19.00 a 8.00) i les 24 hores els dissabtes i festius.

“Suplim el CAP quan tanca les seves portes”, resumeix el doctor Jordi Gost. El metge, que té la seva consulta diària a Casernes, va ser un dels 52 facultatius de l’ICS que es va presentar voluntari per treballar al servei. L’empresa pública ha obert la porta a tots els sanitaris d’atenció primària de l’ICS per sumar-se als equips d’atenció domiciliària (ara com ara també s’hi han adherit 62 infermers). A més, ha contractat 16 metges de família, sis administratius, dos directius i 14 conductors de forma exclusiva per donar cobertura al servei.

Gost acaba d’arribar d’un domicili i avisa al centre coordinador –situat al CAP Manso, que també disposa d’altres equips d’atenció domiciliària– que ja està a punt per a un altre servei. Dues bases (a Casernas i Manso) es reparteixen tota la ciutat de Barcelona i el municipi de Montcada i Reixac. El SEM passa els casos al centre coordinador i aquest els comunica a un metge disponible a Manso o a Casernas segons la base més propera al domicili del pacient.

Sona el telèfon de Gost. Un escarit SMS amb el nom d’una pacient, l’edat, l’adreça i el motiu de consulta engega el dispositiu. El metge, que fa dues dècades que és a atenció primària, encén la tauleta i accedeix a la història clínica de la malalta. “El motiu de consulta és un mareig. Pot ser qualsevol cosa”, rondina Gost mentre inspecciona l’historial. Es posa l’armilla impresa amb el logotip de l’ICS i marxa.

Un conductor guia el vehicle mentre Gost acaba de revisar la història clínica. Arriba al domicili, agafa el maletí i fa sonar el timbre. Són les 21.30 de la nit. Un avi obre la porta. “És la meva dona. Ha vomitat”, explica al doctor. A la sala d’estar, la dona descansa en un balancí, exhausta, mentre la filla del matrimoni malda per explicar al metge què ha passat. Gost inspecciona l’anciana amb cura, somriu i li parla a poc a poc. “Segurament és una gastroenteritis vírica”, conclou després d’auscultar-la i controlar la saturació en sang.

De retorn al cotxe, avisa el centre coordinador que la visita ha acabat, anuncia el diagnòstic i avisa que ja està disponible per a un altre pacient. Els metges solen atendre 12 domicilis cada nit. Des que l’ICS va assumir el servei, els equips d’atenció domiciliària han atès 8.976 persones.

El perfil més comú és el de gent gran, polimedicada i amb una situació de vulnerabilitat elevada. També pacients psiquiàtrics descompensats. “En aquesta època el més comú és la grip i els quadres catarrals. Però en general, solen ser pacients amb una situació social fràgil, pacients psiquiàtrics o amb patologia de dolor”, explica el metge. Gost, un convençut del paper fonamental de l’atenció primària i l’assistència de proximitat, reconeix que entrar a casa d’un pacient també és una font d’informació. “A casa seva, veus coses que no pots reflectir en l’informe però et dona pistes. Hi ha un perfil de pacients amb una altra patologia a part de la que motiva la demanda”, assenyala. “La solitud és molt freqüent i alguns pacients grans que viuen sols, l’única connexió amb l’exterior és la medalla de teleassistència”, sosté.

S’acosta la mitjanit i Gost demana permís per sopar. “De moments per descansar, en tenim pocs”, lamenta. El mòbil no dona cap treva. Gairebé no ha acabat la seva crema d’espinacs, l’equip s’engega de nou. Un SMS l’envia a Gràcia.

A la casa l’espera Emperatriz, una dona de 92 anys amb Alzheimer. Va tenir molèsties en orinar i es va passar tot el dia adormida. Ara descansa a la sala d’estar de casa seva, on viu amb la seva filla i el seu gendre. Gost parla amb ella i intenta situar-la en l’espai temps. “Emperatriz, saps on som? Quin dia és avui?”. Té unes dècimes de febre i intenta sense èxit prendre-li una mostra d’orina. Gost sospita que és una infecció d’orina. “Pot ser un procés víric que en pacients amb aquesta patologia es pot complicar. El que cal evitar és que vagin a l’hospital perquè si ingressa i la treus del seu espai, es desorienta”, explica.

El metge reivindica el paper de l’atenció primària i els espais diferenciats del CAP i l’hospital. Però també critica l’abús dels recursos per part dels pacients. “Hi ha poc filtratge de patologia banal. De vegades els serveis s’usen amb poc sentit comú”, lamenta. I torna a activar el telèfon, a punt per a un altre avís.

Després d’un altre domicili, torna a la base. A esperar al malalt següent. Són les 2.30 de la matinada. Encara queden cinc hores de guàrdia. A fora, l’onada de fred deixa el termòmetre per sota dels zero graus. El CUAP encara està més buit que sis hores enrere.

MÉS INFORMACIÓ