Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona es qüestiona el turisme

El creixement desbocat del fenomen posa en alerta barris sencers, com Gràcia, Sant Antoni i Poblenou

Un turista amb flotador i tovallola a l'espatlla baixa per les Rambles.
Un turista amb flotador i tovallola a l'espatlla baixa per les Rambles.

D iran els que fa anys que avisen, que ja fa anys que avisen. El debat sobre el turisme i els seus efectes sobre la ciutat no és nou. Però mai com ara el debat sobre l’impacte del turisme a Barcelona (vuit milions de visitants només els que dormen en hotels) havia estat tant sobre la taula. Començant per l’Ajuntament governat per l’alcaldessa Ada Colau, que fa un any i mig va congelar l’oferta d’allotjament i té pendent aconseguir el suport polític per aprovar el pla urbanístic que centrifuga els nous hotels o albergs a la perifèria de la ciutat i no permet obrir ni un pis turístic més. Sí que hi ha consens a apujar la taxa turística i gravar d’alguna manera els visitants que no pernocten a la ciutat. En paral·lel, s’estenen les mostres de rebuig al turisme: en pintades, adhesius... i fins i tot en senyals que han estat tapats amb un adhesiu on hi diu To the airport i hi apareix una calavera on, si t’hi fixes, en lloc de dos ossos encreuats hi ha dos pals de fer selfies. 

Ja fa deu anys que un grup de veïns del Gòtic van estampar samarretes on es podia llegir Tourist go home: se les posaven i passejaven explicant als visitants els efectes negatius que tenia la seva presència en la vida a Ciutat Vella. També la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, la FAVB, va promoure el 2014 trobades de barris pressionats pel turisme que van desembocar en la creació de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible. La Barceloneta, sense anar més lluny, es va rebel·lar contra els pisos turístics l’estiu de 2015. L’Assemblea aposta pel decreixement.

Però no només són els barris ja pressionats: s’hi sumen els barris caramel, els que veuen venir el tsunami de canvis que han viscut altres veïnats. Són caramels Sant Antoni, Gràcia, el Poblenou, la zona propera a les bateries antiaèries del Carmel... Fa unes setmanes, una manifestació va recórrer diversos barris per alertar de les seves pors.

Val a dir també que des de lAjuntament s’han fet successius plans estratègics de la matèria. Una qüestió intocable per a alguns, perquè el turisme representa el 15% de la riquesa de la ciutat, una xifra que fa anys que repetim sense saber si ha pujat o baixat. En qualsevol cas, és la gallina dels ous d’or de Barcelona, per molt que els seus efectes negatius també es comencin a quantificar. Externalitats, en diuen les autoritats.

Ara sabem que, en l’única ciutat del món que ha multat Airbnb per anunciar pisos que no tenen llicència turística, un 40% dels pisos turístics són il·legals. Ho diu un estudi que analitza l’impacte del turisme sobre el preu del lloguer, que està desbocat. També sabem que Ciutat Vella ha perdut un 11% de veïns en ple boom turístic. I que la majoria dels edificis del barri Gòtic tenen pisos turístics. I que l’hostaleria i el turisme tenen els sous més baixos de la ciutat. A més que es creen, en proporció, més llits d’hotel que llocs de treball als hotels.

Tot plegat ha provocat que durant el 2016 els fronts des d’on es qüestiona el turisme s’hagin ampliat. Tant, que el debat ha arribat a la Sagrada Família. Tips del seu impacte, els veïns han presentat una denúncia perquè les columnes del carrer Mallorca envaeixen l’espai públic. I l’Ajuntament vol negociar que pagui llicència d’obres i supervisar la construcció de les últimes torres.