Selecciona Edició
Connecta’t

Carlos Zanón: “El meu Carvalho sonarà més rocker que bolero”

L’escriptor barceloní reprendrà el mític detectiu creat per Vázquez Montalbán

L'escriptor barceloní Carlos Zanón.
L'escriptor barceloní Carlos Zanón.

Pepe Carvalho, potser el detectiu més paradigmàtic i internacional de les lletres espanyoles, nascut de la malenconia culta i la causticitat intel·ligent de Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003), tornarà a les llibreries. Se’n va anar el 2004 (Milenio), fugint d’una acusació d’assassinat, fent un volta al món amb el seu inseparable Biscuter, periple que va aprofitar, esclar, per criticar la globalització. Però 14 anys després, a principis del 2018, tornarà de la mà d’un dels grans noms actuals del noire estatal, Carlos Zanón (Yo fui Johnny Thunders, premi internacional Dashiell Hammett 2015), després d’un acord entre els hereus de Vázquez Montalbán i Editorial Planeta.

“Si et deixen les claus d’un Ferrari, encara que potser el retornis abonyegat, has d’agafar-les: equivocar-te és millor que no intentar-ho”, assegura a aquest diari el també barceloní Zanón (1966), amb la filosofia que destil·len sempre els seus personatges. I també amb la seva última determinació: “Intentaré mantenir l’ànima de Carvalho que li va impregnar el seu autor, però vull que el llibre sigui meu”. I per tot això se sustenta en els coneixements que té del gènere i, esclar, del personatge instruït i gurmet, del qual ara s’està rellegint la gairebé trentena de títols que conformen la biblioteca carvalhiana, que van convertir Vázquez Montalbán entre els 10 autors espanyols més traduïts del món. “En molts racons de la sèrie hi ha fragments que no tenen massa sentit per a la trama policíaca que investiga Carvalho; ara en recordo un en què està malalt i rememora com, de noi, es recuperava al llit escoltant un serial de ràdio; això no ens diu res del detectiu, però sí de l’escriptor: tot personatge és un instrument de l’autor per explicar-se i per explicar un món”.

Connotat com pocs detectius (és gurmet, crema llibres que no li agraden sense contemplacions, hipercrític amb l’evolució sociopolítica de la ciutat…), Carvalho envellia amb el seu autor. La resurrecció de Zanón, que ahir va avançar La Vanguardia, es farà a partir de flashbacks o el reprendrà allà on ho va deixar Vázquez Montalbán? “No em lligaré massa si això ha de dificultar la meva narrativa”, diu esquiu Zanón, amb aquesta reserva introspectiva que traspuen els protagonistes del seu últim llibre, Marley estaba muerto. Però sí que revela que la novel·la, que ja ha començat a escriure, “no enllaçarà amb Milenio” i que “transcorrerà a Barcelona”, ciutat que coneix tan bé com Vázquez Montalbán. Sobre els tics de Carvalho, “n’agafaré alguns i em desfaré d’uns altres”. Però els seguidors del detectiu no sembla que hagin de patir massa. “Crec que m’han triat perquè jo també ambiento la meva obra a Barcelona, amb una mirada determinada sobre la ciutat que no és incondicional, que té un punt sentimental perquè veu perdre escenaris i que està plagada de fantasmes… però Vázquez Montalbán i jo som de generacions diferents”, sosté qui traspua en els seus textos molt del pare de Carvalho en la seva atenció per les classes més desfavorides i els desajustaments del sistema, però encara més, el rigor estilístic i l’aroma d’aventis d’escriptors com Juan Marsé.

En aquesta línia, Zanón opina que a la saga Carvalho “hi ha coses de la ciutat i de la novel·la negra dels anys 70 i 80 que avui no tenen sentit: Carvalho ha de resoldre crims al segle XXI; ell no coneixia Internet i la seva xarxa de confidents és, avui, molt increïble”, fixa recordant l’enllustrador Bromuro. També creu que la relació amb Charo és difícil de sostenir: “Als anys 70, que Carvalho tingués com a parella sentimental una prostituta tenia una càrrega i un sentit; avui es veu més rar”. Per això, descarta que hi aparegui una filla de Charo, l’existència de la qual aquesta li hauria ocultat, tal com va escriure Zanón sobre com veia avui el personatge de Vázquez Montalbán en un article el juliol passat; hi defensava, significativament, que Carvalho llençaria a la seva xemeneia la trilogia “Millenium” de Stieg Larsson, però no així la seva continuació, realitzada per David Lagercrantz.

En la proposta de Zanón, Carvalho estarà més o menys decebut amb el rumb de la Barcelona i l’Espanya actual, “però segurament veuria amb bons ulls l’arribada de la política al carrer i alguns dels pressupostos de l’alcaldessa Ada Colau”, diu el qui va llegir el seu primer llibre de la sèrie a l’institut, deixat per un amic de secundària: Los mares del Sur, títol que avui segueix recomanant juntament amb Los pájaros de Bangkok. Amb els anys coneixeria Vázquez Montalbán en persona, amb qui va contactar el 1989 perquè li presentés, sense èxit, El sabor de tu boca borracha, el seu primer llibre de poesia, gènere que Zanón encara practica, com demostrarà el proper dia 24 amb l’aparició del seu poemari Banco de sangre (Espasa). Zanón, a més, ja té a punt una nova novel·la, Taxi, “la història d’un taxista que segueix una ruta particular, com Ulisses, però que es va aturant en dones en comptes de fer-ho en illes; no és negra, però diran que ho és”. La intenció de Zanón és que la sortida d’aquesta obra, que encara no té editor, no s’enganxi massa amb la seva novel·la carvalhiana, que podria presentar-se en el marc del festival literari BCNegra de Barcelona de l’any vinent, on es concedeix precisament el premi Carvalho.

Aquest esdeveniment, però el d’aquest any, és el que aprofitarà Planeta d’aquí a dues setmanes per al rellançament que el segell vol fer de totes les novel·les de Carvalho, en format butxaca. I que ja comença amb Tatuaje, La soledad del mánager, Los mares del Sur i Asesinato en el comité central. Només citar-los, impressiona. Gran responsabilitat per a Zanón incrustar-se aquí: “Una novel·la és una òpera, has de sentir com sona i el conjunt ha de tenir missatge, missió, no un simple fer per fer”. I com sona el Carvalho que ja té començat? “Serà un Carvalho més rocker que bolero”.

MÉS INFORMACIÓ