Selecciona Edició
Connecta’t

El parkinson de Dalí apareix als seus quadres 20 anys abans del diagnòstic

L'anàlisi fractal de l'obra de diversos pintors contemporanis mostra el seu deteriorament mental

Salvador Dalí pintant per a la pel·lícula de dibuixos inconclusa 'Destino', que va concebre amb Walt Disney. Ampliar foto
Salvador Dalí pintant per a la pel·lícula de dibuixos inconclusa 'Destino', que va concebre amb Walt Disney.

Cada pintor té una manera especial i pròpia de pintar, d'aplicar el pinzell sobre el llenç, una mena d'empremta que identifica els seus quadres. Un estudi amb milers d'obres de diversos pintors contemporanis mostra ara que els canvis en aquest patró podrien servir per detectar l'aparició de malalties neurodegeneratives anys abans que es produeixi el diagnòstic mèdic.

A finals del segle XX, la revista Nature publicava un estudi que demostrava la naturalesa fractal de l'obra de Jackson Pollock. Per sota de l'aparent caos de cadascun dels seus quadres hi havia una estructura de geometria irregular que es repetia a diferents escales. Pocs anys després, l'anàlisi fractal s'utilitzava per primera vegada per determinar l'autenticitat de diverses obres atribuïdes a l'artista nord-americà. Per què no fer servir els fractals també per detectar canvis en la manera de pintar provocats per la malaltia?

Això és el que han fet un grup d'investigadors britànics. Han aplicat l'anàlisi fractal a 2.092 quadres de set grans pintors d'art contemporani, des de Claude Monet, pare de l'impressionisme, fins a Picasso, passant per Willem de Kooning o el surrealista Salvador Dalí. Encara que no es tracti de fractals tan evidents com el d'una falguera o el romanesco, les seves obres amaguen patrons fractals.

Willem de Kooning al seu estudi. ampliar foto
Willem de Kooning al seu estudi.

"En l'art, cada pinzellada individual s'autoreplica per tot el quadre creant la forma, l'espai i el patró", diu la psicòloga de la Universitat de Liverpool i coautora d'aquest estudi, Alex Forsythe. "Com si fos la lletra de l'artista, però una lletra que també requereix moviments fractals dels dits, les mans, els braços i, de vegades, de tot el cos. Hem vist que el ritme d'aquests patrons fractals queda atrapat eternament als quadres, gairebé com una empremta genètica", afegeix.

Aquests patrons són, diu Forsythe, permanents i van on l'estil del pintor els porti: "Picasso, per exemple, va ser un gran experimentador i canviava amb freqüència el seu estil artístic, però la dimensió fractal de les seves obres va romandre estable al llarg de tota la seva vida". L'estabilitat fractal que van detectar en Picasso, també l'han comprovat en Chagall i en Monet. Tots tres van morir de vells, pintant fins a l'últim dia i amb les habilitats cognitives intactes.

El pare de l'impressionisme, Claude Monet, tenia una pinzellada que seguia un patró fractal. La imatge correspon al quadre del 1872 'Impressió, sol naixent'.
El pare de l'impressionisme, Claude Monet, tenia una pinzellada que seguia un patró fractal. La imatge correspon al quadre del 1872 'Impressió, sol naixent'. Museu Marmottan Monet

No obstant això, les obres dels altres quatre pintors que van estudiar sí que presenten canvis en la dimensió fractal (vegeu el gràfic), uns canvis que segons els autors d'aquesta investigació, publicada a Neuropsychology, estan relacionats amb les malalties que van assolar la seva vellesa, el parkinson (en el cas de Dalí i l'indi canadenc Norval Morrisseau) o l'alzheimer (De Kooning i el pintor abstracte James Brooks).

"Hem trobat grans quantitats de contingut fractal en els primers treballs d'artistes que van acabar tenint problemes neurològics", assenyala la psicòloga britànica, que torna a posar l'exemple de Dalí: "Es poden veure àrees amb contingut fractal evident en molts dels primers treballs de Dalí, on l'artista utilitzava les pinzellades per crear l'aigua, el cel i les muntanyes, però també en la curvatura dels rellotges tous [La persistència de la memòria, pintat el 1931]. Si ampliem la imatge, podem veure el contingut fractal en la naturalesa repetitiva de les pinzellades".

El gràfic mostra els patrons dels tres grups de pintors, el de control i els malalts d'alzheimer (centre) i parkinson. ampliar foto
El gràfic mostra els patrons dels tres grups de pintors, el de control i els malalts d'alzheimer (centre) i parkinson.

Els autors de l'estudi plantegen que Dalí va treballar dins del que ells anomenen rang normal de la seva dimensió fractal fins passats els 50 anys, quan alguna cosa va començar a canviar. "Els treballs posteriors, com Retrat del meu germà mort, que va pintar més de 30 anys després [que el quadre dels rellotges], tenen zones amb repetició de patrons, però la majoria del contingut ja no és fractal. Per exemple, àrees de punts circulars que no són fractals, sinó que segueixen principis geomètrics", explica Forsythe. El canadenc Norval Morrisseau presenta el mateix patró.

"Sospito que en la fase final de la malaltia de Parkinson, l'artista devia tenir dificultats per controlar el pinzell amb la delicadesa necessària per crear contingut fractal. Però aquests canvis es poden apreciar ja a mitja carrera dels dos artistes, possiblement abans que percebessin qualsevol deteriorament neurològic", assegura la investigadora britànica.

En el cas de l'alzheimer, els patrons de Brooks i De Kooning són similars entre si però diferents dels altres. De Kooning, famós per la seva grotesca sèrie de quadres de dones, va seguir pintant després que li diagnostiquessin la malaltia, però el contingut fractal de les seves obres es va reduir dràsticament des de mitjana edat. No obstant això, en els tres pintors que van morir amb la seva ment inalterada, no apareix cap d'aquests patrons. De fet, la dimensió fractal s'enriqueix a mesura que envelleixen.

‘Retrat del meu germà mort’, pintat per Dalí el 1963, mostra els primers canvis en la naturalesa fractal de la seva obra

"Aquesta investigació és interessant pel seu intent d'aplicar un mètode quantitatiu, objectiu, com els fractals", opina el neuròleg de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), Álvaro Sánchez. "També té tot el sentit la relació entre canvis en l'obra i el progrés de la malaltia, però la mostra és molt petita", afegeix.

Un altre problema és el possible biaix que es pugui produir pel fet que els quatre pintors malalts ja havien estat diagnosticats abans d'estudiar la dimensió fractal de les seves obres. L'ideal hauria estat fer-ho a l'inrevés, és a dir, fer servir els quadres per diagnosticar l'aparició de la malaltia. En això treballa Sánchez, en la detecció precoç del parkinson fent servir la manera de teclejar com aquests psicòlegs han utilitzat la manera de pintar.

MÉS INFORMACIÓ