Selecciona Edició
Connecta’t

Els EUA i el món assisteixen en tensió a l’adveniment de l’era Trump

La cerimònia d'investidura culmina el desconcertant ascens al cim del poder d'un home que fa dos anys no era més que un personatge de la faràndula

Donald John Trump, un magnat de la construcció i estrella de la telerealitat nascut fa 70 anys a Nova York, es convertirà aquest divendres en el 45è president dels Estats Units amb el seu país i el món en tensió. La cerimònia inaugural culmina el desconcertant ascens al cim del poder mundial d'un home que fa dos anys no era més que un estrambòtic personatge de la faràndula amb una tendència irrefrenable a l'excés verbal i a l'exabrupte racista. La seva inexperiència política i el seu caràcter imprevisible, a més dels conflictes d'interès amb les seves empreses i la seva fascinació pel president rus, Vladímir Putin, marquen l'inici d'una presidència que, segons l'eslògan del nou comandant en cap, ha de retornar la grandesa a Amèrica.

Trump i Pence aquest dijous al cementiri d'Arlington.
Trump i Pence aquest dijous al cementiri d'Arlington. REUTERS

El republicà Trump, vencedor en les eleccions de novembre malgrat treure gairebé tres milions de vots menys que la seva rival demòcrata, Hillary Clinton, hereta de Barack Obama una economia en creixement i un atur sota mínims, a més de la maquinària de guerra i espionatge més gran de la història. Li espera un món inestable, amb guerres al Pròxim Orient, amenaces nuclears a Àsia i països com la Xina i Rússia amb ambicions expansionistes. La jornada inaugural és el més semblant, a la república nord-americana, a una cerimònia d'entronització monàrquica o papal. El ritual congrega desenes de milers de persones a la capital federal per celebrar el traspàs pacífic del poder, només pertorbat, des de la fundació dels EUA, per la Guerra Civil.

Al migdia (hora de Washington), Trump jurarà el càrrec davant del president del Tribunal Suprem, John Roberts. El jurarà amb dos exemplars de la Bíblia, un que li va regalar la seva mare quan tenia nou anys i un altre que va pertànyer a Abraham Lincoln, el president que va abolir l'esclavitud. Serà el president de més edat que assumeix el càrrec i el menys preparat, sense cap experiència executiva ni legislativa, ni tampoc militar. Després, ja com a president, pronunciarà el discurs en el qual marcarà el to dels propers quatre anys.

Trump es mesurarà amb alguns dels discursos més brillants de la història. El 1865, al final de la Guerra Civil, Lincoln va pronunciar un discurs de reconciliació: “Amb malícia cap a ningú, amb caritat per a tothom…”. “De l'única cosa que cal tenir por és de la por”, va dir Franklin Roosevelt el 1931. “No preguntis el que el teu país pot fer per tu, sinó el que tu pots fer pel teu país”, va dir John Kennedy el 1961. “El Govern no és la solució al nostre problema, el Govern és el problema”, va dir Ronald Reagan el 1981.

“El meu tema, i és el que sentiràs divendres, és Amèrica primer”, va dir el president electe fa uns dies al periodista Mike Allen. "America first" és, com "make America great again", una de les seves frases fetitxe, la síntesi del trumpisme: nacionalisme i populisme; replegament geopolític i econòmic. "America first" també era a principis dels anys quaranta l'eslògan dels filonazis nord-americans que s'oposaven a l'entrada dels EUA a la Segona Guerra Mundial. Trump va guanyar les eleccions agitant l'odi cap a les minories i el racisme: el trauma fundacional d'aquest país. Que l'home que va agitar el racisme substitueixi el president negre; que el que juga a la divisió fins i tot després de la seva victòria electoral ocupi el lloc del president que va iniciar el seu mandat sota el signe de la unitat i l'esperança; que el comandant en cap més impulsiu substitueixi un dels més reflexius, tot plegat reflecteix com és de brusc el canvi a Washington. Amb els seus atacs a la premsa, a les minories, a musulmans i hispans o a adversaris electorals, Trump ha obert un debat sobre la resistència de les institucions democràtiques i el sistema de contrapoders.

Trump va guanyar les eleccions agitant l’odi a les minories i el racisme: el trauma fundacional d’aquest país

El professor emèrit de Columbia Robert Paxton, autor del clàssic L'anatomia del feixisme, va dir durant la campanya: “Amb Trump tenim una mena de quasifeixisme populista, o protofeixisme, més que un feixisme del tot desenvolupat”. “Crec que Donald Trump ja ha danyat el sistema democràtic dels EUA”, va considerar aquesta setmana en un correu electrònic. “Ha empitjorat algunes tendències desafortunades, com la transformació de l'elecció a president en una branca del món de l'entreteniment. Ha degradat el llenguatge de la política amb epítets i insults. Ha animat a expressar opinions racistes i xenòfobes”. “El que ve ara, després de la inauguració”, afegeix Paxton, “només ens ho podem imaginar, perquè no sabem encara quines declaracions de Trump no volen dir res i quines revelen prioritats serioses sobre el seu futur. Una àrea de perill particular és la premsa. Trump és un home venjatiu, i és molt possible que utilitzi el poder de la presidència per danyar els periodistes que el critiquen”.

Els excessos de la seva personalitat, el desconeixement de la professió i l'opacitat dels seus vincles econòmics poden complicar-li la presidència. Alguns ja vaticinen que hi haurà un procés de destitució. Seria erroni donar-ho per fet. “No el subestimeu”, ha dit Obama. Amb una majoria clara del seu partit, el republicà, al Congrés, i amb l'economia en expansió, el nou president podrà apuntar-se els èxits d'Obama si no comet errors importants, i si no el sorprèn una crisi internacional.

“Almenys al principi, ell serà Donald Trump a la Casa Blanca. No crec que canviï”, comentava aquesta setmana a Washington el veterà periodista Bob Schieffer. “El que hem après en aquesta campanya és que no podem predir què passarà, perquè quan pensàvem que l'havíem entès, llavors passava una altra cosa. Molta gent està contenta per l'elecció, altres estan tristos, però tots estàvem sorpresos, fins i tot l'equip de Trump”. Trump vol ser Trump. Des dels seus inicis com a constructor a Queens i Manhattan, el mètode li ha funcionat. “Conreo les fantasies de la gent”, va escriure el 1987 a L'art de la negociació. “Potser la gent no sempre pensa en gran per si sola, però els emociona veure altres que sí que ho fan”. President Donald Trump: al migdia aquestes paraules que per a molts segueixen semblant una fantasia seran una realitat.

MÉS INFORMACIÓ