Selecciona Edició
Connecta’t
ANÀLISI

Quina porqueria està menjant aquest toro?

Deliri de documentació sobre Espanya en el capítol de ‘Mentes criminales: sin fronteras’ que es desenvolupa a Pamplona

Banderes espanyoles al San Fermín de la sèrie.
Banderes espanyoles al San Fermín de la sèrie.

La sèrie americana Mentes criminales: sin fronteras es va emetre aquest dijous a Quatro amb un capítol que porta l’equip de policies comandat pel cap Garrett fins a Pamplona, en ple San Fermín. Tracten de desxifrar la desaparició d’alguns turistes americans que van seguir els passos de Hemingway i van perdre les orelles, sense que se sàpiga el parador de la resta dels cadàvers. Les orelles han estat trobades al carrer i en una església i tot condueix ràpid a un assassí en sèrie que té alguna cosa a veure amb les curses de braus, la religió, aquestes cosetes que un americà esmentaria d’Espanya.

Per ser una sèrie de crims i sang, va ser el més divertit del Nadal. Per començar, l’equip d’investigadors arriba a una Pamplona en festes farcida de banderes espanyoles, no hi ha ni un balcó on no n’hi hagi una. Perplexitat absoluta. N’hi hauria prou de teclejar a Google San Fermín i fer un escombratge per les últimes notícies. Però això no va ser el millor, no.

Les converses entre els agents que van desenredant la madeixa dels crims freguen el deliri. “Un viatger basc va tallar una orella al Quixot, veritat?”, pregunta un per veure si tibant d’aquest fil avancen les investigacions. I el cap respon amb una ostentació de saviesa que deixa tot l’equip esbalaït: “Va ser ferit després de la batalla amb els molins de vent de la Manxa”. Com que els col·legues no acaben de tancar la boca davant tanta saviesa, el cap es veu obligat a justificar-se: “He vist la pel·lícula…” Per descomptat el llibre no l’ha llegit. Fins on se sap el tal Quixot conservava els seus pavellons auditius en perfecte estat. Potser a Van Gogh l’anomenen el Manco de Lepanto en un capítol encara per venir… Però això no va ser el millor, no pas.

En l’episodi s’esmenta que “Espanya és un país catòlic, un estil de vida”. Quan l’enregistrament mostra un estranger pixant en una plaça, una actriu que interpreta una espanyola que col·labora amb els agents deixa anar: “Quin guiri més ximple, com se li acudeix orinar en una església? Cal ser molt agosarat per fer una cosa així”. Home, agosarat potser, però porc, segur. Això passa en tots els nuclis antics d’Espanya cada cap de setmana, per desgràcia. Amb esglésies i sense.

I aquí ve el millor. Que no són les reflexions sobre terrorisme o nacionalisme, ni aquests carrers sense asfaltar de Pamplona que semblen més de Maputo. El més hilarant passa quan els polis es pregunten què deu fer l’assassí amb els cadàvers, atès que només deixa com a reclam les orelles mutilades. L’escena següent ho revela: un tipus turmentat està girant la manovella d’una màquina trituradora, empastifat de sang i triperia. Quan té la galleda plena se’n va cap al tancat on guarda als toros braus i xiulant-los com si fossin gossos els ofereix el suculent botí. “Les víctimes les dona de menjar als toros!”, s’adona una sagaç agent a punt de tancar el cas. Apa! És dolent no documentar-se sobre el que passa a Espanya, però un toro és herbívor a Pamplona i a Minnesota. Olé.

MÉS INFORMACIÓ