Les consultes, assignatura pendent de Barcelona

Barcelona té un repte amb l'expressió més clara de la democràcia: les urnes. Els executius que han passat pel Consistori des del final de la dictadura han anat incloent la participació ciutadana amb més o menys importància als seus programes. Alguns han provat sort fent votacions i, en general, excepte en el cas de la de la reforma de la Diagonal, que va provocar un terratrèmol polític i que va acabar costant el lloc al socialista Jordi Hereu, han estat irrellevants en l'agenda de la ciutat. El govern actual estudia l'organització d'una consulta sobre l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència, tal com Barcelona en Comú havia promès en campanya electoral. Experts en transparència recomanen més informació i una idea més oberta de participació, que no se cenyeixi a una pregunta o elecció concreta. Colau ha apuntat cap aquest camí en diverses ocasions i en l'últim ple va anunciar que un grup de treball està desenvolupant un reglament nou.

L'Ajuntament prepara un procés sobre l'adhesió de Barcelona a la AMI

L'abril passat Barcelona va cridar els seus veïns a votar per triar qui volien que els defensés davant de l'Ajuntament en una elecció en línia que no va sortir del tot bé. Així ho van reconèixer els partits i fins la mateixa alcaldessa en el plenari de l'u de juliol, en què van acceptar Maria Assumpció Vilà la reelecció com a Síndica de Greuges. El govern local va elaborar un informe en el qual reconeixia incidències en la fase electrònica i el va enviar als grups prèviament a la votació. Segons el document, 160 dels 6.747 vots –molt escassos tenint en compte que podien votar els empadronats a la ciutat a partir de 16 anys, més d'1,1 milió de persones­– van ser emesos des d'almenys 32 comptes de correu electrònic “que semblaven creats expressament per al procés de participació”, deia el text.

Cada correu podia ser utilitzat per votar cinc vegades, una cosa que es va saber després de la queixa d'alguns candidats. Per evitar la bretxa digital, sobretot de gent gran, el sistema afavoria que una persona amb les dades personals d'una altra votés per ella. És a dir, qualsevol persona amb accés a una base de dades podia fer-ho massivament per afavorir algun dels candidats sense que es pogués verificar el consentiment real després del suport. En qualsevol cas, l'informe argumenta que era impossible saber a quina candidatura anaven els 160 suports qüestionats i que, com que no era vinculant, l'última decisió la tenien els grups. La mateixa Colau va argumentar que va ser una “experiència pilot” i que treballaran per millorar-la. La qüestió és que els partits basaven el seu suport a Vilà en el fet que havia guanyat l'elecció en línia i només la CUP es va fixar que la diferència entre la candidata guanyadora i el segon va ser de 135 vots (dins del marge dels 160 vots qüestionats), motiu pel qual es va abstenir. Els candidats a Síndic, incloent-hi la guanyadora, es van queixar de l'escassa publicitat del procés, i el PSC va proposar que en la propera elecció, d’aquí cinc anys, la consulta sí que sigui vinculant.

Aquest mateix 2016, durant el mes de juliol, es va produir l'elecció dels representants de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), en què tenien dret a sufragi 129.971 persones. Es van presentar deu candidatures, integrades per quinze membres, que podien ser triats per correu i per internet prèviament i presencialment el dia 2 a la seu de l’IMPD. L'elecció va tenir una participació de 2.130 persones, per sota fins i tot de les xifres del mateix procés celebrat el 2011 (2.216) i el 2007 (2.523). Aquest fet, tenint en compte que en aquesta ocasió el Consistori sí que va organitzar una campanya de publicitat institucional i que la població amb discapacitat reconeguda ha augmentat a la ciutat un 22%, va fer enfadar l'organització que aglutina les entitats catalanes que treballen en aquest àmbit, Cocarmi. L'entitat va sortir a exigir un “canvi de model” en el procés participatiu. “La visió de la discapacitat ha d'estar present de manera transversal en totes les línies d'acció política i s'han de dissenyar de manera col·laborativa”, va defensar l'organització en un comunicat, en què també va demanar un reunió amb Laia Ortiz, regidora de Drets Socials, que finalment es va produir al setembre.

En la història també hi ha hagut intents fallits. El 2013, durant l'etapa de Trias, el govern va plantejar la possibilitat de consultar als ciutadans sobre si Barcelona havia de presentar-se com a candidata als Jocs d’Hivern del 2026. El llavors alcalde convergent ho va prometre, però la irrupció de Colau en l'escena política, que hi estava obertament en contra, el va fer dubtar de poder guanyar-la i mai es va arribar a dur a terme.

Trias tenia un precedent massa a prop, en el qual, a més, havia participat activament. El seu predecessor, Jordi Hereu, va perdre les eleccions del 2011 després del fiasco que havia suposat la consulta sobre la Diagonal un any abans. L'oposició –llavors liderada pel convergent–, es va guanyar l'opinió pública en contra de la reforma que volia fer el govern socialista, però, tot i que en aquest cas el referèndum sí que va tenir presència en l'agenda mediàtica, la participació també va ser bastant baixa (12,17% d'1.414.783 persones cridades a votar). Un capítol a part mereixen les incidències que va haver-hi en el procés –hi havia dues formes de votar: una en línia i una altra de presencial mitjançant unes pantalles tàctils, que van donar innombrables problemes–, sense deixar d’anomenar el fet rocambolesc que el mateix alcalde va fingir haver votat, segons va explicar La Vanguardia.

La utilització de les consultes entre partits per defensar posicions contràries i desgastar-se políticament és el que critica Simona Levy, fundadora del grup Xnet, que es dedica a l'estudi de la tecnopolítica i la transparència. “La idea de la participació que hi ha darrere de les consultes sol ser maniqueista. Es demana a la gent pel boc gros: «Què voleu?», cal treballar més en els canals d'informació que en els de la participació”, explica. El govern actual intenta treballar en aquesta línia i posa com a exemple la plataforma Decidim Barcelona, en què els ciutadans van fer propostes sobre àmbits molt propers (actuacions urbanístiques en barris, espai públic, etc.) al Pla d’Actuació Municipal que més tard va tombar l'oposició. Amb tot, van participar-hi 22.600 persones de tot el cens electoral municipal i, tot i que Levy creu que és un intent digne, encara podria millorar.

De cara a saber com serà la consulta de l’AMI, l'Ajuntament explica que un grup de treball està determinant la metodologia per regular les futures consultes que es volen impulsar: “Com es poden fer, quines seran i quin calendari cal seguir”. L'alcaldessa vol evitar costi el que costi que torni a ser un fracàs en participació. Levy, primer de tot, recomana evitar la desinformació que va haver-hi amb processos com el d'elecció de la Síndica i destaca que, sí o sí, qualsevol participació ha de ser transparent: “Si no tenim la informació, no sortim a opinar amb gaire decència”.