El creixement del Prat agreuja les pèrdues dels aeroports de Girona i Reus
L'aeròdrom de Barcelona aconsegueix resultats històrics de passatgers, mentre que els regionals operen sota mínims
L'aeroport del Prat encadena una tirallonga de mesos presumint de rècords. Tot i que falta que Aena confirmi les dades de desembre, la delegació del Govern a Catalunya ja ha avançat que la xifra total de passatgers va rondar els 43 milions l'any passat. Però aquest creixement incessant que presenta El Prat penalitza els aeroports secundaris de la xarxa estatal. Reus i Girona operen sota mínims i la seva rendibilitat queda exposada. La Generalitat considera que Vilobí d'Onyar opera en pèrdues i el tarragoní perd 4 milions, segons AENA.
L'aeroport de Vilobí d'Onyar (Girona) acumula set anys perdent activitat. El descens de passatgers és constant i, quan falta que es faci públic el balanç de l'últim mes, el 2016 la caiguda va ser del 6%. Amb prou feines es va arribar a 1.650.000 passatgers, uns cent mil menys que l'any passat. La Generalitat considera que si no s'arriba als dos milions de passatgers anuals, l'aeroport i tota l'economia que en depèn, opera en pèrdues.
Diputació de Girona, Cambra de comerç i el Govern integren l'AGI, l'Associació per a la promoció i desenvolupament de l'aeroport gironí. L'ens, del qual l'Ajuntament de Girona es va desvincular per no poder assumir la quota anual, ha aprovat augmentar el 2017 un 31,6% els fons de promoció de l'aeroport Girona-Costa Brava. En total, s'injecten 5.457.100 euros. Eudald Casadesús, delegat del Govern a Girona i president de l'AGI, s'ha mostrat confiat que el 2017 marcarà un "punt d'inflexió" i que l'aeroport remuntarà fins als dos milions de passatgers.
Ryanair concentra bona part de les expectatives de creixement. La companyia de baix cost ha previst a la temporada d'estiu nou rutes noves, vuit d'elles al Regne Unit i una a Romania. No és la primera vegada que l'aerolínia irlandesa centralitza les esperances de futur de l'aeroport de Girona.
La terminal, el pàrquing i les instal·lacions exemplifiquen l'abans i el després del que va suposar fa una dècada la primera gran aposta de Ryanair per la Costa Brava. Queda poca cosa del fulgor que va injectar la companyia a les pistes de Vilobí d'Onyar. Entre 2007 i 2008 l'aeroport Girona-Costa Brava sumava increments de trànsit de fins al 34% i veia passar 5,5 milions de passatgers. El remolí va desencadenar inversions properes als 90 milions d'euros. Les places d'aparcament es van multiplicar —i es van fer de pagament—, la terminal va rejovenir, es van redoblar els punts de venda de bitllets i de facturació d'equipatges, es van habilitar més tallers per al manteniment dels avions i es va construir una estació d'autobusos. L'arribada de Ryanair va convertir en un aeroport pràctic i modern allò que per als veïns de la zona sempre havia estat un "camp d'aviació". El primer vol de la companyia irlandesa, un Girona-Frankfurt, va envolar-se el desembre del 2002 i la progressiva incorporació de rutes va ser paral·lela a un creixement de la infraestructura. Segons la projecció que consta en el pla director de l'aeroport, les instal·lacions actuals estan dissenyades per poder acollir 8 milions d'usuaris a l'any. El redactat del pla preveu que el topall d'activitat, proper als 9 milions de passatgers, hauria de tenir lloc en algun moment entre els anys 2015 i 2020. Actualment no s'arriba ni a una quarta part d'aquest volum.
El cas de Reus és semblant. Amb una capacitat prevista per a tres milions de passatgers a l'any, amb prou feines se superen els 800.000 usuaris. L'aeròdrom de Tarragona ha aconseguit el 2016 frenar la caiguda sostinguda dels últims exercicis, l'any passat va sumar un 16% d'usuaris, però està gairebé a la meitat dels volums que assolia fa deu anys. Llavors Aena va desemborsar set milions i mig d'euros per millorar la infraestructura.
Reus mai va ser una base d'operacions de Ryanair tan potent com Girona però els dos aeroports són víctimes del mateix mal. El replegament de la irlandesa al Prat ha complicat la viabilitat de totes dues instal·lacions. Fa uns mesos, en una compareixença a la Cambra de comerç de Reus, Carlos Medrano, antic president d'Aena, va xifrar en més de 4 milions d'euros anuals les pèrdues que pateix l'aeroport reusenc.
Plom a les ales de Lleida-Alguaire
Un document redactat pel departament de Territori de la Generalitat per a la tramitació dels Pressupostos del 2016 defensava que els aeroports "són un dels elements bàsics" de la capacitat d'internacionalització de Catalunya en un món global. L'aeroport de Lleida-Alguaire depèn directament de l'administració catalana. A partir d'una inversió xifrada en 100 milions d'euros, la infraestructura lleidatana va ser inaugurada ara fa just set anys. Va ser José Montilla qui va tallar la cinta. Eren temps del segon tripartit i el president va afirmar que amb l'aeroport Lleida passava a estar en condicions de competir "en una lliga superior, la del turisme de qualitat". Des de llavors, l'aeroport lleidatà s'ha vist repetidament afectat per episodis de boira espessa i només en l'últim mes, nou vols de turistes britànics que havien viatjat per esquiar a Andorra, van haver de ser desviats a Reus. Malgrat estar en un entorn on la boira és habitual, al desembre es van comptar més de 20 dies de boira, Alguaire manca d'un sistema eficaç per gestionar les maniobres d'enlairament i aterratge en episodis de visibilitat escassa. La diputada Marta Ribas, coordinadora nacional d'ICV-EUiA, escrivia a Twitter fa uns dies que "som un país tan fora de sèrie que fem un aeroport a la zona de més boira". Quan els usuaris de la xarxa social li van recordar que la seva formació havia avalat la construcció de la instal·lació, la coordinadora d'IC-V a Lleida i senadora per Catalunya Sí que es Pot, Sara Vilà, va ratificar que "Ja ningú pensa que (l'aeroport d'Alguaire) pugui ser útil".
Joaquim Nadal, que va ser conseller de Política Territorial del tripartit ha criticat en diverses ocasions que s'estableixi "una simetria" entre la inversió a Alguaire "i d'altres de molt escandaloses en matèria d'aeroports". Lleida-Alguaire no suma ni 25.000 passatgers anuals.
