Selecciona Edició
Connecta’t

Els homes cobren fins a un 13% més a l’Ajuntament de Barcelona

Un informe del Consistori conclou que la diferència s'explica pels complements salarials

Ada Colau, en l'entrega de diplomes de la nova promoció de la Guàrdia Urbana.
Ada Colau, en l'entrega de diplomes de la nova promoció de la Guàrdia Urbana.

La diferència entre el que guanyen els treballadors i treballadores de l'Ajuntament de Barcelona arriba al 13,4% a favor dels homes, segons un informe fet pel mateix Consistori que per primera vegada analitza “l'impacte de gènere al pressupost”. El mateix informe conclou que la principal causa d'aquesta diferència es troba en els complements salarials, que suposen, de mitjana, dos terços del sou que perceben els treballadors. I a més, en el fet que la direcció està molt masculinitzada. L'equip que dirigeix l'alcaldessa Ada Colau assegura que està treballant per reduir-la.

Hi ha diverses maneres de mesurar la bretxa salarial, i aquest màxim del 13,4% s'obté de sumar els salaris i complements de la plantilla del Consistori, sense comptar amb els treballadors de la Guàrdia Urbana i els Bombers. Els cossos uniformats s'han restat del còmput global perquè la Guàrdia Urbana i els Bombers tenen “criteris d'adjudicació de retribucions directes i indirectes que estan fixats de manera més formalitzada” i s'apliquen igual a homes que a dones. Per al conjunt de la plantilla, amb uniformats inclosos, la bretxa és del 5,9%. En canvi si només es compta la Guàrdia Urbana i Bombers, la bretxa és gairebé imperceptible, del 0,6%.

Les despeses de personal al Consistori

Despesa total el 2016: 355,7 milions d'euros (el 14% del pressupost)

Plantilla: 6.594 treballadors (4.351 homes i 2.243 dones)

Plantilla Guàrdia Urbana i Bombers: 3.017 (1.890 homes i 1.127 dones)

Despesa mensual: 18,4 milions (12,5 a homes; 6 milions a dones)

Desequilibri mensual: les dones representen un 34% de la plantilla i reben un 32,6% de la despesa. Els homes suposen el 65,9% i perceben el 67,3.

El salari base és un terç del total. Els complements són dos terços

Hi ha més equilibri quan s'exclou a la plantilla uniformada

Bretxa per a tota la plantilla, sumant salaris i complements: 5,9%

Bretxa sense tenir en compte els cossos uniformats: 13,4%

Bretxa sou /hora: 1,5% tota la plantilla. 10,4% sense uniformats

Atès que un dels biaixos que pot tenir calcular el que cobren els treballadors municipals a final de mes és que les dones acostumen a demanar més reduccions de jornada que ells, però així i tot, si es mira la mitjana d'ingressos per hora, la bretxa segueix sent molt alta (10,4%) si es descompta els cossos uniformats. I de l'1,5% si es compta la plantilla sencera.

En conjunt, la despesa de personal a l'Ajuntament de Barcelona ascendirà aquest any 355,7 milions d'euros, el 14% del pressupost. La plantilla total és de 6.594 treballadors. Són 4.351 homes (el 66% tot i que perceben el 67%) i 2.243 dones (el 34%, que cobren el 32,6%). Restant els uniformats, les dones són el 62,5% i reben el 59% del capítol 1 —les despeses de personal— i els homes són el 37% i reben el 40,7%.

La regidora de Feminismes i LGTBI del Consistori, Laura Pérez, subratlla que l'estudi ha revelat que “els complements salarials determinen la bretxa”. Al Consistori hi ha quatre tipus de complements. Per antiguitat en la plantilla. Per destinació (en funció de la categoria, la responsabilitat, l'especialització o la complexitat del lloc de treball). El complement específic, que retribueix l'especialització, dificultat tècnica, dedicació, emergències, perillositat, distribució de jornada o perillositat. I el complement “personal de migració” entre un catàleg anterior de llocs de treball i l'actual.

Pérez explica que les recomanacions de l'informe “parlen d'aplicar mecanismes que facilitin equilibrar la composició de la plantilla, que la facin més paritària”, i entén que caldrà “revisar els criteris d'assignació dels complements”. Una altra qüestió que revela l'informe és que “la direcció està molt masculinitzada”, explica. Les causes de la bretxa, conclou, estan en la distribució de les tasques domèstiques, que provoca que les dones demanin més reduccions de jornada; que els homes estan més valorats i hi ha categories històricament feminitzades (mestres, treballadores socials, personal de neteja); i que segueix existint un sostre de vidre que discrimina les dones a l'hora d'accedir als llocs de més responsabilitat, en els quals es cobra més.