Selecciona Edició
Connecta’t

El tambor de Neymar silencia la Reial Societat

El brasiler imposa la seva llei davant d'un conjunt donostiarra que no va trobar el seu futbol

Barcelona
Illarramendi treu la pilota a Messi. Getty

La Reial va sortir a Anoeta com els cavalls a l'hipòdrom, desbocats, ansiosos per alliberar-se del petit calaix on s'acumulen les tensions, i durant uns minuts va semblar que, una vegada més, encaixonaria el Barça i posar-li la pilota on no pot arribar. Així havia aconseguit que el conjunt blaugrana no guanyés en les seves vuit visites anteriors a Anoeta, el seu terreny maleït, l'origen dels seus conflictes, l'infern dels experiments dels entrenadors, a qui sempre els esclataven les provetes als ulls.

Van ser uns minuts en què Oyarzabal va tenir temps d'aprofitar un error infantil d'Umtiti per disparar des de fora de l'àrea per sobre del travesser. Aquí es va acabar el gas i el FC Barcelona va començar a netejar la moqueta, recollir els vidres trencats de les seves primeres ensopegades i servir la taula en què s'asseuen els seus principals comensals.

Busquets va portar la veu cantant i va ser l'encarregat de netejar la taula, ordenar els plats i, d'aquesta manera, evitar la sortida impetuosa de la Reial, que va començar a ofegar-se en un got d'aigua. Com que Iniesta s'havia congelat, desconnectat de la xarxa elèctrica del partit, Messi va decidir actuar de migcampista lliure, o sigui, del que rep, del que roba, del que empeny, del que assisteix. Busquets, per darrere, i Messi, per davant, van condemnar Illarramendi i Zurutuza a l'ostracisme. Sense ells, la Reial perd la nomenclatura, l'ordre, el punt de partida.

I el Barça, ja ordenat, asserenat, sobretot, conjuntat, per fi, va trobar un penal ingenu d'Aritz Elustondo a Neymar, tan indiscutible com evident, un d'aquests penals nerviosos que cometen els futbolistes nerviosos quan se'ls escapa l'oponent, vagi on vagi. Messi li va concedir l'honor a Neymar d'acabar el que havia iniciat i va enganyar Rulli per fer el gol.

El Barça no només havia parat la taula, sinó que s'havia menjat el primer plat d'un mos. La Reial no trobava la seva línia de tres. Carlos Vela jugava entre cortinetes, Oyarzabal amb prou feines corria les cortines i de Xabi Prieto no hi havia notícies darrere de la persiana. Per això Willian José era un nàufrag sense aigua, si més no, per beure. I per això el Barça va poder córrer, especialment Neymar, que va trobar en Elustondo la tendresa que necessitava per doblegar el seu ímpetu.

Groga a Messi

No era la Reial esperada, massa nerviosa, massa irritada, massa obtusa a jugar pel centre on el Barça li havia llançat una xarxa densa, amb els forats tan petits que no hi entrava ni una agulla. I no era el Barça artístic, sinó el laboriós, per protegir el gol obtingut i buscar la xarxa estripada de la Reial. Perquè no hi faltés de res, en aquesta nit de tambors i barrils, va arribar la targeta a Messi (per pèrdua de temps) que va derivar en un Messi irritat, empipat (per una acció prèvia de Yuri) fins al punt de discutir amb l'àrbitre de camí als vestidors com feia temps que no es veia.

El partit es va trencar a la segona meitat. A la Reial no li quedava res més que que intentar treure les estovalles amb tota la vaixella a sobre. Zurutuza va fer un pas endavant, tècnicament i anímicament, Illarramendi, encara confús, va accelerar les pulsacions. Al Barça aquest partit no li convenia, li esborrava el mig camp i convertia la tecnologia en cardiologia. Va perdre la pilota i va guanyar el contraatac: un tu a tu de personalitats diferents, encara que no oposades. Luis Enrique va refrescar el centre del camp amb Andre Gomes i Denis Suárez, en lloc d'Iniesta i Rakitic, buscant noves idees. La Reial va anar refrescant els pulmons i les cames. El menor descans del conjunt donostiarra es va començar a notar, encara que el cor fos més poderós que el cansament.

L'assumpte, que ja venia amb un electrocardiograma complex (que si els antecedents, que si els errors arbitrals, que si la tamborrada, que si els horaris...), es va dirigir al jutjat de guàrdia del col·legiat per dirimir frecs, xocs, faltes, actuacions. I l'àrbitre es va equivocar dues vegades, primer en un fora de joc inexistent de Zurutuza, només davant de Cillesen, i després en un penal de Rulli a Neymar que va convertir en amonestació al jugador brasiler.

El partit no tenia costures i per això es notaven tant les costurotes. Però el Barça no només va encarrilar l'eliminatòria, sinó que va apartar el fantasma de les seves últimes visites a Anoeta. Per fi, Luis Enrique va guanyar a Sant Sebastià.