Selecciona Edició
Connecta’t

No deixem el circ sense xarxa

A l’Ateneu tothom podia entrenar, compartir, trobar-se, actuar, i va esdevenir un espai de referència local i internacional, perquè per Europa també corria la brama del que passava aquí

L'Ateneu Popular 9barris als seus inicis.
L'Ateneu Popular 9barris als seus inicis.

Proveníem d’àmbits diferents, amb inquietuds artístiques els uns, amb curiositat per aprendre, amb desitjos de llibertat tots plegats i ganes de compartir-ho. Aquest era el combustible d’aquells que fèiem malabars, acrobàcia i trapezi a les estances d’aquell ateneu popular a Nou Barris que des de la seva ocupació oferia a la zona un lloc de possibilitat social en aquell extrem perifèric de la gran ciutat de Barcelona.

A finals dels vuitanta organitzàvem trobades de malabaristes a la plaça del Sol, al barri de Gràcia, però en arribar la tardor i el fred vam traslladar el punt de trobada a l’Ateneu. Amb el temps, els dimarts i els dijous a la tarda, l’Ateneu Popular 9barris es va convertir en un lloc clau on tothom que fes circ o hi estigués interessat podia entrenar, compartir, trobar-se, actuar, esdevenint així un espai de referència local i internacional, perquè per Europa també corria la brama del que passava aquí.

Amb aquest bullir d’encontres i trobades, entre joves, artistes, afamats amants del circ i artistes consolidats que venien per compartir els seus coneixents o per curiositat, es va fundar l’Associació de Circ de Catalunya (ACC). D’una manera orgànica s’articulà el Taller de Circ de l’Ateneu per a nens i nenes del barri, que acabà captant alumnes de tota la ciutat, tot infantant el Circ d’Hivern mentre la programació de circ al llarg de l’any es consolidava. D’aquesta manera, el circ esdevingué eina vehicular en l’activitat i la filosofia d’aquest espai públic autogestionat per l’assemblea popular.

No és per atzar que el circ i l’Ateneu s’hagin trobat. En la recerca d’àmbits d’acció llibertària el circ, en essència, és un paradigma de marc vital d’expressió artística i de possibilitat social. El circ és un ofici de vida, on el rigor personal, la responsabilitat i la confiança són eines bàsiques per al seu desenvolupament. És palesa, així, la coincidència conceptual amb les reivindicacions socials, ja no alternatives, sinó respectuoses i compromeses.

El 1999, fruit d’una necessitat imperativa, es creà l’Escola de Circ Rogelio Rivel com a centre de formació base per a artistes de circ com a eina independent però vinculada a l’Ateneu, amb el desig de generar un marc d’aprenentatge i d’intercanvi de coneixements. Un dels fets característics eren els tres àmbits d’acció formativa: eix escolàstic, eix de formació lliure i eix de descoberta i joc. Es volia entendre i abastar les diferents línies formatives i de necessitat personal en l’aprenentatge.

També era molt important la relació amb companyies i artistes professionals per poder desenvolupar un projecte formatiu, sempre cercant el flux comunicatiu tan necessari en el nostre territori.

Com no podia ser de cap altra manera quan generes una escola, l’expansió està assegurada: els uns marxen a centres europeus per seguir la seva formació; els altres es queden per desenvolupar els seus projectes i les sinergies generen nous espais i centres d’intervenció artística i social arreu del territori; alhora, els vells companys que havien marxat a l’estranger tornen i aporten, com sempre ha estat, noves informacions i tendències.

El circ ha estat la darrera expressió escènica a ser reconeguda institucionalment i a poc a poc. Ara, l’Ateneu compleix 40 anys i l’Escola de Circ Rogelio Rivel, 18. A Barcelona hi ha La Central del Circ, espai públic i seu de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC), a més d’altres iniciatives; pel territori trobem diferents centres i projectes de circ més enllà de les companyies: Cronopis, a Mataró; La Crica, a Manresa, o Tub d’Assaig, a Terrassa, entre molts altres; en conjunt, s’estan articulant col·lectius per generar activitat, fins i tot petites escoles de formació de lleure, projectes d’ambició més professionalitzadora o d’àmbit social.

Vull ser optimista, però vull fer esment també que la legislació, tan necessària en el context social en què vivim, ha de ser respectuosa amb el flux humà i escoltar les dinàmiques que la societat genera. Posem les administracions al servei de les inquietuds i els creixements creatius. Que la curiositat ens serveixi per seguir creixent oberts de mires. Fem de l’inconformisme una eina per seguir descobrint nous reptes, com d’alguna manera es va fer als inicis a l’Ateneu. Que la xarxa s’estengui pel territori i creixi. No deixem el circ sense xarxa!

Marcel Escolano és artista de circ, membre de Los Galindos i cofundador de l’Escola de Circ Rogelio Rivel instal·lada a l’Ateneu Popular 9barris.

MÉS INFORMACIÓ