Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Una politització repugnant

Convertir una cavalcada en un acte independentista és trepitjar els drets dels menors

L'ANC i Òmnium pretenen omplir de fanalets independentistes la cavalcada de Reis a Vic.
L'ANC i Òmnium pretenen omplir de fanalets independentistes la cavalcada de Reis a Vic.

La convocatòria a manipular la cavalcada dels Reis a Vic, sembrant-la de banderes estelades, faria riure si s'adrecés als adults. Però fer una crida “especialment als més petits” a mobilitzar-se per la secessió —o qualsevol altra causa política—, com fan els seus organitzadors, és repugnant. I no perquè es tracti d'una festa familiar, com assenyala el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, sinó perquè els menors han de gaudir d'una especial protecció.

La Declaració dels Drets dels Infants (Nacions Unides, 1959) consagra en el principi núm. 7 que els pares, i tota la societat, han de donar prioritat a “l'interès superior dels infants”: utilitzar-los per a una campanya inverteix els termes, anteposa l'objectiu polític a l'interès dels menors.

Jordi Sànchez, president de l'Assemblea Nacional Catalana, que juntament amb la molt subvencionada Òmnium Cultural convoca la paròdia, ha defensat que no pretenia “polititzar cap festa dels nens”, just el contrari del que fa. “Sembla que ens hàgim tornat bojos i hàgim anat a contaminar una festa”, assenyala.

Correspon a cadascú saber en què s'ha convertit, però no hi ha dubte que amb aquesta convocatòria Sànchez i companyia contaminen. L'han de retirar immediatament. Per preservar els drets dels menors. Per acreditar que tenen sentit del ridícul. Per no ferir la sensibilitat dels ciutadans que mantenen un legítim ideal independentista i que al temps es professen demòcrates a carta total.

Els organitzadors es proposen “seguir ampliant la base social” secessionista. Seguir ampliant? Passa el contrari, segons les últimes enquestes oficials. Però aquests enganys no tenen importància en gent capaç de calcigar fins i tot els drets dels menors. Amb l'activa, i encara més repugnant, complicitat de TV3, convertida en agent publicitari públic d'aquest excés. Si el Govern de la Generalitat no se'n desmarca, la vergonya també serà seva.