Selecciona Edició
Connecta’t

La Cultura de la Generalitat no arriba ni a l’1%

L’oposició critica en ple els pressupostos del departament que dirigeix Santi Vila

El MNAC rebrà de la Generalitat 6,1 milions d'euros, un més que el 2016.
El MNAC rebrà de la Generalitat 6,1 milions d'euros, un més que el 2016.

Si en molts països de l'entorn europeu la dotació pressupostària dels governs dedicada a la cultura acostuma a estar al voltant del 2%, en el cas de Catalunya queda molt camí encara per recórrer, perquè, en les previsions dels Pressupostos del 2017, al departament que dirigeix el conseller Santi Vila no li correspon ni l’1% del total de la Generalitat. Es queda en un 0,8%, malgrat les múltiples promeses del conseller des que va prendre possessió amb els diferents sectors –cinema, museus, música, creativitat– que els recursos públics augmentarien de forma molt important. “El febrer passat, en la primera compareixença del conseller al Parlament, va apuntar que la xifra se situaria molt a prop dels 300 milions, exactament 298, i la realitat és que en queda bastant lluny”, va dir ahir Gemma Lienas, diputada de Catalunya Sí que es Pot, en la presentació del conseller dels comptes de l'any que ve en la Comissió de Cultura del Parlament.

Uns comptes que reflecteixen uns recursos de 261 milions, un increment de 22 milions –un 9,3%– respecte als últims aprovats, els del 2015, ja que l'any passat es van prorrogar. Vila, que va reconèixer que la quantitat dista molt de l’ideal, va justificar-ho per dues circumstàncies que, segons ell, llastren la capacitat de l'àrea que dirigeix: la retirada “sagnant” de l’Estat en els equipaments culturals –un 44% menys respecte al 2011, any en què el Govern espanyol destinava només al Liceu el que ara destina a tots els grans equipaments–, va assegurar, i l'herència de sobreendeutament de l'últim govern tripartit. Optimista a prova de bombes, Vila va assegurar que el camí per a la recuperació dels recursos ja està assegurat i va augurar que el panorama serà molt més positiu en els comptes del 2018. De moment, el que preveuen els d'aquest any és que comptant amb les transferències es disposarà d'un total de 294 milions. La part més grossa –78,3 milions– se l’endú l'àrea de foment de creadors i empreses culturals, destinada a ajudar a la innovació en tots els sectors. La porció següent del pastís –61 milions– se la queden les grans institucions culturals, com el MNAC, al qual es destinen 6,1 milions d'euros –un més que l'any passat–, s'incrementen els del MACBA, amb un 4%, i el Liceu rebrà 8 milions, entre d’altres. Es destinaran 50 milions a la conservació del patrimoni cultural, 47 aniran a la direcció i a l'administració general, 37,4 a la promoció de la llengua catalana, 13 a la internacionalització de la cultura i 6,6 milions al foment de l'associacionisme.

Xifres a part, Vila va voler incidir en l'esforç que es concentrarà en el foment de la lectura, motiu pel qual s'incrementa la dotació en tot el que fa referència a les biblioteques –tant d'infraestructures com en l'adquisició de nous fons–, en la creació d'un carnet únic per a totes les biblioteques de Catalunya i en la repetició del programa “Tria un llibre” de l'any passat dirigit als nens de sis anys. “Es tracta d'estimular els hàbits lectors, dels 31.000 nens que van recollir un llibre l'any passat un terç eren de famílies que no havien posat mai un peu en una llibreria”, va subratllar.

Condicions laborals

Mentre el conseller insistia en el tarannà social de les inversions en Cultura, des de l'oposició li queien les crítiques, unes quantes més directes pel que fa a la matèria i d’altres, per elevació, apuntaven a les prioritats del Govern de Carles Puigdemont en tot el que fa referència al procés. La diputada Sonia Sierra, de Ciutadans, es va manifestar en aquesta línia: “No són els pressupostos més socials, ni els més culturals, perquè els diners dedicats al nou 9-N es podrien dedicar a la cultura”.

Entre les seves demandes, C's va demanar una “millora” de la situació laboral dels treballadors dels equipaments culturals (guies, acomodadors). Una crítica en què ha coincidit en part la diputada de la CUP Mireia Boya: “Amb els beneficis que obtenen cinc empreses que fan els subcontractes es podrien pagar salaris dignes als treballadors”. Per Rafael Bruguera, del PSC, els comptes de Cultura són purament “continuistes” i va remarcar que “dels 1.000 milions que augmentaran els pressupostos de la Generalitat amb relació al 2015, Cultura només rebrà 20 milions més”. Tant el PSC com Catalunya Sí que es Pot (CSQP) van sol·licitar “una reforma fiscal que permeti obtenir 600 milions d'euros complementaris per a la cultura”. En opinió de la diputada Lienas (CSQP) els pressupostos que presentava Vila no eren socials “perquè posen l'accent en els projectes simbòlics, menyspreen els governs locals i els seus compromisos amb la política cultural, i donen massa suport a les empreses i menys als creadors”. Juan Milián, del PP, va recriminar al conseller que el seu departament “no tingui recursos” i que estiguin “caducats. Arriben tard perquè la Cambra es dissoldrà per una nova convocatòria electoral”. El PP i C's van demanar un suport decisiu al Consorci de Normalització Lingüística, institució que “hauria de ser una prioritat i que no rep un finançament suficient”, i per això els populars van proposar retirar “subvencions polítiques encobertes a entitats i plataformes”.