_
_
_
_
_
FUTBOL INTERNACIONAL
Análisis
Exposición didáctica de ideas, conjeturas o hipótesis, a partir de unos hechos de actualidad comprobados —no necesariamente del día— que se reflejan en el propio texto. Excluye los juicios de valor y se aproxima más al género de opinión, pero se diferencia de él en que no juzga ni pronostica, sino que sólo formula hipótesis, ofrece explicaciones argumentadas y pone en relación datos dispersos

L’oncle Louis

Més que pel seu currículum i llibreta tàctica, a Van Gaal se'l recorda per la seva dificultat per manejar-se amb els egos i per la seva facilitat per descobrir talents

Ramon Besa
Louis van Gaal a la banqueta del Manchester United.
Louis van Gaal a la banqueta del Manchester United.Scott Heppell (AP)

Van Gaal no parlava, sinó que cridava, ordenava més que suggeria i sobretot adoctrinava, que no és precisament el mateix que ensenyar, sobretot quan es tracta amb figures com Rivaldo.

Hi havia la sospita al Barça que Rivaldo no sabia jugar a futbol sinó que només feia gols, i el tècnic holandès es va entestar a ensinistrar-lo sobre com havia de situar-se a la banda. Rivaldo no va voler fer d'11 i Van Gaal ho va denunciar a la sala de premsa, motiu pel qual Rafael Carbonell, d'EL PAÍS, li va preguntar si amb la seva revelació no estava trencant un pacte establert amb el vestidor. La ira de Van Gaal s'hauria convertit avui en trending topic: “Tu ets molt dolent, sempre negatiu, mai positiu”.

La seva relació amb la premsa va ser tempestuosa. Reclamat com a substitut del destituït Cruyff, fins al punt que molts no van acceptar la interinitat de Robson, quan va agafar les regnes de l'equip se li va recriminar que volgués clonar l'Ajax amb el qual havia guanyat la Champions del 1995 amb un gol del juvenil Kluivert. El pas de Cruyff a Van Gaal va fer fins i tot que es titulés: “Del geni al mal geni”.

Encara ressonen a la plaça Sant Jaume els seus crits de “Barça, Barça, Barça!”. Fins i tot els culers més radicals es van espantar pel to “arrogant del treballador, honest i innovador” Van Gaal, com es va definir a ell mateix, abans que, anys més tard, s'acomiadés del Camp Nou amb una frase igualment lapidària: “Amics de la premsa, jo me'n vaig, felicitats”.

Encara que va guanyar dos títols de Lliga i una Copa, no s'oblida que la seva trajectòria va quedar tacada per dos futbolistes: Piojo López, aquell golejador del València que va destruir el seu sofisticat sistema defensiu al Barça, i Riquelme, el cèlebre argentí que, en el seu retorn al Camp Nou, l'entrenador va rebre amb una advertència: “Ha de saber que l'ha fitxat el president, no jo”.

Així era de rude i directe, i la seva antipatia i poc sentit de l'humor es reflecteixen en una anècdota ja cèlebre: convidat a casa del directiu Bernabéu, Van Gaal va saludar amb una empenta una criatura de 14 anys, net del membre de la junta de Núñez. “Tu no ets prou fort per ser un defensa central”, li va deixar anar a aquell infantil mentre el feia caure a terra. El nen es deia Piqué.

Més que pel seu excel·lent currículum i per la llibreta tàctica, rica en el joc de posició i ocupació dels espais, a Van Gaal se li recorda la seva dificultat per fer-se amb els egos del vestidor i per contra la seva facilitat per descobrir talents, també fora de l'Ajax: Valdés, Puyol, Xavi, Müller, Alaba o Rashford són fillols del tècnic, conegut com el Tulipà de Ferro, un apel·latiu d'acord amb el de Míster Mármol que tenia Michels. No sembla casual tampoc que Mourinho i Guardiola hagin tingut relació amb Van Gaal.

“Quan el tenies l'hauries matat i de seguida que se n'havia anat volies que tornés per donar-li les gràcies per les moltes coses que havies après amb ell”, resumeix un dels seus deixebles del Barça. Al llavors rondinaire Van Gaal, avui se'l recorda al Camp Nou com l'estimat oncle Louis.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_