Els nadons espanyols reben un 50% més d’antibiòtics que els alemanys

Els nadons espanyols reben 1,55 tractaments amb antibiòtics l'any, la qual cosa suposa un 46% més que als EUA, un 49% més que a Alemanya i un 244% més que a Noruega, segons acaba de revelar un estudi internacional. “El més probable és que aquestes diferències es deguin majoritàriament a una prescripció inadequada”, adverteix un dels autors de la investigació, Gabriel Sanfélix, de la Fundació per al Foment de la Recerca Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana. Estudis previs en aquests països han trobat taxes similars d'infeccions bacterianes que requereixen antibiòtics, així que hi hauria d'haver poques diferències en les prescripcions, subratlla Sanfélix.

El nou treball ha estudiat els antibiòtics receptats a gairebé 11 milions de nens menors de tres anys a Espanya, els Estats Units, Corea del Sud, Itàlia, Alemanya i Noruega, entre el 2008 i el 2012. Els resultats mostren un ús excessiu a Espanya, que se situa al nivell d'Itàlia i només la supera Corea del Sud, on els nadons reben més del doble de tractaments amb antibiòtics que a Espanya.

Els nens espanyols menors de tres anys consumeixen més del triple d’antibiòtics que els noruecs

L'estudi, publicat a la revista especialitzada The Journal of Pediatrics, recorda que “l'ús excessiu d'antibiòtics és un dels principals problemes de salut pública” al món. Aquest abús d'antimicrobians està afavorint l'aparició de superbactèries, resistents als fàrmacs coneguts. Un informe recent elaborat pel Govern britànic alerta que, si no s'adopten mesures urgents, el 2050 moriran al planeta més persones per superbactèries (10 milions de defuncions cada any) que no pas per càncer (8,2 milions de morts anuals). En l'actualitat ja moren 700.000 persones cada any per microbis resistents als antibiòtics.

La investigació inclou dades dels gairebé 718.000 nens de la Comunitat Valenciana coberts pel sistema públic en els anys de l'estudi. Per Sanfélix, les conclusions són “probablement” extrapolables a la resta d'Espanya, segons el que apunten altres estudis similars realitzats en altres regions. A més, explica l'investigador, Espanya és dels països de la Unió Europea amb més microbis resistents als antibiòtics, juntament amb Romania, Croàcia, Bulgària i Eslovènia. “És conegut que la resistència als antibiòtics és paral·lela al consum que se'n fa, de manera que, com més prescripció d'antibiòtics, més resistències globals”, assenyala Sanfélix.

“Cal que hi hagi una conscienciació social sobre l'ús d'antibiòtics. I els pediatres d'atenció primària han de ser els primers a actuar fent-ne un ús racional, que implica una disminució de la prescripció i més educació sanitària”, afegeix l'investigador. Estudis previs, realitzats fa més d'una dècada, ja van mostrar que el 50% de les prescripcions d'antibiòtics per a nens eren innecessàries. L'abús, a més de generar resistències, també augmenta el risc que els nens pateixin obesitat, malalties atòpiques (com dermatitis i asma) i malalties inflamatòries intestinals, segons destaca el nou treball.

“No només prescrivim més, sinó que prescrivim pitjor que els nòrdics, recorrent molt més a antibiòtics d’un espectre més ampli”, adverteix el metge Salvador Peiró

“No només prescrivim més, sinó que prescrivim pitjor que els nòrdics, recorrent molt més a antibiòtics d'un espectre més ampli”, adverteix el metge Salvador Peiró, un altre dels autors de l'estudi. “Crida l'atenció a la Comunitat Valenciana l'ús massiu de l'associació de l'amoxicilina amb àcid clavulànic. El clavulànic té certa toxicitat hepàtica que és remota (al voltant d'un cas per cada 10.000 tractaments) però, és clar, quan dónes set o vuit milions de tractaments l'any, que és el que hem fet servir a Espanya, l'efecte agregat deu superar els 500 casos”, alerta Peiró, actualment subdirector general de Recerca i Innovació de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública de la Generalitat Valenciana.

Fa una dècada, l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris va llançar una alerta sobre l'abús a Espanya del còctel d'amoxicilina amb àcid clavulànic. En aquell moment, el Sistema Nacional de Salut dispensava més de 5,6 milions de tractaments amb aquest còctel en adults i 1,6 milions en nens. Suposava el 34% del consum d'antibiòtics fora dels hospitals, malgrat estar indicat només per a infeccions causades per bacteris amb una resistència molt concreta a l'amoxicilina. “El patró epidemiològic d'infeccions susceptibles de ser tractades amb aquesta associació no justifica en absolut que se'n faci un ús tan elevat”, afirmava l'agència.

Dels més d'1,11 milions de tractaments en nens menors de tres anys analitzats a Espanya pel nou estudi, més d'un terç corresponen a amoxicilina amb àcid clavulànic. A Noruega, només és del 0,1%, perquè aquesta combinació d'antibiòtics està molt regulada, segons destaca la investigació, encapçalada pel pediatre Ilan Youngster, de l'Hospital Infantil de Boston (EUA).

A Espanya hi ha un Pla Nacional de Resistència als Antibiòtics, aprovat el 2014, en el qual col·laboren sis ministeris (Sanitat, Agricultura, Economia, Interior, Defensa i Educació) i totes les comunitats autònomes. El seu objectiu és fomentar l'ús adequat dels antimicrobians, tant en sanitat humana com veterinària. Peiró demana que, entre altres fronts, s'incideixi en les famílies: “Cal acostumar els pares no només a fer que no demanin un antibiòtic, sinó que preguntin per què els metges en volen donar als seus fills”.