Selecciona Edició
Connecta’t
RESUM DE L'ANY

El més vist del 2016 a ElPaís.cat

La llei de la reforma horària, la influència de Castro i la idea de treure Colom, entre el més llegit

“Ha estat un miracle que l’hàgim trobat, ho recordaré tota la vida”

“Després de passar més de 20 hores perdut al bosc i de caminar uns dos quilòmetres desorientat, en Jordi, de tres anys, ha estat localitzat sa i estalvi pels propietaris d’una masia veïna de Can Serrallonga, a Camós (Pla de l'Estany), però amb moltes esgarrinxades a la cara”. Així arrencava una de les notícies del primer dia de l'any 2016 i curiosament la peça que més visites va acumular a elpais.cat. Fa just un any, en Jordi es va perdre al bosc. La seva família, de Sant Feliu de Guíxols, sempre escollia una casa de turisme rural per passar-hi el Cap d'Any. El dia 31 a la tarda, mentre els seus pares descarregaven el cotxe, el nen es va despistar i es va allunyar de la casa. Desenes de voluntaris el van buscar durant hores fins que finalment va aparèixer.

La llei que canviarà la vida de tothom

Un altre dels temes que, sens dubte, han suscitat interès aquest 2016 ha estat la llei de la reforma horària. Sis grups del Parlament han estrenat aquest any la comissió d'elaboració d'aquesta llei amb l'objectiu “d'abreujar els horaris de feina i dedicar més temps a les nostres vides”. Espanya i Catalunya fa cinquanta anys que van endarrerir i allargar les jornades respecte a la resta d'Europa.

La fotògrafa truncada pel nazisme

Marianne Breslauer (Berlín, 1909-Zuric, 2001), “una jove de l'alta burgesia d'origen jueu amb formació fotogràfica i gran sensibilitat per capturar instants amb la seva càmera”, és el personatge que més interès ha despertat. El MNAC li ha dedicat una mostra. Gairebé cap de les seves imatges es va poder publicar a causa del règim nacionalsocialista per la seva condició de jueva.

El mite cubà continua viu a Catalunya

La política entra en aquest llistat en la quarta i cinquena posició. La mort de Fidel Castro va donar peu a l'article “El mite cubà continua viu a Catalunya”, que es una revisió de la influència del seu llegat en els partits d’esquerra a Catalunya. Dirigents de la CUP, d’ERC i dels comuns van reivindicar Castro com un referent de la lluita contra el capitalisme i per la igualtat social.

La CUP demanarà la retirada del monument a Colom a Barcelona

Una altra figura històrica que va aparèixer en escena va ser Colom. A finals de setembre, els tres regidors de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona van portar al ple una proposició que demanava la retirada de l'escultura de Cristòfor Colom de la columna que hi ha a la Rambla, davant del Port. Al lloc de Colom, que assenyala Amèrica, la CUP proposava posar-hi un símbol de la resistència americana “contra l'imperialisme, l'opressió i la segregació indígena (i afroamericana)”. La idea de la CUP no va prosperar.

.

MÉS INFORMACIÓ