Selecciona Edició
Connecta’t

El pla sobiranista causa la fractura de la patronal catalana

Foment i la Cecot resolen les seves diferències, també de model i lideratge, en una comissió

El president de la Cecot, Antoni Abad.
El president de la Cecot, Antoni Abad.

El procés sobiranista ha acabat per fer esclatar la guerra en el mapa patronal català, que ja feia temps que estava tocat. La gran patronal, Foment del Treball, i l'organització vallesana Cecot intenten evitar la ruptura per segona vegada en menys d'un any. El president de la Cecot, Antoni Abad, ha manifestat a més la seva intenció de disputar la presidència de Foment, la qual cosa una part de l'empresariat veu com un altre intent d'“assalt” per part del sector nacionalista després que el 2010 un grup d'empresaris de Femcat fracassessin en aquesta obstinació. No obstant això, les discrepàncies van més enllà. Diversos directius assenyalen diferències en el model organitzatiu i en la incapacitat de culminar una renovació en els òrgans de direcció.

Foment del Treball i la Cecot tenen poc més de dues setmanes per resoldre el seu enèsim desacord. Si no ho aconsegueixen, aquesta vegada pot acabar en l'expulsió de l'organització vallesana de l'organització que presideix Joaquim Gay de Montellà. Alguna cosa que alguns membres de l'entitat consideren un cop de maça, sobretot després d'una mala ratxa pel fracàs de la fusió de Fepime i Pimec per crear una gran organització de pimes, l'escàndol en el si d'Unió Patronal Metal·lúrgica —el seu expresident, Antoni Marsal, ha estat condemnat a sis anys de presó— i la liquidació de la Confederació de Comerç.

El motiu oficial que esgrimeix la gran patronal per demanar l'expulsió de la Cecot és que aquesta segueix extralimitant-se en el seu àmbit territorial malgrat haver estat advertida. Però la majoria dels directius consultats de totes dues organitzacions sostenen que el desacord va més enllà i parlen de motius polítics i de model d'organització.

L'expulsió s'havia de debatre en l'última junta directiva, en la qual finalment es va decidir donar un marge d'un mes per abordar-la. Alguns dirigents de la patronal, sostenen fonts consultades, creien que la relació amb la Cecot ja havia tocat fons. Alguns dirigents no es van prendre bé, expliquen, que l'entitat vallesana celebrés la Nit de l’Empresari de nou a Barcelona i que, a més, aquesta es convertís en un homenatge espontani a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el dia en què la Fiscalia s'hi va querellar. Fonts de la Cecot repliquen que la presidenta de la Cambra va confirmar la seva presència a última hora. Quant a la seva presumpta “extralimitació”, recorden que avui no és tan senzill delimitar l'àmbit empresarial, sobretot quan les companyies catalanes s'han internacionalitzat.

Diferències polítiques

La diferència de posicions polítiques són evidents. L'organització que presideix Gay de Montellà segueix reclamant el pacte fiscal i més inversions i va rebutjar integrar-se en el Pacte Nacional pel Referèndum. A més, travessa unes relacions tibants amb la Generalitat després que aquesta revisés la seva representativitat institucional, que determina el seu pes en els consells en els quals està representada. Foment va acusar llavors públicament l'Executiu català de “trencar el diàleg social”. En canvi, el líder de la Cecot, Antoni Abad, va ser militant de CDC, té unes excel·lents relacions amb la Generalitat i sí que es va adherir al pacte sobre el referèndum.

Un destacat executiu assenyala que al permanent desafiament de la Cecot als estatuts de la cúpula de la patronal i l'enrarit ambient polític en l'àmbit empresarial generat pel debat sobiranista, s'afegeix un presumpte “assalt al poder” a la presidència de Foment del Treball per part d'Antoni Abad. L'antiga militància convergent d'Abad retroatreu alguns empresaris consultats a les eleccions que Foment va viure el 2010, quan un grup liderat per Jaume Boixareu va posar a prova el lideratge de Joan Rosell a l'organització.

Rosell es va imposar amb solvència a aquell conglomerat que tenia el suport de patronals sectorials i territorials de pes i que tenia un punt d'origen: Femcat, un lobby empresarial vinculat amb el nacionalisme. En aquesta candidatura hi havia Carles Sumarroca, membre d'una de les famílies fundadores de CDC. La major part d'ells van ser depurats de Foment i ara mantenen la seva influència a la Cambra de comerç de Barcelona. La Cecot també formava part d'aquell grup, fins que va deixar el grup en l'últim moment.

Malgrat la proximitat que va haver-hi en qüestions econòmiques amb CDC, la formació mai va poder fer combregar ni Foment ni el Cercle d'Economia, l'influent lobby empresarial que segueix rebutjant qualsevol via unilateral. L'empresariat també recorda les pressions que van arribar del Govern d'Artur Mas el 2011 perquè no fos Josep Piqué qui succeís Salvador Alemany al capdavant de la institució. “L'ambient és molt complicat pel tema polític: la línia és molt fina i no saps ben bé quan es traspassa”, assenyala un veterà de Foment, qui admet que malgrat que la direcció s'ha conjurat contra l'independentisme, “hi ha molta petita patronal que s'ha convertit al sobiranisme”.

“Un problema que ve de lluny”

Un membre de la junta directiva desmenteix que el procés obert contra la Cecot contingui motius polítics. D'igual manera es resisteix a creure que Abad es postulés a presidir Foment amb una intenció real i no per blindar-se contra l'amenaça d'expulsió. “El problema de la Cecot amb Foment ve de lluny i, al final, el president s'ha cansat”, rasa.

Al seu judici, l'expedient iniciat per Gay de Montellà s'explicaria perquè l'entitat vallesana ha sortit del seu àmbit, el Vallès, i altres patronals haurien exposat les seves queixes a Foment, la direcció de les quals estava al seu torn descontenta perquè estava entrant també en el seu àmbit. A partir d'aquí, segons aquesta mateixa versió, “quan Abad es va veure amenaçat amb l'expulsió, va saltar i va llançar la seva possible candidatura per a les eleccions de Foment exhibint un paper de víctima”.

Des de la Cecot neguen que Abad hagi fingit i diuen que en el fons hi ha unes profundes discrepàncies sobre el model de la patronal, que opinen que ha d'avançar cap a una transparència més gran i rendir més comptes als seus associats. Ara una comissió formada per tres membres de cada part haurà de decidir si les dues entitats poden seguir juntes.