_
_
_
_
_

Obama commuta la pena de la soldat Manning

Manning complia 35 anys de presó per haver filtrat centenars de milers de documents secrets a WikiLeaks

Barack Obama ha decidit, en el crepuscle del seu mandat, commutar la pena de Chelsea Manning, l'exanalista militar que va protagonitzar el major robatori i filtració de dades confidencials de la història recent dels Estats Units, l'escàndol que va convertir WikiLeaks i el seu fundador, Julian Assange, en un fenomen global, i que ha planat des de llavors sobre tota la seva etapa a la Casa Blanca. En els últims dies de la seva presidència, Obama ha posat fi al càstig de 35 anys de presó que Chelsea Manning estava complint en una presó militar de Kansas.

La soldat Chelsea Manning
La soldat Chelsea ManningHANDOUT (REUTERS)

Darrere la commutació de la pena per part d'Obama, Manning, que tan bon punt va ser condemnat com a soldat Bradley Manning, el 2013, va anunciar el seu canvi de gènere i va demanar que l'anomenessin Chelsea, quedarà lliure el proper 17 de maig. En total, Obama ha commutat aquest dimarts la sentència de 209 presos i n'ha indultat 64 més. La Casa Blanca va assegurar dimarts que ha tingut en compte les mostres de penediment de Manning i el seu reconeixement que va posar en perill la seguretat dels EUA. El desig del president Obama, segons membres del seu Govern que van explicar la decisió als mitjans, era equiparar la sentència de la soldat a la d'altres condemnats per crims similars.

Així, Obama vol tancar aquest capítol sonat de la seva Administració, en un moment en què l'ombra de WikiLeaks segueix molt present en la política americana. La plataforma va agafar especial protagonisme durant l'última campanya electoral per la filtració de documents interns de la campanya de Hillary Clinton que, segons el Govern dels EUA, van ser robats per pirates informàtics russos. El president també ha aprovat aquests dies mesures importants, com les sancions imposades a Rússia per intentar interferir en les eleccions de passat mes de novembre o la fi de la política migratòria per a Cuba. S'espera que fins a hores abans d'abandonar el càrrec Obama anunciï nous perdons presidencials.

Manning i el cas WikiLeaks

El 2010, Manning va filtrar a la plataforma fundada per Julian Assange més de 700.000 documents secrets sobre les guerres de l'Iraq i l'Afganistan que posteriorment va publicar WikiLeaks. Va ser la filtració més extensa de documents diplomàtics i militars secrets de la història dels EUA i la seva revelació va provocar una tempesta internacional, i va obrir un profund debat sobre la protecció d'informació secreta per part dels governs, la seguretat nacional, el paper dels qui com ella van treure documents confidencials a la llum i el dels mitjans de comunicació que els van publicar.

Poc després, el llavors jove analista militar va ser detingut i, tres anys més tard, condemnat a més de tres dècades de presó, entre d'altres, per violació de la llei d'espionatge, per robatori i frau informàtic. La jutgessa militar que el va sentenciar l'agost del 2013 als afores de Washington no va tenir en compte el penediment del jove de 25 anys, que va demanar perdó per “haver perjudicat els EUA”, i va declarar la seva esperança que la sentència tingués un caràcter “dissuasiu”. Un dia després de la seva condemna, Manning va anunciar el seu desig que el tractessin com a dona i va canviar el seu nom de Bradley a Chelsea Elizabeth Manning, que és el que figura en el perdó presidencial d'Obama.

Manning, que durant la seva estada a la presó militar de Fort Leavenworth, Kansas, ha intentat suïcidar-se un parell de vegades, va reiterar a finals d'any la petició de perdó o reducció de pena que ja va fer només ser condemnada. "No demano que se'm perdoni (...) L'única cosa que demano és ser alliberada d'una presó militar després de complir sis anys de confinament, com a persona que no intentava danyar els interessos dels Estats Units", va sol·licitar Manning en una carta.

La decisió d'Obama ha estat criticada per membres del Partit Republicà, com el senador de Florida Marco Rubio, que l'ha qualificat de “vergonya”. L'excandidat presidencial va declarar aquest dimarts que Manning “va violar el seu jurament com a membre de les forces armades i va posar en perill la vida dels seus companys a tot el món”. Rubio acusa, a més, Obama d'“alinear-se amb els qui incompleixen la llei” contra els homes i dones que defensen la seguretat nacional dels EUA.

A més dels documents de l'Iraq i l'Afganistan, Manning va ser responsable de filtrar a WikiLeaks els coneguts com a papers del Departament d'Estat, que contenien més de 250.000 documents sobre les comunicacions internes de la diplomàcia nord-americana. La plataforma WikiLeaks també va publicar informació secreta sobre els presos detinguts a la base militar nord-americana a Guantánamo, Cuba.

La filtració de Manning no va ser l'última a la qual s'ha enfrontat l'Administració Obama. El 2013, un analista de l'Agència Nacional de Seguretat, Edward Snowden, va obtenir documents que van treure a la llum el programa de vigilància que emprava el Govern dels EUA per supervisar, entre d'altres, les comunicacions privades dels seus ciutadans. Aquella filtració va renovar el debat sobre la protecció d'informació secreta i els límits de la privadesa davant la seguretat nacional dels EUA.

Icona de la lluita dels transsexuals a l’Exèrcit

Chelsea Manning és el nom que ha donat més visibilitat a la lluita pels drets dels transsexuals a l'Exèrcit dels Estats Units. La mateixa Administració Obama, que aquest dimarts li va commutar la condemna, també és la que va aixecar la prohibició dels homosexuals de servir a les files nord-americanes i després es va mostrar més oberta a escoltar les peticions dels seus soldats transsexuals, inclosa la de proporcionar-los el tractament hormonal per iniciar la transició d'un sexe a l'altre.

Manning ha defensat, entre altres coses, que l'Exèrcit —la institució nord-americana que té més proporció de transsexuals entre els seus membres— li proporcionés els medicaments per iniciar la seva transició de gènere. Fins avui, les autoritats del Pentàgon només havien accedit al fet que iniciés un tractament hormonal i pogués utilitzar roba interior femenina, tot i que sota l'al·legat de protegir la seva pròpia seguretat, tenia prohibit deixar-se créixer el pèl. Manning també va defensar el seu dret a servir condemna amb altres dones, no amb homes. Els EUA no reconeixen encara aquesta possibilitat, que Manning tindrà l'oportunitat de reivindicar, ja en llibertat, a partir del proper mes de maig.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_