Selecciona Edició
Connecta’t

Les pensions perden poder adquisitiu per primera vegada des del 2012

La inflació de desembre acaba en l'1,5%, la qual cosa redueix també la capacitat de compra dels funcionaris i assalariats

Un grup d'homes a Barcelona observa l'evolució d'unes obres.
Un grup d'homes a Barcelona observa l'evolució d'unes obres.

Els preus han acabat 2016 amb una forta pujada. La inflació s'ha disparat fins a l'1,5% al desembre. L'any va començar amb l'IPC en caiguda lliure i va arribar a marcar el -1,1% a l'abril. No obstant això, els preus van anar guanyant terreny, van començar a registrar pujades interanuals al setembre i acaben l'any disparats, sobretot pel cost de l'energia. Pels 8,5 milions de pensionistes es va aprovar el 2016 un augment només del 0,25% en les seves pagues, el mínim que marca la llei. Com a conseqüència, amb una pujada de preus l'any de l'1,5%, el seu poder de compra acaba perdent 1,25 punts, una pèrdua que es consolida encara que durant bona part de l'any no l'hagin patit.

La del 2016 és la primera pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes des del 2012. Per a la pensió màxima d'aquest any, que va quedar fixada en 2.567 euros, aquesta pèrdua de poder adquisitiu d'1,25 punts, equival a 32 euros al mes. Per a la mínima, de 636 euros, serien 7,95 euros mensuals.

I no només pateix la butxaca d'aquest grup. Els salaris dels funcionaris van pujar un 1%. Un augment robust, en comparació de les pensions, però també insuficient per l'augment del cost de la vida en l'últim mes de l'any. En el seu cas, el poder adquisitiu cau 0,5 punts. Respecte als treballadors per compte d'altri, depèn de les pujades de les seves empreses i sectors. El III Acord per l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva fixava una pujada salarial de l'1,5% el 2016. Fins a l'octubre, de mitjana, la pujada salarial mitjana pactada en els convenis col·lectius (que van afectar convenis de 839.940 empreses) es va situar en l'1,08%.

Si l'Executiu no canvia els seus plans, per a l'any que ve es preveu que la situació s'agreugi. El petroli està pujant amb força i el Banc d'Espanya va alertar que la inflació mitjana el 2017 pot arribar al 2%. No obstant això, el Govern central ja va avançar que la pujada de les pensions serà, de nou, aquest 0,25% mínim que marca la llei. Han rebutjat replantejar-s'ho. Si aquesta alça i la previsió d'augment de preus s'acaben materialitzant, el seu poder de compra tornarà a veure's afectat.

I en el cas dels funcionaris, la revaloració dels salaris per al 2017 encara no s'ha aprovat (depèn dels Pressupostos, que encara no s'han pactat i que hauran de passar pel Congrés). No obstant això, de les primeres reunions amb els sindicats, s'extreu que la idea del Govern és que probablement els sous dels treballadors públics tornin a pujar un 1%, fet que tornaria a suposar una una rebaixa del poder de compra per a aquest nombrós col·lectiu.

Pujades desvinculades de l’IPC

El 2011 va ser el primer en què aquestes prestacions van deixar d'estar vinculades a l'IPC. Es van quedar congelades. Fins llavors, les pujades es vinculaven a l'alça anual dels preus, amb un augment inicial aprovat per a l'arrencada de l'any i una compensació posterior per ajustar el cobrament segons com acabés la inflació real, per a la qual es prenia la dada de novembre de cada any. Des del 2012, amb l'arribada del Govern de Mariano Rajoy, es van desvincular per complet les pujades de l'IPC. Aquell exercici es va aprovar una alça de l'1%. I els preus van pujar un 2,9%. Els pensionistes van registrar una pèrdua de poder de compra de l'1,9%.

L'any següent, el 2013, es van aprovar dues pujades diferents segons la quantitat de la pensió, però els preus van començar a moderar el seu avanç. I des del 2014 només s'han actualitzat el 0,25% mínim que indica la nova llei, que va deslligar del tot les prestacions de l'IPC i les va vincular a la salut financera de la Seguretat Social. Aquesta modesta pujada ha coincidit amb un període d'inflació negativa. Les pensions pujaven poc, però els preus encara menys. Així, el 2015, l'IPC va acabar en el 0,0%. Es va estancar el cost de la vida. I com a conseqüència, la pujada del 0,25% va suposar una millora de la capacitat de compra. El 2016, no obstant això, de nou el cost de la vida pren impuls i la revaloració del 0,25% colpeja les butxaques de 8,5 milions de pensionistes.

MÉS INFORMACIÓ