Selecciona Edició
Connecta’t

La renda dels catalans s’ha reduït 500 euros en tres anys de crisi

La comarca amb més renda per capita és el Barcelonès, amb 18.100 euros l’any, segons l’Idescat

Una dona compra peix al mercat de Sants.
Una dona compra peix al mercat de Sants.

En només tres anys de crisis, cada català va perdre, de mitjana, 500 euros del seu poder adquisitiu. Entre el 2011 i el 2013, les últimes dades publicades per l’Institut Català d’Estadística (IDESCAT), la renda disponible anual per habitant a Catalunya va passar dels 16.700 euros bruts a 16.200. La comarca on la renda per capita és més alta és el Barcelonès, amb 18.100 euros a l’any per habitant, un 11,8% més que la mitjana catalana. Després del Barcelonès, les comarques del Baix Llobregat i del Vallès Occidental completen el podi amb 17.000 i 16.600 euros per habitant. Les zones on els habitants tenen menys poder adquisitiu són la del Montsià, amb 11.200 euros, i la del Baix Ebre, amb 12.100 euros per habitant i any.

L’anàlisi dels municipis de més de 20.000 habitants mostra que la població amb una renda per capita més elevada és Sant Cugat del Vallès, amb 20.500 euros a l’any per habitant, seguida de Barcelona i Sant Joan Despí, amb 19.000 i 18.800 euros respectivament. En l’altre extrem, un 30% per sota de la mitjana catalana, hi ha Lloret de Mar, amb 10.100 euros per habitant i any, Amposta (11.500 euros) i Salt (12.000 euros).

Gemma García, professora del Departament d’Economia Aplicada de la UB, recorda que, al contrari que amb les dades del PIB, les de la renda familiar disponible mesuren els ingressos de les famílies residents en un territori. Per això, encara que l’activitat econòmica tingui una bona evolució en un municipi determinat (que es mesura amb les dades sobre el PIB), això no es reflecteix necessàriament en la renda dels habitants. “És el cas clar de Lloret de Mar, que mentre en renda per capita està per sota de la mitjana catalana, quan s’analitza el PIB, creix entre el 2012 i el 2013 un 7,1% respecte al -2,2% del conjunt de Catalunya”, analitza la professora.

Segons l’IDESCAT, el principal motiu del descens de la renda familiar va ser, en anys de crisi, la reducció dels ingressos per salaris. García coincideix amb el diagnòstic: la caiguda dels salaris, especialment en el sector de serveis, en què els sous van mostrar la pitjor evolució en aquest període, és un dels factors d’aquestes diferències entre ciutats.

Una altra de les explicacions és la presència més gran, en les poblacions amb una renda per capita més baixa, de menors de 35 anys: “Són els que més van patir la caiguda de la renda per l’atur, la precarietat laboral...”.

Millora al Baix Llobregat

Les quatre úniques poblacions de més de 20.000 habitants que van millorar la renda entre el 2011 i el 2013 pertanyen a la comarca del Baix Llobregat. “La situació és oposada, ja que són municipis que mostren una bona evolució en la renda per capita, però no en el PIB”, detalla la professora d’Economia Aplicada, que destaca com a principal explicació el pes més gran dels afiliats al sector de la indústria, “un dels sectors que ha mostrat més augments salarials i menys contractes temporals”. El Prat de Llobregat, amb un increment del 2%, és la població que millor evolució mostra en poder adquisitiu. El segueixen l’Hospitalet, Sant Andreu de la Barca i Cornellà amb un 1%. A més, els municipis on es va perdre més poder adquisitiu van ser Palafrugell (un 11% menys), Amposta (10% menys) i Tortosa (8% menys).