El missatge de Nadal del Rei: “La intolerància i l’exclusió no hi poden caber a Espanya”
Felip VI dóna per superada “la complexa situació política” i evita esmentar expressament Catalunya en el seu missatge nadalenc
En el seu tradicional missatge nadalenc, el Rei va fer dissabte un contundent al·legat a favor del respecte i la convivència que resulta aplicable en qualsevol de les àrees susceptibles de conflicte de la societat espanyola. Des de l'àmbit laboral i escolar al polític, de la Constitució a les lleis, de la convivència entre homes i dones a la de joves i persones grans. “La intolerància i l'exclusió, la negació de l'altre o el menyspreu al valor de l'opinió aliena no hi poden caber a l'Espanya d'avui”, va afirmar Felip VI en un discurs en el qual va donar per superada “la complexa situació política” i va evitar esmentar expressament Catalunya.
En el seu missatge de Nadal, gravat al seu despatx de La Zarzuela, el Rei va posar bona part de l'èmfasi en “la necessitat” de cuidar i millorar la “convivència” en un temps en el qual la crisi econòmica i la convulsió política han deixat profundes esquerdes a Espanya. La convivència, va emfatitzar, “exigeix respecte i consideració als altres”. “Als gans, entre homes i dones, a les escoles, en l'àmbit laboral (...) a l'entorn natural, a les idees diferents a les nostres”, va afirmar Felip VI, enumerant diversos àmbits en els quals es produeixen diàriament abusos, intransigència o fanatisme.
En aquest context, el Rei va considerar “inadmissibles” les actituds i comportaments contra “els drets que tenen i comparteixen tots els espanyols per a l'organització de la vida en comú”. “Vulnerar les normes que garanteixen la nostra democràcia i llibertat només porta, primer, a tensions i enfrontaments estèrils que no resolen res i, després, a l'empobriment moral i material de la societat”, va assenyalar en aparent al·lusió als atacs que rep la Constitució des d'algunes instàncies polítiques. El pols independentista català resultava evident, sense esmentar-lo.
El Rei no es va referir de forma expressa a la tensió territorial que viu l'Estat a Catalunya i que constitueix un dels principals factors de desestabilització política a Espanya. Va dedicar algunes al·lusions en sentit genèric al problema, sense ancorar-les al subjecte, però amb pocs dubtes respecte al destinatari. Així, va vincular el progrés a “una convivència democràtica basada en el respecte a la llei, en una voluntat decidida i lleial de construir i no destruir”.
“Ja no vivim temps per tancar-nos en nosaltres mateixos, sinó per obrir-nos al món (...) No ho són tampoc per a fractures, per a divisions internes, sinó per posar l'accent en el que ens uneix, construint sobre la nostra diversitat”, va afegir. “Són temps”, va prosseguir, “per aprofundir en una Espanya de braços oberts i mans esteses, on ningú agiti vells rancors o obri ferides tancades”. Uns temps, va defensar, en els quals hi ha “motius i raons més que poderoses per a la unió”.
En la seva al·locució amb prou feines hi va haver una referència manifesta a la política, quan va donar per tancat el bloqueig que va passar Espanya el 2016. Felip VI va passar pàgina i va considerar superada aquesta “complexa situació política”. En aquest temps, alliberat de la pressió política, amb la “serenitat” i la “tranquil·litat” recuperades, va cridar al fet que els ciutadans puguin centrar-se en els seus projectes de vida. Encara que per a això va assenyalar com a “essencial” que “el diàleg i l'entesa entre els grups polítics permeti preservar i impulsar els consensos bàsics per al millor funcionament de la nostra societat”.
Càrrega social
Però, per sobre de tot, el missatge del Rei va tenir una profunda càrrega social i de reconeixement a aquells que en un temps advers han afrontat els problemes “sense defallir ni resignar-se”: a l'extraordinària vocació de servei dels servidors públics que “garanteixen les nostres llibertats, atenen els nostres hospitals o eduquen als nostres fills”. “Una societat que mantingui aquestes actituds i aquests valors”, va subratllar, “no pot tenir por al futur”.
El cap de l'Estat va reafirmar la seva convicció en una Espanya “decidida a superar les dificultats”, que va considerar portables malgrat ser “grans”, i va instar a “seguir mirant cap a endavant construint el nostre país, construint també Europa”. No va obviar l'impacte que ha tingut la profunda crisi econòmica en la societat, a la qual s'ha imposat “grans sacrificis”, i va desitjar que la recuperació iniciada “es consolidi” i permeti “corregir les desigualtats derivades”, així com “enfortir la cohesió social”.
Amb la vista en el futur, i entre els grans desafiaments que afronta Espanya, Felip VI va posar l'accent en la incidència dels avanços tecnològics en la vida dels espanyols, “un nou model del món que traspassa fronteres, societats, generacions i creences”. El Rei va instar els espanyols a adaptar-se a aquesta nova realitat imparable i al fet que desenvolupin al màxim les seves habilitats en la ciència, l'economia, la cultura, la indústria i la seguretat. “Però”, va prevenir, “preservant sempre els valors humans que ens identifiquen i ens defineixen”: “No hem d'esperar al fet que aquesta nova realitat s'imposi sobre nosaltres”.
En aquest desafiament, Felip VI va considerar l'educació “la clau essencial”. Va reivindicar una educació que asseguri i actualitzi permanentment els coneixements de tots els espanyols i que formi “en llengües i en cultura, en civisme i en valors”: “Que prepari els nostres joves per ser ciutadans d'aquest nou món, més lliures i més capaços”, va afirmar. Com és habitual, el Rei va tancar el seu discurs felicitant les festes en les quatre llengües oficials de l'Estat (castellà, gallec, basc i català).
Sobre la firma
