Selecciona Edició
Connecta’t

El somriure més dolç

La Filmoteca celebra cinc anys al Raval amb un cicle dedicat a Maria de Medeiros

Maria de Medeiros en la presentació del cicle de la Filmoteca de Catalunya.
Maria de Medeiros en la presentació del cicle de la Filmoteca de Catalunya. EFE

La nova temporada de la Filmoteca de Catalunya, que celebra el seu cinquè aniversari assentada al barri del Raval, presenta la seva programació per aquest 2017 amb cicles sobre la Revolució cubana, el comunisme rus, o dues retrospectives sobre els germans Dardenne i al creador barroc Eugène Green. Però l’encarregada d’inaugurar aquesta nova temporada és l’actriu Maria de Medeiros (Lisboa, 1965), protagonista de la retrospectiva “El somriure més dolç”, que ofereix la Filmoteca durant els mesos de gener i febrer. La també directora, guionista i cantant ha acudit aquest dimarts a la roda de premsa del cicle, en el qual presenta 15 pel·lícules amb els seus títols més coneguts però també petites joies desconegudes per a la majoria del públic, entre elles Viaje a Portugal (2011) que inaugura el cicle, centrada en el tracte inhumà que reben els viatgers extracomunitaris quan aterren en sòl europeu. “M’oposo a la idea de les fronteres, els artistes sempre les creuaran”, va assegurar l’actriu, posant l’accent en la situació migracional actual. Un altre dels títols, concretament el que va inspirar per donar nom al cicle, és Entre dos desconeguts (2015), dirigida per ella mateixa i per l’escriptor i filòsof Stéphane Zagdanski. Gravada en telèfon mòbil, la cinta plasma la quotidianitat de l’actriu a la ciutat de Barcelona a través d’un intercanvi de cartes entre els dos realitzadors de la pel·lícula.

Durant la presentació, De Medeiros ha abordat diferents anècdotes dins del món del cinema. “Va ser una experiència nova rodar en directe una escena amb Geraldine Chaplin”, o la seva participació en la cinta de Tarantino Pulp Fiction: “Tinc molt bons records de Pulp Fiction, realment una pel·lícula d’autor i amb un guió complex i literari. Va ser una cosa molt especial artísticament". L’actriu explica també que li encanta realitzar projectes amb col·legues i amics com Guy Maddin a The Saddest Music in the World (2003). “És una pel·lícula d’un univers creatiu enorme i va ser una experiència extrema rodar a -20 ºC”. També conserva un bon record de Huevos de oro (1993), pel·lícula de Bigas Luna: “Bigas em va descobrir Espanya, els idiomes. Encara m’enamora i em fascina. Li dec molt”. “Sempre deixo dins meu un apartament buit. Em poso a la disposició dels personatges i aprenc d’ells, però sense pretendre saber-ho tot, respectant el misteri de cada personatge”, ha explicat en relatar la seva experiència com a actriu.

Coneixedora dels problemes de la realitat més actual, dona suport al discurs que va oferir Meryl Streep diumenge passat a la gala dels Globus d’Or. “El rebuig no resol res, el desconeixement de la història recent ens porta a repetir errors” declara De Medeiros.

Considerada avui dia com l’actriu portuguesa amb més projecció internacional, De Medeiros va debutar com a actriu el 1982 sota la direcció de João César Monteiro al seu film Silvestre. Ja als noranta, es va consolidar internacionalment gràcies a títols com Henry & June (1990) de Philip Kaufman o Pulp Fiction (1994) de Quentin Tarantino. Manoel de Oliveira, Bigas Luna, Isabel Coixet o Teresa Villaverde són alguns dels directors dels més de noranta llargmetratges en els quals ha participat l’actriu. També ha provat sort al món de la música amb àlbums com A Little More Blue o Pájaros eternos, no obstant això, la seva faceta com a directora i realitzadora és una de les més desconegudes però que més l’omplen i en destaca el seu treball Capitãés de Abril (2000), que va ser seleccionat per al Festival de Cannes.

Va formar part del jurat oficial del Festival de Cannes (2007), per la qual cosa també coneix bé la relació del crític amb l’obra d’art. “Veure cinema junts s’ha perdut, i el plaer de discutir una pel·lícula també”. De cara al futur, seguirà compaginant la seva faceta de directora amb la d’intèrpret. Un dels seus últims llargmetratges com a actriu és la cinta espanyola 100 metros (2016), de Marcel Barrena, a més d’estrenar a França una obra de teatre adaptació d’Un amor imposible, i embarcar-se en un projecte teatral emmarcat en la societat brasilera actual que abordarà les noves relacions familiars.

DE MEDEIROS A LA FILMOTECA

L’actriu estarà present en algunes de les projeccions del cicle (11, 12, 13, 18 i 25 de gener) que s’allargarà fins al 10 de febrer. Tota la programació del cicle al web de la Filmoteca de Catalunya www.filmoteca.cat

MÉS INFORMACIÓ