Selecciona Edició
Connecta’t

Un jutge d’Alacant exigeix al Govern traduir un escrit al castellà

Argumenta que el català no és cooficial i que no disposa de reconeixement legal a la Comunitat Valenciana

Ximo Puig i Carles Puigdemont, al Palau de la Generalitat. Ampliar foto
Ximo Puig i Carles Puigdemont, al Palau de la Generalitat.

Un jutge d'Alacant ha requerit a la Generalitat de Catalunya que tradueixi al castellà un escrit en català aportat a un procediment amb l'argument que aquesta llengua no és cooficial i que no té reconeixement legal a la Comunitat Valenciana. L'escrit citat, datat el 23 de desembre passat, exposava la postura processal de l'administració catalana sobre la competència territorial del jutjat del Contenciós-administratiu número tres d'Alacant per tramitar una demanda dirigida contra la mateixa Generalitat. No obstant això, el magistrat José María Magán ha rebutjat el document i l'ha retornat al Govern català amb el requeriment que el presenti en castellà. El jutge va dictar dijous passat una interlocutòria en el qual sosté que rebutja la validesa d'aquest escrit "en no existir reconeixement legal ni ser admesa la llengua catalana com a llengua cooficial per part de la legislació vigent a la Comunitat Valenciana”.

El jutge aprecia un “problema jurídic insalvable” perquè entén que l'administració parteix d'“una extraterritorialitat de la llengua autonòmica catalana que mai ha estat reconeguda per la Comunitat Valenciana en cap dels Estatuts d'Autonomia fins ara promulgats”. Ni el de 1982, ni l'actual, que va veure la llum per una llei orgànica el 2006, preveuen la cooficialitat d'aquest idioma al territori valencià, puntualitza Magán.

En aquesta línia, invoca la legislació que estableix en l'àmbit judicial “regles molt semblants” a les previstes per al procediment administratiu comú. Es tracta de l'article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), que permet utilitzar qualsevol de les parts en litigi, “a més del castellà, la llengua que sigui també cooficial en la comunitat autònoma en el territori de la qual tinguin lloc les actuacions judicials”.

El mateix text legal estableix l'obligació de traduir d'ofici els documents quan aquests hagin de “fer efecte fora de la jurisdicció dels òrgans judicials situats en la comunitat autònoma amb llengua pròpia, excepte si es tracta de comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia coincident”. El magistrat assegura que en aquest cas no es dóna aquesta excepció, doncs en la seva opinió el valencià i el català no són equiparables. “Ambdues llengües cooficials no són coincidents”, segons recull la interlocutòria, perquè l'escrit remès per la Generalitat està redactat en català mentre que la declarada cooficial a la Comunitat Valenciana és “únicament la llengua valenciana”.

El jutge addueix que aquesta qüestió, la de la denominació de l'idioma propi, “ja va ser lliurement decidida i resolta per la Comunitat Valenciana” en els seus propis estatuts autonòmics. “La qüestió sobre si la variant catalana és assimilable o no a la llengua valenciana pot ser objecte de discussió lingüística, però jurídicament la qüestió aquesta resolta des de fa dècades: no estem davant d'una mateixa llengua, cosa que impedeix que pugui acudir-se a la possibilitat recollida an l'article 231.4 LOPJ 6/1985”, afegeix.

La interlocutòria, que pot ser recorreguda i ha estat feta públic avui pel Tribunal Superior de Justícia Valencià (TSJCV), insta  la Generalitat a “respectar el principi de legalitat, que impedeix que a la Comunitat Valenciana siguin admissibles escrits presentats en llengua catalana, atès que ha estat considerada la llengua pròpia ni admesa com a llengua cooficial” per les seves institucions d'autogovern.

El magistrat alacantí cita per donar pes a la seva decisió una sentència dictada pel jutjat del Contencioós-administratiu número u de Lleida el 2012. En aquesta decisió, el jutjat va donar la raó a un ciutadà valencià que reclamava a la Generalitat catalana ser atès en castellà i rebre en aquesta llengua, i no en català, les notificacions relatives a un expedient de trànsit. Aquesta sentència, apunta Magán, “va negar qualsevol tipus d'extraterritorialitat de la llengua catalana respecte a la Comunitat Valenciana ni als ciutadans valencians”.

MÉS INFORMACIÓ