_
_
_
_
_

Espanya té el fus horari correcte i canviar-lo seria “un disbarat”, alerten els físics

Els científics es mostren "escèptics" sobre la possibilitat que impliqui un canvi de costums

Un treballador a Nuevos Ministerios (Madrid).
Un treballador a Nuevos Ministerios (Madrid).SAMUEL SÁNCHEZ

Diversos físics han alertat de les conseqüències que tindria per a Espanya el canvi de fus horari, com reclamen des de fa temps associacions com la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris a Espanya (ARHOE), i afirmen que el país es troba a la zona horària "correcta", de manera que la materialització d'aquesta proposta seria "un disbarat".

El catedràtic del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Jorge Mira, ha argumentat que "un canvi de fus no només no arreglaria res, sinó que fins i tot portaria problemes". Al seu parer, "si es canviés, es generaria un caos que tindria un cost enorme". "És un disbarat perquè l'estil de vida seguiria sent el mateix, sigui quin sigui el fus, que és només una maneta del rellotge, perquè el sol seguirà sortint i es pondrà igual". En posa un exemple: "Una persona surt actualment a les sis de la tarda però, amb el canvi horari, sortiria de nit, de manera que, com a primera conseqüència, això implicaria que la vida es traslladaria una hora més cap a la nit. I si per compensar, s'avança una hora l'entrada a la feina, ens quedaríem exactament tal com estem ara".

Más información
La llei que canviarà la vida de tothom
Meritxell Ruiz: “El problema són els horaris laborals, no els escolars”
La reforma horària podria entrar en vigor a Catalunya al setembre del 2017

L'expert ha explicat que els científics observen "amb molt de pànic que s'està raonant sobre un mapa pla quan la Terra és rodona". "No es pot comparar el nord, on hi ha menys hores de llum, amb el sud del continent, on hi ha més hores solars. És una animalada i es raona fal·laçment perquè es fa sobre un mapa pla, encara que sigui difícil d'entendre", ha reiterat.

Així mateix, Mira nega que l'horari actual sigui fruit d'una decisió de Franco, ja que, com ha recordat, durant la Guerra Civil i la II Guerra Mundial es van fer canvis successius per qüestions bèl·liques. El científic ha precisat que, al final del conflicte, va ser Charles de Gaulle qui va mantenir l'actual horari central europeu i Espanya es va mantenir alineada amb el país veí, de manera que l'origen del fus actual "és gaullista i europeu".

A més, ha qüestionat que la Subcomissió per a l'Estudi de la Racionalització dels Horaris engegada el 2013 —que advocava en el seu informe final, entre altres mesures, per un canvi horari, ja que incidiria "favorablement" en la conciliació— no tingués cap científic expert en aquests temes "que hauria ensenyat dades en gràfiques des d'una perspectiva científica" amb la finalitat de frenar "aquesta bola de neu".

Per la seva banda, el científic del Consell Superior d'Investigacions Científiques José Fernández-Albertos ha incidit en la idea que el sol "influeix en els hàbits de vida". "És cert que els hàbits sí que responen a la posició del sol perquè, encara que és la mateixa hora legal a l'est i l'oest peninsular, els hàbits socials són diferents perquè l'hora solar ho és", ha assenyalat.

El científic ha indicat que "quan el sol es pon abans en termes d'hora legal, la gent accelera la sortida de la feina" i ha coincidit amb Mira en el fet que "comparar-se amb els països del nord d'Europa és un error perquè tenen menys hores de sol, sobretot a l'hivern, i concentren la jornada laboral, cosa que afavoreix la conciliació, però als països del sud d'Europa és més complicat concentrar aquesta jornada". En aquest punt, ha assenyalat que cal comparar-se amb el Japó, els Estats Units, Itàlia i Portugal, "països que es troben en la mateixa posició respecte al sol i dels quals no es tenen costums tan diferents".

Així, s'ha mostrat "escèptic" sobre la possibilitat que canviar el fus horari impliqui un canvi de costums. "Les societats s'adapten al fus on són. Potser, a llarg termini, es canvien coses com el presencialisme o s'escurcen els àpats, però al final seguirem tenint moltes hores de llum i tornarem al punt on som", ha afirmat. A més, ha alertat de la possibilitat de canviar els horaris per adequar-los a països com Dinamarca o Noruega: "Llavors sí que seríem una excepció perquè seríem un país amb moltes hores de llum, però que concentra la jornada en poques hores del dia. I això sí que seria una mica estrany".

Mentrestant, el doctor en Ciències Físiques per la Universitat de Sevilla, José María Martín Olalla, ha coincidit amb els seus col·legues que els ciutadans "ja s'han adaptat a l'horari existent" i que modificar el fus horari "només implica canviar un numeret que apareix al rellotge". "Hi ha països com França, Bèlgica o l'Argentina que tenen una hora diferent de la que marca el seu fus i no passa res, perquè la Terra segueix girant i el migdia segueix corrent cada 24 hores", ha afegit.

"Si el canvi es dugués a terme, només se'n beneficiaria un percentatge de la població que té una jornada laboral molt concreta —la discontínua, amb pauses per dinar que es reduirien—, però perjudicaria els de jornada contínua en retardar l'entrada a la feina i també la sortida", ha indicat. En qualsevol cas, ha recordat que "no tothom podrà sortir a la mateixa hora ni es podrà regular el nivell d'activitat del que es vulgui fer a la sortida de la feina", un aspecte que actualment sí que està regulat "d'una manera bastant raonable".

"El tema del fus horari no té res a veure amb la conciliació: té a veure amb quantes hores es dediquen a la feina, a menjar o al que sigui, i això és el temps mesurat com una durada, mentre que quan parlem del fus ens referim al temps com una referència, quina hora marca el rellotge en un instant, una qüestió que és independent del temps que s'utilitza per fer una activitat. Són dos conceptes diferents", ha precisat Martín.

Per la seva banda, fonts de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals han assenyalat que el debat sobre el canvi de fus és "polític i econòmic". "Des del punt de vista de la ciència, no hi ha cap posició a prendre", han resolt. Mentrestant, el president del Col·legi de Geòlegs, Manuel Regueiro, ha indicat que "sembla més útil estar en el fus centreeuropeu per treballar", tot i que ha dit que "el fus horari és fix, té a veure amb coordenades i és una qüestió perfectament definida i establerta".

Finalment, el president d'ARHOE, José Luis Casero, ha insistit que "la gent treballarà i estudiarà sense que hagi passat un període normal de llum solar". En la mateixa línia, el coordinador general d'ARHOE, Ángel Largo, ha reiterat que Espanya "no és al meridià que li correspon [el de Greenwich] i que els hàbits actuals han canviat: "Si es fa de dia abans i dinem abans, podem sortir abans de la feina i això seria una palanca per a altres canvis, a més de ser beneficiós per a la salut".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_