Selecciona Edició
Connecta’t

Una dècada nevant a Nórdica

L'editorial celebra els 10 anys consolidada amb els autors escandinaus i els llibres il·lustrats, mentre ultima el salt a la narrativa espanyola

Diego Moreno, editor de Nórdica.
Diego Moreno, editor de Nórdica.

“Aviat arribarà la neu. Es pot sentir a l'aire”, lema de Nórdica Libros (la primera part, d'un poema de Hjalmar Söderberg; la segona, del mateix editor), s'ha complert ben ràpid, si s'aplica allò que diu el refranyer: any de nevades, bones fornades. “El segon any l'editorial ja era rendible, però fins fa un no vam tenir oficina; érem a casa meva, un model molt estès avui dia, un grup editorial en pijama”, admet Diego Moreno, responsable d'un segell que, quan va néixer, ho tenia tot per quedar soterrat davant de l'allau editorial en especialitzar-se en dues bogeries: narrativa nòrdica europea i clàssics il·lustrats per a adults. Però l'any passat el segell va celebrar els 10 anys de vida, i sa com ben pocs.

“El 2014 vam créixer un 35% i aquest any, un 20% més que el 2015”, emmarca l'editor, obsessionat que el seu catàleg (avui, uns 250 títols i 750.000 exemplars) “no depengui d'un sol autor, ni tan sols d'un Nobel, o d'un títol; em sembla un model més sostenible en aquests temps; per això ara pateixen tant els grans grups: s'han acostumat a viure del superèxit i, per això, només cuiden els que poden vendre el milió d'exemplars; la meva idea és cultivar certa ecologia editorial, intentar que sobrevisquin tots els meus llibres i que un no fagociti el catàleg”, exemplifica qui ha publicat Thomas Tranströmer, inopinat Nobel del 2011 (15.000 exemplars venuts). Una bona mostra en són la desena d'edicions de les versions de Bartleby, el escribiente o d'El viento comenzó a mecer la hierba, d'Emily Dickinson; o les quatre d'Ítaca, de Kavafis, o de Tres mujeres, de Sylvia Plath. Avui, Nórdica es defensa de l'intens hivern del sector, perquè el 40% de les vendes provenen del seu fons.

“Sabia que la literatura nòrdica era una aposta cultural potent, però que no em donaria de menjar; el llibre il·lustrat, sí”. No es va equivocar: avui el 70% dels ingressos de Nórdica venen d'aquesta línia, a la qual va arribar per pura investigació de mercat: pràcticament ningú es dedicava a fer llibres d'aquestes característiques. Moreno ho va detectar el 2000, quan es va iniciar com a llibreter a la desapareguda cadena Crisol (“passar per una llibreria és fonamental per ser després editor”), un any i mig tant o més fructífer que els quatre que va passar a Ediciones de la Torre (2001-2004) o els dos a Joseph K: en totes dues va desenvolupar tots els papers de l'auca editorial. En va quedar un know-how que avui explica que el seu nom aparegui en els crèdits del disseny de col·leccions o de maquetació i que tingui certeses com que “cal editar uns 20 títols a l'any per ser visible a les llibreries; el més difícil avui no és publicar un llibre, sinó vendre'l”.

El resultat és que de les cinc persones fixes i tres “satèl·lits estables” que treballen a Nórdica la meitat es dediquen a la comunicació i Moreno destina “un 30%” del seu temps a visitar llibreries. “No serveix de res fer un bon llibre si no l'acompanyes fins a la mà del lector”, opina qui creu que un dels mals del sector llibreter és que “no té trànsit de gent a les botigues; d'aquí el merchandising per ajudar-los”, diu en referència a la línia de tasses i bosses literàries decorades pel seu elenc d'il·lustradors. Representen tot just un 1% dels seus ingressos: “Reforcem la nostra imatge de marca i donem al llibreter alguna cosa més per vendre”.

Que Moreno (Madrid, 1976) fos un inquiet lector universitari (té un postgrau en Sociologia de Consum i un màster en Edició) diu molt de Nórdica: d'una banda, que no aposti per l'assaig (“me'n vaig cansar com a estudiant; a més, hauria d'estar sempre molt ben escrit i la literatura explica el mateix però molt millor; i, si de cas, sempre puc coeditar amb el meu germà Daniel, a Capitán Swing”) i, de l'altra, que, malgrat la mida de l'editorial, publiqui 30 títols a l'any i tingui cinc col·leccions: lletres nòrdiques, il·lustrats, infantil, còmic i altres latituds. (“Em reflecteix: sóc un lector molt dispers”).

Els 10 anys fan reflexionar. Per exemple, sobre el mutant retrat robot del seguidor de Nórdica: “Vaig pensar que ens dirigiríem a un lector de classe mitjana-alta, amb un nivell cultural notable; i és així, però també tenim un públic molt més jove i amb menys poder adquisitiu que descobreix Baudelaire per nosaltres”. D'altra banda, el sector ha canviat: “No hi ha hagut mai tants llibres bons, tan ben editats com a objecte i tan ben traduïts com ara”, apunta Moreno, al mateix temps que constata com la demanda “s'ha polaritzat entre un lector cada vegada més sofisticat i informat, que sap per què tria aquesta edició d'aquest títol, i un altre més ocasional, que té el llibre només com a instrument d'oci que competeix amb tauletes i mòbils”.

Moreno va somiar per a Nórdica models com Ricci o Acantilado, “pel continent”, i Anagrama o Einaudi, “pel contingut”. Però ha aconseguit fer-se un lloc sota el sol editorial, fill il·lustre d'una nova generació d'editors d'idees clares: “Respectem la nostra gent gran, que no tenien gairebé referents més enllà de Barral o Salinas, però ningú vol ser com ells perquè ja no podem accedir als Carver, Capote o Kundera i perquè els temps exigeixen ser un guerriller, amb estructures mínimes i una visibilitat enorme… Després d'aquesta crisi, el mercat ja serà fragmentari per sempre”.

La conseqüència és que troba a faltar múscul financer entre els seus coetanis. D'aquí la seva participació en el grup Contexto, amb els seus homòlegs Libros del Asteroide, Impedimenta, Sexto Piso... No l'apassiona gaire el llibre digital (“és un 3% de les nostres vendes i un mercat lleig perquè el 80% està en mans d'Apple o Amazon, davant dels quals la capacitat de negociació és mínima”), Moreno prefereix llançar-se a editar autors espanyols (“ja n'estem llegint”) i no descarta obrir una llibreria “híbrida, amb productes que encaixin: gastronomia, certa papereria…, el model només amb llibres no crec que el veiem gaire més”. Avui que la majoria d'editors “tenen més temps a la mà una calculadora que no pas un original”, recepta per al llibre “tranquil·litat i temps”. Com ell fa 10 anys, sentint-la a l'aire, va esperar la neu.