_
_
_
_
_

Trump intensifica el seu atac als serveis d’intel·ligència

En la seva primera roda de premsa en sis mesos, el president electe no esvaeix les sospites de conflicte d'interès

Donald Trump, en la seva primera roda de premsa en sis mesos a Nova York l'11 de gener del 2017.Vídeo: AFP
Marc Bassets

Donald Trump va intensificar ahir dimecres la guerra contra els serveis d'intel·ligència dels Estats Units, el país que liderarà a partir del 20 de gener. En una roda de premsa, el president electe va dir que era “escandalós” que aquestes agències permetessin la filtració de rumors sobre suposats documents comprometedors en mans de Rússia. La filtració, va avisar, és “una taca immensa” per a aquests serveis. “És una cosa que l'Alemanya nazi hauria fet, i feia”, va dir. Els vincles de Trump amb Rússia i els conflictes d'interès entre les seves empreses i la seva futura funció pública amenacen d'esquitxar l'inici de la presidència.

Era la seva primera roda de premsa en sis mesos, poc més d'una setmana abans que esdevingui el president número 45 dels Estats Units. A la Torre Trump de Nova York l'expectació era màxima. El president electe va comparèixer acompanyat del vicepresident electe Mike Pence i els seus fills Don Junior i Eric, a més de l'equip d'advocats encarregat d'avalar les seves decisions per esvair les sospites sobre els seus conflictes d'interès.

Trump, que a més de constructor de gratacels i fallit empresari de casinos va ser estrella de la telerealitat, va escenificar la compareixença com un reality show, amb el drama, les digressions, la confusió i els exabruptes propis d'un espectacle d'aquest tipus. Parlava a estones en tercera persona de si mateix. Feia broma sobre la seva al·lèrgia als gèrmens per negar que hagués participat en orgies a Moscou. Va desqualificar periodistes i mitjans de comunicació i va negar la paraula a un dels periodistes d'un d'aquests mitjans, la CNN. Va esvair pocs dubtes i va acabar citant la tornada de The Apprentice, el seu reality show: "You're fired" (estàs acomiadat).

Más información
Trump arremet contra les agències d’intel·ligència: “Vivim a l’Alemanya nazi?”
Obama s’acomiada alertant de les amenaces a la democràcia

“Sobre el hacking, crec que va ser Rússia”, va dir Trump, en la primera admissió clara, per la seva banda, de la responsabilitat d'aquest país en l'intent de sabotatge de les eleccions del 8 de novembre. Els serveis d'intel·ligència nord-americans creuen que ajudar Trump era l'objectiu del robatori i la difusió de correus electrònics de l'equip de la candidata demòcrata Hillary Clinton. El president rus, Vladímir Putin, va controlar l'operació, segons aquestes fonts.

Les conclusions, divulgades al desembre, van obrir un enfrontament entre el president electe, que es negava a acceptar-ho, i l'anomenada comunitat d'intel·ligència, irritada per les burles i els atacs del proper comandant en cap.

El cas es va complicar unes hores abans de la roda de premsa, quan es va saber que els caps de l'espionatge dels EUA havien transmès a Trump una informació no verificada, però potencialment molt nociva per al futur president. En un document, lliurat a Trump divendres, apareixen detalls escabrosos que podrien comprometre Trump i que Rússia podria fer servir per fer-li xantatge. L'informe també assenyala contactes entre l'equip del president electe i agents russos durant la campanya electoral.

Cap d'aquestes al·legacions, que feia mesos que circulaven per Washington però ningú havia publicat perquè no es podien demostrar, està confirmada per fonts públiques o proves concloents, i, de fet, contenen alguns errors importants. Mitjans nord-americans apunten que el document és obra d'un exagent britànic que el va elaborar per a grups polítics contraris a Trump durant la campanya.

La CNN va obrir el foc dimarts en revelar que els serveis secrets havien informat Trump de l'existència de l'informe. Va ser la filtració d'aquesta notícia a la CNN, i la publicació del suposat informe a Buzzfeed el que va desfermar la ira de Trump contra els periodistes d'aquests mitjans, i contra els serveis d'intel·ligència que suposadament volen perjudicar-lo.

“Crec que va ser escandalós, escandalós que les agències d'intel·ligència permetessin que sortís informació que va resultar ser falsa, un engany”, va dir Trump. Abans, a la xarxa social Twitter, va escriure: “Mai s'hauria hagut de permetre a les agències d'intel·ligència que filtressin aquestes notícies falses al públic. Un últim tret contra mi. Vivim a l'Alemanya nazi?”

Qualsevol comparació amb l'Alemanya nazi sempre és delicada en el debat polític, però que la utilitzi el proper president per descriure el seu propi país i arremetre contra els seus espies mostra com són d'insòlits els Estats Units de Trump, que en la campanya va tenir el suport del Partit Nazi dels EUA.

Dimecres al vespre el director d'intel·ligència nacional, James Clapper, va dir en un comunicat que havia parlat amb Trump per comunicar-li el seu malestar per les filtracions. Tots dos van coincidir que eren "extremadament corrosives i nocives per a la seguretat nacional".

Clapper, responsable de coordinar les agències d'espionatge nord-americanes, va insistir que el document filtrat no va ser elaborat per les agències i va dir que no creien que fos fiable. Però va confirmar que, com va avançar la CNN, aquestes van informar el president electe de la seva existència.

El cas ha introduït als EUA el terme rus kompromat, el material comprometedor —de caràcter sexual, per exemple— destinat a perjudicar un adversari. Tant si el kompromat, en aquest cas, existeix o és fictici, els efectes poden ser els mateixos. El president electe, que va ovacionar les filtracions sobre Clinton, que va propagar mentides i va desafiar la CIA, veu ara com tot això se li gira en contra. I es prepara per assumir el càrrec amb part de l'establishment de la intel·ligència —una part fonamental de l'aparell de seguretat nacional— embrancat en lluites internes.

Conflictes sense resoldre

L'altre problema que afronta en aquest convuls traspàs de poders és la sospita que les seves empreses es puguin beneficiar del seu poder polític. Publicar les seves declaracions fiscals, com feia dècades que feien els candidats presidencials, llançaria llum sobre aquests assumptes, però el president electe s'hi ha tornat a negar.

La roda de premsa havia de servir per resoldre el problema del conflicte d'interès. La solució és cedir la gestió de les empreses a Don Jr. i Eric i congelar acords internacionals. L'advocada Sheri Dillon va explicar en la roda de premsa que Trump donarà al Departament del Tresor els pagaments d'estrangers en hotels de Trump. Es tracta d'evitar violar la clàusula constitucional que impedeix al president rebre pagaments que puguin semblar suborns.

"El que el president electe ha anunciat avui no compleix amb els estàndards que els seus millors nominats [a càrrecs a l'Administració] estan complint i que tots els presidents en les últimes quatre dècades han complert", va dir Walter Schaub, director de l'Oficina d'Ètica del Govern.

La mesura no resol el principal problema amb el conflicte d'interès: Trump seguirà sent el propietari del grup i qualsevol benefici acabarà sent un benefici per a Trump o la seva família.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Marc Bassets
Es corresponsal de EL PAÍS en París y antes lo fue en Washington. Se incorporó a este diario en 2014 después de haber trabajado para 'La Vanguardia' en Bruselas, Berlín, Nueva York y Washington. Es autor del libro 'Otoño americano' (editorial Elba, 2017).

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_