Selecciona Edició
Connecta’t

Els Estats Units imposen sancions a Rússia per atacs cibernètics durant les eleccions

Obama expulsa 35 funcionaris i tanca dos centres propietat del Govern rus

El president rus, Vladímir Putin, dimarts passat al Kremlin. Ampliar foto
El president rus, Vladímir Putin, dimarts passat al Kremlin. EFE

Els Estats Units van anunciar ahir dijous dures sancions contra Rússia. El Govern nord-americà l'acusa d'haver intervingut en les eleccions presidencials orquestrant atacs informàtics que van perjudicar la campanya de la demòcrata Hillary Clinton i, segons la CIA, buscaven afavorir Donald Trump. Les mesures il·lustren el pronunciat canvi de cicle que afronta la primera potència mundial. Mentre el president electe ha presumit d'una inusitada proximitat amb Rússia, el president sortint, Barack Obama, deixa en el seu epíleg accions contra el seu vell enemic.

El Govern nord-americà ha sancionat cinc entitats i quatre individus per espionatge cibernètic, ha revelat les seves identitats i ha ordenat també que surtin del país —en el termini de 72 hores— 35 diplomàtics de l'ambaixada de Washington i del consolat de Los Angeles. Així mateix, ha decidit el tancament immediat de dos centres propietat del Govern rus a Nova York i Maryland. Se'n prohibirà l'accés des d'aquest divendres al migdia.


En el seu comunicat, Obama denuncia un "assetjament inacceptable" a funcionaris nord-americans a Moscou, per part de policia i serveis d'intel·ligència russos, així com per una sèrie de ciberatacs pels quals, adverteix, "tots els americans haurien d'estar alarmats". El president ha articulat les sancions a través d'una ordre executiva aprovada l'abril del 2015, que donava poders al president per respondre davant d'accions d'espionatge informàtic que posessin en risc infraestructures crítiques o informació crítica amb finalitats econòmiques, entre d'altres. Ara hi ha incorporat una esmena per la qual també pot aplicar la citada ordre 13964 quan els ciberatacs busquin "interferir o perjudicar institucions o processos electorals".

Els correus robats de l'equip de Clinton, difosos per part de Wikileaks, van revelar que la direcció del partit demòcrata afavoria Clinton davant del seu rival, Bernie Sanders, durant les primàries, la qual cosa va suposar la dimissió de la presidenta de la formació. Altres missatges, de menor repercussió, posaven en relleu algunes contradiccions internes o la proximitat de la candidata amb Wall Street, un dels seus punts febles per conquerir el vot més progressista americà.

En concret, les sancions per ciberatacs afecten dues agències d'intel·ligència russes (el Directori Principal d'Intel·ligència i el Servei de Seguretat Federal) i tres companyies (el Centre Especial de Tecnologia, Zorsecirity i l'Associació Professional del Disseny de Processament de Dades) que, segons els Estats Units, van proporcionar suport material per al ciberatac. També ha apuntat a quatre agents del Directori.

En paral·lel, el Departament del Tresor ha assenyalat també dos individus russos de robar d'informació financera amb finalitats econòmiques, amb una sanció que congela els seus actius als Estats Units i els impedeix fer negocis al país. El Govern també ha difós un informe amb les dades tècniques dels ciberatacs que atribueix a Rússia amb la finalitat d'ajudar companyies i institucions a defensar-se de possibles amenaces.

Ahir al matí, fonts de l'Administració citades per Reuters sota condició d'anonimat van assenyalar que es volia evitar una escalada de ciberatacs entre els dos països i, per això, descartaven mesures com el robatori de comunicacions per Internet o qualsevol altra mesura que excedís els ciberatacs dels quals acusaven el Govern de Putin. No obstant això, el president Obama adverteix que les accions anunciades aquest dijous no són totes les sancions previstes, sinó que seguiran prenent mesures "en el moment i lloc" de la seva elecció, "algunes de les quals no es faran públiques". Obama no té gaire temps, ja que d'aquí a 22 dies, Trump, poc inclinat a aquestes mesures, serà president. El dubte és si intentarà revocar-les amb la pressió que molts dels republicans, començant pel líder de la Cambra de Representants (Paul Ryan), les defensen.

Els Estats Units van començar a assenyalar Rússia com a responsable dels ciberatacs a principis d'octubre mitjançant un comunicat de la Direcció Nacional d'Intel·ligència, que engloba les 17 agències d'espionatge dels EUA, i del Departament de Seguretat Interior. Faltava un mes per a les eleccions i Obama va refusar parlar de mesures de resposta, però aquest desembre es va saber que la CIA acusava Rússia no només d'estar al darrere dels ciberatacs, sinó d'haver-los dut a terme amb l'objectiu d'empènyer Trump a la Casa Blanca.

El republicà qüestiona aquestes conclusions i s'ha mostrat contrari a les sancions. En el seu moment, quan es van filtrar els primers correus de la campanya de Clinton, el llavors candidat va deixar estupefacta bona part del país en animar jocosament Rússia a espiar la candidata republicana. Aquest dijous, un portaveu de l'equip de transició va insistir, en una conferència telefònica, que el Govern, en cas de tenir-les, hauria de fer públiques les proves que algú ha interferit en les eleccions. "Hauríem de seguir endavant amb les nostres vides", havia dit Trump dimecres als periodistes que li van preguntar per aquesta qüestió.

Aquest episodi i les discrepàncies sobre el conflicte israelià —arran de l'última votació a l'ONU — han trencat el clima pacífic en què s'estava produint el traspàs de poders entre Obama i Trump.