Selecciona Edició
Connecta’t
ECONOMIA

El sobiranisme dona el cop de gràcia a la fractura de la patronal

Les diferències polítiques eleven el conflicte entre la Cecot i Foment, que també ha viscut la dissolució de l’organització de comerciants

Les crisis neixen, a vegades es reprodueixen i exploten. Alguna cosa així ha passat amb el conflicte obert entre les patronals catalanes amb el president de la Cecot, Antoni Abad, al capdavant.
Les crisis neixen, a vegades es reprodueixen i exploten. Alguna cosa així ha passat amb el conflicte obert entre les patronals catalanes amb el president de la Cecot, Antoni Abad, al capdavant.

Les tensions que arrossega el mapa patronal català han acabat d’esclatar aquest any. Les profundes diferències entre organitzacions, que fins i tot han acabat als tribunals, s’han agreujat per casos de corrupció i mala gestió en algunes entitats i sobretot pel clima polític que viu Catalunya. La principal batalla és ara dins de la patronal Foment del Treball, que té dues setmanes per decidir si expulsa la Cecot, en considerar que s’extralimitava en el seu àmbit territorial. L’abisme que hi havia entre el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, i el de Cecot, Antoni Abad, s’ha fet més gran després que Abad hagi anunciat que aspira a la presidència de la gran patronal.

El conflicte entre les dues organitzacions ve de lluny. Directius de Foment recorden que el 2010 un grup d’empresaris de l’entorn nacionalista del lobby Femcat ja va intentar disputar la presidència a Joan Rosell. Aleshores, Abad va donar suport primerament a aquella candidatura, considerada pel món patronal com un submarí de Convergència, tot i que a darrera hora se’n va desdir i va posar-se al costat de Rosell. Les ferides, però, no van quedar tancades.

Foment acusa la Cecot d’anar més enllà del seu àmbit territorial, la qual cosa ha causat malestar en altres entitats de la patronal, mentre que els vallesans creuen que l’entitat que presideix Gay de Montellà hauria de ser més transparent i renovar-se. Però les fonts consultades parlen també d’un problema polític. Foment ha decidit desmarcar-se del Pacte pel Dret a Decidir i segueix reclamant una millora del finançament i de les inversions. A més, manté una batalla amb la Generalitat per les quotes de representativitat que dona a les patronals i que determinen el seu pes en els òrgans institucionals.

Abad, en canvi, s’ha afegit a la cimera per al dret a decidir i manté unes relacions excel·lents amb el govern català. La seva antiga militància a Convergència fa que molts dirigents vegin en la seva pretensió de presidir Foment un nou intent del món sobiranista d’assolir amb el control de la patronal. El govern d’Artur Mas, recorden alguns directius, ja va tractar de buscar un candidat alternatiu quan l’exministre Josep Piqué va accedir a la presidència del Cercle d’Economia.

L’enfrontament entre Foment i la Cecot ha estat la cirereta de la mala època que viuen les patronals catalanes. La falta d’entesa entre Fepime, l’entitat de petites i mitjanes empreses de Foment, i Pimec va fer impossible l’enèsim intent de fusió. Però, a més, la gran patronal ha patit dues crisis que han sacsejat dues importants entitats que la componen. D’una banda, l’expresident de la Unió Patronal Metal·lúrgica, Antoni Marsal —un dels que van impulsar la candidatura alternativa a Rosell el 2010—, ha estat condemnat a gairebé sis anys de presó per haver saquejat fons de l’organització. I de l’altra, un dels cops més forts ha estat la desaparició de la Confederació de Comerç de Catalunya. Els seus membres han deixat caure l’entitat després de la presumpta mala gestió del seu ex-secretari general, Miquel Àngel Fraile.

No menys important, però, és el fet que les patronals segueixen sense posar fil a l’agulla al procés de renovació de les cúpules que sí que han fet els sindicats. De moment, Josep Gonzàlez, que també va ser assetjat pel sector independentista de Pimec, va decidir limitar els mandats després de més de dues dècades al capdavant de la patronal.