Selecciona Edició
Connecta’t

El fil de vida es diu Messi

Un gol de falta de l'argentí en la penúltima jugada dona l'empat al Barça davant d'un Vila-real que es va defensar molt bé abans i després del gol de Sansone

Messi marca el gol de l'empat. Ampliar foto
Messi marca el gol de l'empat. Getty Images

El Barça ha perdut grandesa, autoritat i talent, per guanyar els partits que es presenten com a definitius, i a dia d'avui no se li endevina prou capacitat per disputar la Lliga. Però el mateix equip blaugrana es nega a signar la derrota, fins i tot en els escenaris més exigents, rescatat en la penúltima acció de la jornada per Messi. Els gols del 10 són el fil de vida que li queda al Barça a la Lliga i a la Copa. No hi ha més davanter que Messi en un equip que ha perdut efectivitat i és víctima de la dinàmica de les males notícies —els errors arbitrals, els pals, la mala sort— davant d'un Madrid que, per contra, passa per un bon moment, amb +5 i amb el partit de Mestalla pendent.

El Barça va jugar força bé, i hauria pogut guanyar un bon Vila-real. No s'acostuma, però, a anar contracorrent, a remolc, sempre excessivament tímid, sense confiança, gens precís, amb poca sort, com ahir, en què va descomptar dos punts més a l'antic Madrigal.

Malgrat la urgència i la necessitat d'una victòria, va aparèixer un Barça viu i alegre a l'estadi de la Ceràmica. Hi va haver un moment en què semblava que reapareixeria la millor versió de l'equip blaugrana per la fluïdesa i velocitat amb la qual es movien la pilota i els jugadors al camp del Vila-real. Encara que no va exigir gaire a Asenjo, excepte en un xut de Luis Suárez, les arribades blaugrana eren constants per l'intervencionisme d'Iniesta.

El monòleg blaugrana, no obstant això, va ser interromput abruptament per dos contraatacs del Vila-real, mal definits, especialment un de Jonathan dos Santos. Al Barça li costa tancar les bandes i tapar les centrades passades, és especialment vulnerable, sobretot quan els interiors no ajuden els laterals, tots dos poc contundents, exigits pels volants i els puntes de Fran Escribá.

Encara que va trigar a assentar-se davant de Ter Stegen, prou temps per contrarestar l'ensurt de de Dos Santos, el Barça va acabar regulant el joc i governant el partit davant d'un Vila-real replegat. Els blaugrana la tocaven molt bé, superiors en ritme i en control, reiteratius en el xut de mitjana distància, un recurs quan no es poden filtrar passades i ni es troba fàcilment Messi. El 10 només va poder rematar un córner i el seu cop de cap va ser rebutjat per Asenjo. La jerarquia futbolística blaugrana era tan notòria que el Vila-real va entendre que s'imposava un exercici defensiu impecable, res de nou per a l'equip menys batut de la Lliga. Els nois d'Escribá no van concedir ni una ocasió, però els de Luis Enrique tampoc es van saber guanyar cap oportunitat.

No se sap si per una qüestió de fe, de contundència o bé per un dels misteris del futbol, el Barça ha perdut determinació i rotunditat, li costa marcar, tant si juga a San Mamés com a l'antic Madrigal. La falta de resolució va malmetre el pacient exercici del Barça. El gol es fa esperar en cada partit si Messi no apareix: Luis Suárez no acaba d'estar fi i Neymar no troba la porteria des que el City va visitar el Camp Nou.

Els rivals pressionen molt amunt o esperen que el Barça es condemni. Avalat per la seva defensa, el Vila-real va esperar el seu moment, ja anunciat en l'arrencada amb el xut de Dos Santos. Molt confiats, els blaugrana insistien en l'atac quan Digne va perdre la pilota i la transició del Vila-real va acabar amb un gol de Sansone, molt ben habilitat per Pato.

Replegar-se no és precisament una de les virtuts de l'equip de Luis Enrique. També havia perdut sorpresa, previsible fins ahir fins i tot en els canvis, perquè el tècnic va optar per fer entrar Arda en substitució de Digne, per quedar només amb tres defenses, senyal de la importància que el partit tenia per al Barça. Llavors el duel va embogir i va fer desesperar Iglesias Villanueva. L'àrbitre no va veure penal ni en unes mans de Bruno ni en unes de Mascherano. Els blaugrana van comptar pràcticament més faltes en atac que xuts davant d'Asenjo, molt solvent. No hi havia manera de guanyar-se un centímetre al camp del Vila-real. Sense espais, el Barça va trobar remei en una falta que Messi va executar magistralment. En una situació límit, el 10 va rescatar l'equip amb un gol que serveix per mantenir l'esperança, i seguir parlant de la vida, dels àrbitres, de la mala sort, i de com de difícil s'ha posat aquesta Lliga.