Selecciona Edició
Connecta’t

Fitxatges de complement

El Barça es va gastar aquest estiu 123 milions en sis incorporacions per tenir fons d'armari. Sis mesos després, només Umtiti demana pas a l'equip titular

Umtiti prova de rematar davant del porter de l'Hércules. Ampliar foto
Umtiti prova de rematar davant del porter de l'Hércules. AFP

Des de fa uns anys, des que arribés Martino i el seguís Luis Enrique, el Barça ja no atén al desplegable —així anomenava l'exdirector esportiu Andoni Zubizarreta a la pedrera— sinó que mira cap a fora per completar la plantilla. Obligats a acudir al mercat perquè des del B no arriba matèria primera que arreli al primer equip, aquest estiu es va reforçar l'equip amb l'anomenat fons d'armari.

“Els fitxatges són opcions de futur perquè els jugadors que estan en el seu millor moment avui dia són molt cars. I no podíem pagar tant. Amb això vam assumir riscos, perquè podia sortir malament, però també bé”, reflexionen des de les altes instàncies del club. Així, es van gastar 123 milions en sis jugadors: Cillessen (13), Umtiti (25), Digne (16,5), André Gomes (35), Denis Suárez (3,5) i Alcàsser (30). El seu rendiment ha estat desigual i el club es planteja maquillar la plantilla, atès que Aleix Vidal no compta per al tècnic i només hi ha un lateral dret, de la mateixa manera que Busquets no té un recanvi natural a l'eix. “Estem oberts a millorar l'equip”, exposa Luis Enrique. “Tranquil·litat perquè cal complir amb els ràtios”, afegeixen des de l'entitat, conscients que en el curs anterior es va escapar Nolito.

Cillessen, suplent per definició. Va arribar com una tireta per cobrir el buit de Bravo, que va decidir jugar a la Premier abans que lluitar un any més amb Ter Stegen, que va brillar dos anys en les competicions d'eliminatòries. Suplent per definició al Barça, per més que era la primera opció de l'entitat —el segon i últim era Reina “perquè no n'hi ha tants que juguin bé amb els peus”—, Cillessen ha disputat quatre partits en els quals té la pobra estadística de sumar un 50% de triomfs, sacsejat davant l'Alavés (1-2) i l'Hércules en l'anada de la Copa (1-1). Explica el periodista Edwin Winkels que Jasper va escriure als nou anys en el seu diari que volia ser el millor porter del món. De moment, està en un dels equips capdavanters, però amb prou feines hi té lloc. “No vinc a fer turisme”, replica el porter. Però Ter Stegen ha moderat els riscos després de diversos esglais i no regala res.

ELS DEL PLANTER ARRIBEN PERÒ NO S’ESTABLEIXEN

Quan el veto de la FIFA estava vigent, Luis Enrique va ser diàfan, ja en competició: “Recorreré al filial per nassos”. Sabia que no podia comptar amb uns futbolistes que acabaven de baixar a Segona B. Però Luis Enrique sempre ha atès el planter, com ho va fer al Roma i al Celta, i des que va arribar al Barça ha provat 16 futbolistes del filial. Oportunitats, no obstant això, que no han acabat de fer fortuna.

Resulta curiós que els primers que van pujar fossin els que més minuts i partits van jugar, ara ja lluny del Camp Nou (Sandro va marxar gratis al Màlaga i Munir està cedit al València). El mateix any van debutar Samper (cedit al Granada), Ié (Vila-real) i Halilovic (traspassat a l'Hamburg), a més de Gumbau (filial). També Jordi Masip, que sí que té dorsal del primer equip perquè és el tercer porter.

A la temporada anterior, van arribar Kaptoum (filial), Cantalapiedra (cedit al Vila-real) i Cámara (Girona); i en aquesta ja han trepitjat el Camp Nou els centrals Marlon i Borja López, el lateral Nili, els migcampistes Aleñà i Carbonell, i el punta Cardona. Però cap d'ells sembla que s'està integrant a l'equip de Luis Enrique. Almenys de moment.

Umtiti posa en escac l'eix de la defensa. El central, que va arribar de l'Olympique de Lió, és l'únic dels fitxatges que posa en dubte l'onze de gal·la de Luis Enrique, atès que pressiona de valent Mascherano per ser l'acompanyant de Piqué. “La seva adaptació ha estat ràpida, potser massa, la qual cosa ha provocat que tinguéssim alguna por perquè qualsevol error a nivell defensiu es nota”, reflexiona el director esportiu Robert Fernández. “Vaig pensar que li podia costar adaptar-se perquè jugar de central al Barça no és fàcil. Però encara que no sabia quan, tenia clar que rendiria”, afegeix el seu excompany Sergi Darder. Amb 1.235 minuts, Umtiti és el fitxatge que més ha jugat. Suma 15 partits —titular en tots menys en el derbi— i una notable mitjana del 87% de victòries.

Digne, un recanvi que no xerrica. No alça la veu ni gesticula sinó que prefereix ser discret. Una filosofia que aplica sobre la gespa perquè no assumeix massa riscos ni decideix partits amb les seves incorporacions a l'atac, encara que tampoc se li coneixen grans desastres perquè diuen des del club que ha assimilat bé el joc de posició. Després d'anys sense competència, Jordi Alba mira de reüll el retrovisor. Digne suma 1.204 minuts i té l'honor d'haver marcat el primer gol dels fitxatges (va ser davant l'Hércules en l'últim duel de l'any) i comptabilitza un 75% de victòries. “És el clar exemple que si el mister ha de mirar la banqueta, sap que pot comptar amb un jugador de garanties”, assenyalen des de les oficines de la ciutat esportiva.

André Gomes, més confiança que resultats. És l'ull dret de Luis Enrique perquè li ha donat més minuts que als altres centrecampistes que no siguin Iniesta i Rakitic. “Ens va expressar la seva voluntat de venir i gairebé no vam negociar. I això que tenia sobre la taula una oferta de 50 milions del Madrid, encara que estava supeditada a la venda de James”, confessen des del Barça sobre l'exjugador del València que lluita per posar en valor l'ambició que tenia per jugar de blaugrana. “Està convencent”, subratlla Luis Enrique, que l'ha provat tant d'interior com de migcampista per oxigenar les cames de Busquets. André Gomes suma 1.171 minuts repartits en 19 partits amb un 63% de triomfs. Però se li atribueix que no és decisiu a l'àrea contrària, sense gols i amb i una única assistència.

Denis licita pel lloc de Rakitic. El de la pedrera blaugrana va tornar al Camp Nou després del seu pas per Sevilla i Vila-real i va per moments. Els que li concedeix Luis Enrique. Va començar com a fix a l'equip (absent Iniesta per lesió) i va caure de l'alineació després de perdre davant l'Alavés. Passat el temps, Denis Suárez sembla entrar en la licitació pel lloc de Rakitic, atès que quan s'ajunta amb Iniesta el Barça acumula la pilota i se sent més protagonista, també perquè troben les rampes cap a Messi. “És i serà important per a l'equip”, el defineix l'entrenador. De moment li ha donat 1.065 minuts —però ha participat en 20 partits, més que la resta de fitxatges— i, encara que no suma cap gol, Denis ha donat tres assistències i té un 70% de victòries.

Alcàsser, al punt de mira. El davanter és l'únic que està sota sospita perquè té l'objectiu desviat. Corejat per l'afeccionat per animar-lo en els seus inicis, després va escoltar el murmuri del Camp Nou a cada ocasió que esgarriava en la rematada i s'adornava amb algun lament grandiloqüent. “No cal jutjar-lo només pels gols”, diu Rakitic. “Estic encantat amb ell”, afegeix Luis Enrique. Però només ha pogut celebrar un gol —no val el de l'amistós a Qatar—, que va marcar davant el menor Hércules. “És difícil si juga poc”, intervé el tècnic, que no té intenció de donar-li més corda perquè el trio d'atacants senti la pressió. Així, porta 681 minuts repartits en 12 partits, amb una assistència i un gol al sarró. El seu percentatge de victòries és del 58%.