Selecciona Edició
Connecta’t

Junts pel Sí i la CUP pacten la llei per emparar el referèndum

Les formacions eviten revelar el contingut de l’"acord global" de la llei de desconnexió

Puigdemont encaixa la mà amb la diputada de la CUP Anna Gabriel.
Puigdemont encaixa la mà amb la diputada de la CUP Anna Gabriel.

Junts pel Sí i la CUP, que tenen majoria al Parlament, han anunciat aquest dijous un acord per redactar l'anomenada Llei de Transitorietat Jurídica, que haurà d'emparar el referèndum sobre la independència acordat per la Cambra catalana l’octubre passat i promès per Carles Puigdemont per al setembre del 2017. El pacte es produeix malgrat que el Tribunal Constitucional ha suspès aquest acord per al referèndum i la constitució de les ponències per redactar les tres lleis de ruptura, entre les quals, la de transitorietat jurídica.

L'acord parlamentari entre Junts pel Sí i la CUP va ser anunciat per les dues formacions de manera separada a través d'un comunicat de premsa idèntic remès al mateix temps. Els dos grups independentistes expliquen que han aconseguit “un acord polític global” sobre la Llei de Transitorietat Jurídica, una de les tres normes per “desconnectar d'Espanya” que les dues formacions van anunciar al gener que redactarien.

Les dues lleis de desconnexió més són la de la hisenda pública i la de la seguretat social catalanes. Cap ha estat debatuda ni aprovada al ple del Parlament, però el Tribunal Constitucional va suspendre la setmana passada l'inici dels treballs per redactar-les perquè va considerar que la creació de ponències amb la sola participació de dos dels sis grups de la Cambra vulnerava els drets dels diputats no independentistes. La resolució del Constitucional advertia també que serien il·legals les conseqüències derivades de la feina d'aquestes ponències.

L'objectiu de la Llei de Transitorietat Jurídica és dissenyar el marc legal que s'aplicarà a Catalunya des del moment que es declari la independència fins que funcioni amb plena normalitat el presumpte Estat català. La norma acordada entre Junts pel Sí i la CUP defineix Catalunya com “una república de dret, democràtica i social” i assegura que pretén “garantir la màxima seguretat jurídica en la transició a la República una vegada guanyat el referèndum per la independència” que encara no s'ha celebrat.

La llei conté un preàmbul, vuit epígrafs i unes disposicions finals i d'inaplicació”. En aquests punts s'aborda la successió d'ordenaments jurídics, els drets i deures, el poder judicial, les finances i les normes espanyoles que no s'aplicarien en aquest temps de transitorietat, entre altres aspectes. Es tracta, diuen les dues forces independentistes, d’“habilitar les institucions públiques catalanes de les eines per a l'exercici del dret a l'autodeterminació”. Junts pel Sí i la CUP asseguren que estan treballant en els diferents escenaris “amb la finalitat d'incorporar el nombre més alt possible de forces polítiques en la preparació i convocatòria del referèndum.

El president català, Carles Puigdemont, va prometre que la consulta se celebraria, com a molt tard, la segona quinzena de setembre del 2017. En el més que improbable cas que fos pactada amb el Govern central no hi hauria problemes de legalitat, però, si no és així, serà convocada de manera unilateral a l'empara de la llei catalana. Per aquest motiu, Junts pel Sí i la CUP adverteixen que el referèndum “està pendent de concretar”, probablement esperant de definir si serà unilateral.

El Govern espanyol ha insistit en els últims mesos de manera reiterada que no permetrà la celebració d'aquest referèndum, a diferència del que va succeir amb el procés participatiu del 9 de novembre del 2014, que va ser tolerat. La llei que va permetre aquella consulta i la mateixa consulta van ser anul·lades pel Tribunal Constitucional, però el llavors president Artur Mas va desoir la resolució i al febrer serà jutjat per això juntament amb les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega.