Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Paternitat no transferible

Les forces polítiques hauran de decidir entre regular un canvi de debò en els permisos per naixement o quedar-se a mig fer

Hi ha mesures que tenen efecte dòmino i per això són especialment recomanables quan el que es vol és canviar de debò les coses. Espanya es troba al capdavant d'Europa en caiguda de la natalitat i a la cua en facilitats per tenir fills. Fa molt que els experts insisteixen que totes dues posicions estan relacionades. Ara es planteja la necessitat d'augmentar l'esquàlid permís de paternitat que disposen els homes. Està molt bé que per fi s'abordi aquesta qüestió, però la forma de fer-ho determinarà si estem davant una mera mesura electoralista o anem realment al fons de la qüestió.

De moment, el Parlament espanyol haurà de decidir entre regular un canvi de debò, o quedar-se a mig fer. El passat mes d'octubre, el Congrés dels Diputats va aprovar per 173 vots a favor i la significativa abstenció del PP, una iniciativa promoguda per Podem per implantar 16 setmanes de permís per a cadascun dels progenitors, remunerat al 100% i intransferible entre ells. A causa de les dificultats econòmiques, la proposta preveu que la implantació sigui progressiva.

Però el Govern espanyol s'ha limitat de moment a regular el que es va acordar en el pacte d'investidura entre el PP i Ciutadans, és a dir, una ampliació del permís de paternitat, que passa de les dues setmanes actuals a quatre. Aquesta ampliació, tot i ser positiva, amb prou feines canvia res i a més es limita a complir el que ja va establir la llei d'Igualtat del 2007 per entrar en vigor el 2011. Es tracta, doncs, d'una mesura ja acordada que arriba cinc anys tard.

Els partits de l'oposició volen que la reforma es completi aquesta legislatura. A l'hora de concretar es veurà si prospera la proposta més avançada de Podem o la que Ciutadans va introduir en els pactes d'investidura que va subscriure primer amb el PSOE i després amb el PP. En síntesi, proposa establir vuit setmanes intransferibles per a cadascun dels progenitors i deu més a la disposició de qualsevol dels dos.

Si s'augmenta l'actual permís per als pares pel naixement d'un fill però la major part de les 26 setmanes la poden seguir agafant les mares, la família es sentirà una mica més alleujada, però haurem avançat poc en els canvis estructurals precisos per aconseguir que el cost de la procreació no recaigui sobre la carrera professional de les dones, com ara, i perquè els homes puguin gaudir també de la criança.

Ara, les dones tenen dret a un permís de 16 setmanes, però 10 pot agafar-les el pare. Quants pares s'acullen a aquesta possibilitat? Amb prou feines el 2%. La realitat indica que només si el permís és equivalent en temps i absolutament intransferible s'aconseguirà reduir la bretxa que hi ha entre homes i dones a l'hora d'assumir les càrregues laborals dels primers moments de la criança. En la fórmula 16+16, cadascun disposa d'aquestes setmanes de permís sense que pugui transferir-les a l'altre, la qual cosa no exclou certa flexibilitat en la forma de fer-les servir. Aquesta fórmula permet que primer agafi el permís la mare, la qual cosa facilita la lactància materna, i quan aquesta es reincorpora a la feina, el pare pugui prendre el relleu. Entre permís de maternitat i paternitat, vacances de tots dos i lactància, podrien encadenar gairebé un any d'atenció al bebè.

Però només si el permís és intransferible es produirà la cadena d'efectes que es persegueix per eliminar la bretxa de gènere. Aquesta fórmula elimina de cop el biaix per risc de maternitat que moltes empreses apliquen a l'hora de contractar dones joves. Si els homes disposen també d'un permís de 16 setmanes que perden si no el gaudeixen, el risc d'absència serà el mateix per a tots dos sexes, de manera que no tindrà sentit plantejar-se si més no la qüestió.

D'altra banda, el permís patern facilita la reincorporació de la dona en un temps raonable, i fa que les repercussions del naixement d'un fill sobre la carrera professional siguin equiparables. Però també té efectes sobre l'esfera privada: introdueix el pare en les rutines i responsabilitats de la llar, l'implica en la criança dels fills i facilita el vincle emocional amb el nen, cosa que també és molt important. Com diu el sociòleg nord-americà Michael Kimmel, un dels principals investigadors sobre masculinitat i rols de gènere, creador de la revista acadèmica Men and Masculinities, “la igualtat de gènere és bona per a tots, inclosos els homes”.