El Rei va reduir gairebé a la meitat la seva presència a Catalunya el 2016

Durant el 2015, Felip VI va venir pràcticament cada mes a Catalunya. Amb l'impuls del canvi dinàstic i l'aval dels vincles que la Corona havia establert a Girona, es va convertir en una destinació preferent. En un moment en el qual el sobiranisme encara no havia assolit la velocitat de creuer i Convergència encara estava abraçada a Unió, l'agenda de La Zarzuela es va omplir de cites a les quatre províncies catalanes.

El Rei partia de la convicció que “Catalunya mai és un problema”, però sense esbiaixar que a Catalunya hi havia problemes, com les manifestacions independentistes que havien aflorat dos anys abans, i ho havia evidenciat la consulta independentista del 9-N del 2014. I aquesta situació es configurava com el principal obstacle en el seu regnat.

Més enllà del contingut de les visites, la presència del cap de l'Estat a Catalunya, i les seves constants invocacions a “allò que ens uneix” (enunciat que reemplaçava la tradicionalista “unitat” d'Espanya), podien constituir un contrapès a l'independentisme en un any electoral. Un intent de transmetre normalitat davant de la inestabilitat, de refredar les tensions.

Aquest any, que va concloure amb l'aprovació del Parlament de l'inici del procés cap a la independència, el Rei va realitzar 10 desplaçaments a Catalunya i va participar en 12 actes. Alguns d'ells es podien considerar habituals, com els Premis Princesa de Girona o la inauguració de el Mobile World Congress. Uns altres, en canvi, eren extraordinaris, com el centenari de les Caves Freixenet o l'Assemblea Anual del Foro Iberoamèrica. Fins i tot irregulars, com la final de la Copa del Rei de futbol. Però tots reforçaven la idea d'assiduïtat.

La freqüència en els viatges, no obstant això, va fallir el 2016, un any complicat des del punt de vista polític en el qual el sobiranisme va aprofitar la interinitat per afermar el seu full de ruta. Durant aquest període, la presència del Rei a Catalunya es va reduir gairebé a la meitat. Va viatjar sis vegades amb nou actes en la seva agenda, la majoria cites periòdiques com els Premis Princesa de Girona, el lliurament de guardons Carles Ferrer Salat, l'adjudicació de despatxos de la carrera judicial o el sopar del Mobile World.

En aquest desfasament entre les visites d'un any i un altre “no hi ha cap raó voluntària”, segons fonts de la Casa del Rei, que desvinculen la reducció amb la inestabilitat política que ha viscut Espanya amb 10 mesos de Govern en funcions o dels esdeveniments que s'han donat a Catalunya amb l'agitació sobiranista.

Actes en l'agenda

Aquestes mateixes fonts asseguren que Catalunya és una de les comunitats “amb més alt grau d'estabilitat” en l'agenda del Rei perquè hi ha una sèrie d'actes fixos, que es repeteixen en funció del seu caràcter anual o bianual, com el Mobile World, al qual també acudirà el febrer vinent. Fins i tot incrementen en una les visites de l'any passat amb la que la Reina va realitzar el setembre amb motiu de dos actes relacionats amb la lluita contra el càncer.

Però el 2016 tampoc ha estat el millor any en les relacions entre La Zarzuela i la Generalitat, després que el Rei hagués constatat que el camí iniciat pel Govern català no tenia tornada enrere. L'11 de gener la separació entre la Corona i la principal institució de Catalunya va créixer encara més quan el Rei, alterant una inèrcia, no va concedir audiència a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, perquè li comuniqués la investidura del nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont. La Casa del Rei va demanar una comunicació “per escrit” per “complir els tràmits establerts en la Constitució i en l'Estaut d'Autonomia de Catalunya”, evitant així la notificació presencial de Forcadell a La Zarzuela.

Aquest acte, més enllà de la fractura institucional i la reprovació de la majoria de l'espectre polític, va subministrar abundant munició a l'argumentari sobiranista i va obrir la veda en les files independentistes a episodis de rebot a la figura de Felip VI que s'han repetit al llarg de l'any. La Zarzuela va tractar des de llavors de refredar la crispació i els somriures i les encaixades van presidir les següents trobades, però el procés per proclamar la independència el 2018, amb un altre referèndum programat per al setembre d'aquest any, estava en marxa.

La Zarzuela va imposar el perfil baix des de llavors. Encara que la inquietud per la situació política de Catalunya roman en alguns discursos del Rei, s'ha consolidat com un subjecte el·líptic en les seves paraules. El cap de l'Estat ha reduït els seus esments a Catalunya i quan els fa no la designa de forma explícita. La qüestió catalana s'ha convertit en un problema sense nom, com ha posat en evidència el recent missatge de Nadal, en el qual el Rei va dedicar diverses al·lusions en sentit genèric a l'assumpte sense aparellar-les a un subjecte que oferia pocs dubtes sobre la seva identitat.