Selecciona Edició
Connecta’t

La negativa de Puigdemont a seguir posa a prova la nova CDC

La direcció haurà de buscar candidat mentre gestiona el futur referèndum

Artur Mas i Carles Puigdemont.
Artur Mas i Carles Puigdemont.

La negativa de Carles Puigdemont a ser el candidat del Partit Demòcrata Català (PDECat) a les properes eleccions catalanes es convertirà en una prova de foc per a la nova Convergència, la refundació de la qual no ha complert ni mig any. El lideratge exercit pel president de la Generalitat havia restat protagonisme al partit, en procés de refundació per deixar enrere la seva caiguda a les enquestes i la seva vinculació a judicis per corrupció. La direcció haurà de buscar una nova figura electoral mentre gestiona nou intensos mesos amb el referèndum en el centre del debat, si és que primer se supera el debat dels Pressupostos, previst per al mes de febrer. Artur Mas, Neus Munté i Mercè Conesa figuren com a possibles relleus.

La direcció del partit intenta blindar-se del debat sobre la successió de Puigdemont que, just fa un any, acceptava l'encàrrec d'Artur Mas d'assumir la presidència de la Generalitat per un període de 18 mesos. La seva premissa és que ara tant el Govern català com les forces independentistes no es poden separar de l'objectiu del referèndum. Tot i que hi ha la possibilitat d'avançar-la, la celebració de la consulta està marcada en el calendari per a la segona quinzena de setembre. I, a partir d'aquí, si guanyés el sí, s'haurien de convocar unes eleccions amb caràcter de constituents sis mesos després. Fins llavors seria Puigdemont el president.

L'alcalde que va superar la nota del president

L'últim baròmetre de la Generalitat aprova Carles Puigdemont, a qui li dóna una valoració mitjana del 5,25. L'últim que va analitzar Artur Mas mentre era encara president de la Generalitat el suspenia amb un 4,22. L'assessor de comunicació Antoni Gutiérrez Rubí destaca que l'exalcalde de Girona ha aconseguit afrontar un moment de gran transcendència política “amb una imatge de menys preocupació, de menys rictus i de menys tensió” alhora que ha transmès que “forma part d'un grup i no un paper especial” en el procés independentista. Però membres del partit creuen que hi ha altres elements que juguen al seu favor: “No carrega amb la pesada motxilla dels anys d'oposició i està menys contaminat” per la política de confrontació, assenyala un dels seus diputats, qui reconeix la gran valoració que rep entre el conjunt dels votants sobiranistes.

La formació assegura que el debat successori és estèril, escudant-se en què no hi ha comicis a la vista. Però aquest marge de 15 mesos és el millor escenari possible perquè el PDECat pugui trobar i projectar un nou candidat, que hauria de ser escollit en un procés de primàries. Només si es presenta Puigdemont o si fes el pas Artur Mas es descarta que hi hagi una candidatura alternativa. Amb altres figures disposades a ser cap de cartell es visualitza un procés obert capaç de reobrir la divisió interna que va mostrar el congrés fundacional de juliol, i que va ser tot un avís per a Mas: els nous associats volien un partit nou en el qual la direcció comptés amb les bases i no decidís a pler.

Per aquest motiu, malgrat la confiança dipositada en Puigdemont, no ha agradat la contundència i el moment de dir a la direcció del partit que no canviarà d'opinió. Es considera que el seu precomiat suposa deixar plantada una formació que va apostar per ell fa un any. I que el debat s'obre molt ràpid: a meitat de mandat i amb el denominat xoc de trens amb el Govern central molt a prop si no es redirigeix la falta de diàleg.

“Aquest semestre serà molt tibant, perquè els congressos del PP i del PSOE no permetran que s'obri la disposició a parlar de la qüestió catalana sense pors”, diuen les mateixes fonts del partit, que interpreten que quedaria condicionada l'oferta de diàleg del Govern central.

En aquest escenari, Puigdemont està convençut que podrà convocar un referèndum en el qual la seva posició ha guanyat respecte d'altres del partit. La seva preferència respecte a la possibilitat de fer-ho de forma unilateral va provocar diferències amb Mas l'any passat, quan la CUP va pressionar amb el que es va anomenar RUI (referèndum unilateral d'independència). L'expresident de la Generalitat i actual president del PDECat és un ferm partidari de la via pactada.

Fins i tot dirigents de la ja vella Convergència assenyalaven en privat que el pla dels 18 mesos era susceptible de canvis per evitar el denominat xoc de trens i que així ho preferien. I arribaven a acusar Puigdemont de cenyir-se a la realitat sobiranista de Girona, on més cala l'independentisme, sense tenir en compte altres realitats, com les de les àrees metropolitanes de Barcelona o Tarragona, on la població està més dividida. La crítica més gran obeeix a l'aproximació que el Govern de Junts pel Sí ha fet cap a la CUP, a la qual es considera que s'han fet massa concessions.

“No és el mateix fer segons quines coses quan saps que després les gestionaràs tu que sabent que no seguiràs, i Puigdemont no seguirà”, afirmava al desembre l'executiu d'un important grup empresarial català per donar la seva opinió sobre si el Govern català seria capaç de convocar la consulta. L'actual president de la Generalitat ha anteposat el referèndum a qualsevol altre tema i fins i tot s'ha aproximat als comuns per ampliar la base social de la via escocesa, la de la consulta pactada i vinculant. Però el seu Govern no ha deixat mai de treballar en paral·lel en la redacció de la llei de desconnexió.

MÉS INFORMACIÓ