Selecciona Edició
Connecta’t
FRANCO AL BORN

Captiu i desarmat, Franco va acabar per terra

L’estàtua del dictador va haver de ser retirada del Born quatre dies després d’inaugurar-se la mostra i enmig d’una forta polèmica

L’escultura de Franco que es va col·locar al Born ja no tenia cap —algú el va robar fa anys—, però va acabar per terra i trencada.
L’escultura de Franco que es va col·locar al Born ja no tenia cap —algú el va robar fa anys—, però va acabar per terra i trencada.

Deia l’artista Eugenio Merino que li hauria agradat coronar amb la seva escultura Always Franco l’estàtua eqüestre del dictador. Ho explicava uns dies abans que s’obrís l’exposició Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà al Born Centre Cultural de Barcelona sense poder imaginar que el cavall sobre el qual cavalcava el dictador —sense cap— no duraria ni una setmana. Estant així les coses, va ser millor que no col·loqués la seva creació —un cap del dictador fet amb silicona que segueix sa i estalvi a l’interior de la mostra— sobre la figura, perquè hauria acabat per terra i, molt probablement, malmès. L’exposició va ser pensada i organitzada per l’àrea de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu d’explicar la memòria franquista a través del relat de tres escultures i els seus autors, catalans: Josep Viladomat (1899-1989), autor de l’estàtua eqüestre i de La República —que es mostrava en un ombrejat a la paret del Born— i Frederic Marès (1893-1991) que va esculpir La Victòria. La decisió de treure Franco dels magatzems municipals i col·locar-lo al carrer al costat del Born —amb una forta càrrega nacionalista per la memòria del 1714— ja va provocar polèmica des del minut zero en què la idea va transcendir. Per la qual cosa, en certa manera, era previsible que, a l’obrir l’exposició, es remoguessin les aigües. Tal com va passar des de la inauguració oficial —el 17 d’octubre—, que gairebé es va veure interrompuda per un grup de joves que va irrompre corrent dins el recinte del Born mentre parlava el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello. Amb quatre dies n’hi va haver prou perquè tot el muntatge exterior de l’exposició hagués de ser retirat després que la figura de Franco fos literalment enderrocada després d’haver estat ruixada o coronada —amb una nina inflable, per exemple— amb tota mena d’objectes i pintures.

L’interès del públic per la mostra, que va costar 200.000 euros, va caure en picat quan l’escultura va ser retirada, perquè la resta de la museografia explicativa dels escultors, la seva obra i el que passava a Barcelona en l’època franquista —quan van ser erigides— era confús i, a més, patia d’una presentació —a base de retalls de premsa i altres documents— que per mínima —austera, en paraules del comissari, Manel Risques— resultava poc comprensible.
Per la sala han passat 13.500 persones amb un ritme de visites que ha anat decreixent gradualment. Moltes d’elles han expressat el que pensen sobre la mostra en el llibre col·locat al final del recorregut, i és clar que la proposta no deixa indiferent, per bé o per mal.

Si el que pretenia el consistori era provocar el debat, p fins i tot certa agitació, és clar que ho va aconseguir. Però si l’objectiu de l’exposició era aportar dades i informació sobre la memòria d’aquests anys amb relació a tres escultures, el resultat no és tan clar. Això sí, a qui li interessi fer una ullada a les accions a què va ser sotmesa l’estàtua eqüestre abans de ser retirada, les pot veure al Born —pagant entrada—, ja que a la mostra s’han incorporat mig centenar de fotografies de les agressions.