Sobretaula per parlar de la vida

Parlar de la vida, l'amor, els fills, el son, l'amistat, el poder, l'èxit, el compromís. Tot això en la sobretaula d'un sopar en un pis de l'Eixample barceloní amb l'actor Roger de Gràcia com a amfitrió i conductor d'una conversa que es vol natural, espontània i amb un punt d'humor. És la recepta del nou programa El Sopar, que la cadena catalana estrena aquest dijous a la nit, just després de l'emissió de Polònia, i que ha estat ideat dins del Departament de Documentals i Nous Formats de TV3.

El format té certa similitud amb una altra sèrie, No serà fàcil, que conduïa el mateix Roger de Gràcia. El Sopar seran 12 capítols de sopars de 50 minuts de durada. “Encara que en realitat el sopar és força més llarg perquè la conversa i el rodatge s'inicien a la sobretaula. Si el sopar real ocupa uns 30 minuts, la sobretaula és d'una mica més d'una hora”, ha explicat Roger de Gràcia que compagina el rodatge dels capítols de la nova sèrie amb el programa Estat de Gràcia a Catalunya Ràdio.

Això de menjar i parlar televisivament no queda gaire bé, així que el temps del sopar serveix perquè els convidats vagin entrant en la qüestió que s'aborda en cadascun dels capítols, dels quals ja se n'han rodat vuit. Moltes cares conegudes. Per exemple, Ferran Adrià, Judit Mascó, Joel Joan i Anna Tarrés conversaran sobre el que vol dir tenir èxit; Thaïs Villas, Quim Morales, Berto Romero i Sílvia Soler ho faran sobre el que suposa tenir fills, i Lídia Heredia, Toni Clapés, Rosa Boladeras i Eduard Estivill tindran una sobretaula sobre la falta de son. “Són sobretaules sobre temes universals i de la vida quotidiana de professionals de diferents àmbits que s'han sentit molt còmodes, fins i tot oblidant la presència de les càmeres”, ha comentat la directora del programa, Núria Castejón.

Un Ferran Adrià, per exemple, que en el sopar sosté que l'èxit és una qüestió personal –“el meu matrimoni per a mi és un èxit”, diu– i que el reconeixement públic és una altra cosa. “Crec que hem aconseguit que la química funcioni entre ells en les converses, perquè és un programa que no depèn d'un guió, sinó de com reaccionen entre ells i que cadascun es presti a posar-se a la pell de l'altre. En realitat és un “no-programa de televisió, és un sopar”, ha apuntat Roger de Gràcia, que, per això mateix, no es considera presentador d'El Sopar, sinó més aviat un amfitrió que cuida, això sí, que el fil de la conversa no s'aparti gaire del tema.

L'enquadrament és una agradable sala d'un pis del carrer de Còrsega de Barcelona –que es lloga per a esdeveniments i rodatges– en el qual els quatre comensals comparteixen taula amb Roger de Gràcia. Es busca un ambient càlid i distès –les càmeres fan la seva feina a certa distància de la taula–, de manera que els convidats siguin espontanis i naturals i realment s'obrin a dir el que pensen o han experimentat. Es beu vi però no destil·lats. “És clar que el vi ajuda”, ha ironitzat Roger de Gràcia. I hi ha confrontació de diferents punts de vista, però sense arribar a la discussió.

A El Sopar manarà l'experiència autoreferencial, però també s'abordaran altres qüestions, com el poder, encara que sense enfocar-ho específicament en la política. Aquest és un dels capítols que falta per rodar i en el qual s'ha de fer encara la selecció dels convidats, entre els quals, en principi, es descarta incloure polítics que estiguin en actiu.